Bases de la Llei d'Educació de Catalunya
De Viquipèdia
Les Bases de la Llei d'Educació de Catalunya fou un document presentat per la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya el mes de novembre de 2007. L'any 2006 es va signar el Pacte Nacional d'Educació de Catalunya, aprovat per la major part d'entitats de la comunitat educativa de Catalunya, patronals, federacions de pares i mares d'alumnes, entitats municipals i sindicats (l'únic sindicat amb presència significativa que no el va signar va ser la USTEC). El Pacte volia establir un consens ample a la comunitat educativa per intentar afrontar els principals problemes que pateix: problemes de dualització del sistema, amb diferències entre els centres sostinguts amb fons públics, potenciar la participació de les famílies al procés educatiu, incrementar l'autonomia dels centres educatius perquè puguin gestionar amb èxit projectes educatius acceptats per la seva comunitat educativa sota una cultura de l'avaluació, corresponsabilitzar l'administració local i augmentar les seves competències en educació i millorar la carrera professional del professorat.
Al novembre del 2007 Ernest Maragall, Conseller d'Educació, va presentar un document de bases per a una Llei d'Educació a Catalunya, com a inici d'un procés que hauria s'acabaria aprovant al Parlament pels partits polítics majoritaris tal i com van anunciar a diferents mitjans de comunicació i diferents mítins.
[edita] Eixos principals de les bases
- Els principis generals del sistema educatiu català
- La definició, l'abast i la gestió del servei públic d'educació
- La planificació de l'oferta educativa
- La gestió dels centres educatius des del principi d'autonomia
- La professió docent
- L'avaluació del sistema educatiu
- L'educació, les famílies i el territori
- L'ensenyament obligatori
- Els ensenyaments postobligatoris
- El finançament
El document de bases es va publicar al novembre del 2007.
[edita] Oposició a les Bases
Des del moment que van sortir les bases hi ha hagut una forta oposició per part dels sindicats de professors amb presència majoritària (UStec·Stes, CCOO, Aspecp-Sps, Fete-UGT i CGT), que es va poder veure a la vaga del 14 de febrer del 2008. Altres sectors del professorat molt minoritaris, per exemple representats per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, van ser també crítics amb les propostes que contenia el document de bases, però no van creure oportú iniciar tot aquest procés amb una vaga sino participar en el procés de debat obert encara que aquest procès de diàleg no va ser sol·licitat pel Conseller fins a la setmana en què estava convocada la vaga. L'oposició del professorat a les bases es va poder veure amb el seguiment de la vaga, que tot i el Conseller va decretar serveis mínims d'un 20% del professorat que es quedava sense el dret de poder fer vaga.
Les federacions de pares i mares d'alumnes de l'ensenyament públic van expressar que aquesta vaga era preventiva i no es justificava en aquest moment tan inicial del procés que hauria de conduir a una Llei Catalana d'Educació. També van ser força crítics amb el document de bases presentat per la Conselleria i van participar del procés de debat obert. Encara que a data d'avui el descontent del pares continua creixent.
Moltes d'aquestes aportacions es van recollir en un informe elaborat pel Consell Escolar de Catalunya en el qual van fer aportacions totes les entitats esmentades anteriorment.
Les xifres donades pels sindicats convocants sobre el seguiment de la vaga van ser:
| PROFESSORS | % |
|---|---|
| SERVEIS MÍNIMS | 20% |
| VAN FER VAGA VOLUNTÀRIAMENT | 53% |
| NO VAN FER VAGA VOLUNTÀRIAMENT | 27% |
El Departament d'Educació va donar unes xifres de seguiment de la vaga d'un 50% (35% a Secundària i 60% a la Primària). Sense contar el 20 % de persona que debien complir els serveis mínims.
Els motius presentats pels convocants de la vaga per oposar-se al document de bases són diversos en formes i continguts però majoritàriament apunten a que les propostes del document de bases no afronten els que ells creuen que són els veritables problemes de l'educació actual: falta del temps dels pares per dedicar als fills (solucions als fills horitzontals), manca de recursos en noves tecnologies en els centres educatius, falta d'una bona oferta i adaptada a les necessitats dels centres de formació del professorat, falta de professorat als centres per obrir més aules d'acollida i disminuir la ràtio d'alumnes per aula, falta d'especialistes als centres (pedagogs, psicòlegs,...) per ajudar als professors en la seva tasca pedagògica, manca de prestigi social i econòmic a la societat de les persones universitàries que motivin als alumnes a continuar estudis post-obligatoris.
Per un altre cantó les entitats signants del Pacte Nacional per l'Educació van expressar que el document de bases no recollia adequadament alguns dels acords assolits dins de l'ampli consens del pacte. El pacte conté previsions per a potenciar la participació de les famílies, millorar l'autonomia dels centres educatius perquè puguin gestionar els seus projectes educatius amb èxit, millorar l'equitat del sistema reduint les barreres a la igualtat d'oportunitats i definir un veritable servei educatiu públic on tots els centres participants tinguin la mateixes responsabilitats quant a l'escolarització dels alumnes amb necessitats educatives específiques, amb els centres públics com a centres de referència i eix vertebrador de tot el sistema.
