Basili II de Bizanci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Basili II

Basili II de Bizanci (985 - 13 de desembre de 1025) fou emperador bizantí (963-1025). Era fill de Romà II i tenia un germà més petit, Constantí, i dues filles, Anna i Teofania. Romà II va deixar disposat que a la seva mort (que es va produir el 963) el títol reial havia de passar conjuntament als seus dos fills sota la guàrdia i custòdia de la reina vídua, que també es deia Teofania o Teofano. Aquesta es va casar amb Nicèfor Focas, el conqueridor de Creta, i el va elevar al tron que va ocupar fins al seu assassinat el 969 per Joan I Tzimisces que va ocupar el seu lloc.

A finals del 975 Joan I fou enverinat a Cilícia i va morir a Constantinoble el mes de gener del 976 i fou llavors quan Basili II i el seu germà Constantí VIII van assolir el poder. El segon va preferir una vida de luxe a palau (tot i que va fer alguna expedició militar amb èxit personal) i el pes del govern va caure en mans de Basili II, que tot i que de jove havia viscut amb luxe i extravagància va ser un gran emperador.

El regnat fou alterat per una sèrie de guerres i lluites civils en les que els exèrcits imperials foren victoriosos i l'emperador es va distingir com a general. El primer problema fou la revolta d'Escleros (Skleros) que fou derrotat pel general imperial Focas i es va haver de refugiar amb els àrabs. Escleros es va tornar a revoltar el 987 i fou fet presoner per Focas però aquest fou convençut de fer causa comuna contra Basili. Els dos foren llavors atacats per Basili que va matar a Focas en una batalla i va concedir un perdó complet a Escleros.

El 991 el rei David III "el Gran" d'Ibèria va cedir el sud del país (Taoklardjètia) a Bizanci, cessió que es va fer efectiva a la seva mort el 1001 (1000 segons les cròniques georgianes). Basili II va anar al juny a la zona amb moltes forces, va passar per Melitene, i de allí a la ciutat d'Erez. Allí va rebre la visita de l'emir marwànida de Mayyafarikin, Muhammad al-Dawla Abu Mansur Said que li va retre homenatge i al que va donar el títol de magistros. Després va rebre a Bagrat III l'unificador, rei d'Abkhàzia i hereu de David, que va renunciar a fer valdre els seus drets sobre Taoklardjètia i va rebre el títol de Curopalata. Durant els dies de l'entrevista i va haver un enfrontament sagnant entre els cavallers de Taoklardjètia i els russos de l'exèrcit imperial, que aquestos darrers van guanyar i on van morir els principals senyors del país annexat. Abans de marxar encara van anar allí els reis sarmenis de Kars i de Vaspurakan als qui l'emperador va acordar la seva protecció. Després va sortir cap a Manazkert, que era part de l'herència de David i que fou incorporada a l'Imperi, i de allí va passar a Valarshakert on va esperar al rei Gagik I d'Ani, que no es va presentar. De Valarshakert Basili II va passar a Taoklardjètia i va entrar a Olti (Ukhhiq) i va establir nombroses guarnicions. Després, a la primavera del 1001 (segons les cròniques georgianes, segons altres fonts seria el 1002) va tornar a Constantinoble, passant per Karin.

Nicephorus II i Basili II

Després de la primera revolta d'Escleros, l'emperador Otó II del Sacre Imperi, que s'havia casat amb Teofania, germana de Basili, va reclamar Calàbria i la Pulla com a dot. Com que Basili no podia enviar forces a Itàlia va instigar contra els imperials als àrabs de Sicília que foren derrotats per Otó, però un dia va ser derrotat en un combat i en la seva fugida fou fet presoner per una galera grega, i encara que va aconseguir escapar va morir enverinat (982) quan preparava una nova expedició, el que va garantir la possessió de la Pulla i Calàbria per Bizanci.

Contra el califa de Bagdad o els seus emirs va lluitar en diferents ocasions destacant una gloriosa expedició a Síria i Palestina. També va lluitar contra els àrabs de Sicília als que va fer algunes conquestes que no van compensar l'esforç. Però la seva obra principal fou la destrucció del regne de Bulgària. La guerra va durar, amb algunes interrupcions, fins al 1018. La campanya del 987 fou molt afortunada i després, en els any següents es van fer diverses conquestes a la part sud-oest del regne (regne de l'Epir i Macedònia). El 996 el tsar Samuel va atacar Macedònia i va assetjar Tessalònica, va conquerir Tessàlia i va arribar fins al Peloponès; llavors va retrocedir a Tessàlia per enfrontar-se als bizantins que se li acostaven per l'esquena, i fou derrotat a la vora del riu Esperqueios i tot just es va poder escapar quedant el seu exèrcit destruït.

El 999 el lloctinent de Basili, Nicèfor Xífies, va ocupar Pliscova i Parastlava dins de la mateixa Bulgària. El 1002 Samuel va tornar a envair Tràcia i va ocupar Adrianòpolis però en fou expulsat poc després. Els dotze anys següents la guerra es va portar amb poca energia però es va reprendre amb força el 1014 i els grecs dirigits per l'emperador i per Nicèfor Xífies van obtenir una gran victòria a Zetúnion i es van fer 15000 presoners als que Basili va fer treure els ulls, deixant només a cent d'ells amb ulls per guiar als seus companys cap a Bulgària. Quan Samuel els va veure, de la impressió es va desmaiar i va morir dos dies després. Bulgària fou totalment sotmesa entre 1017 i 1018[1] i convertida en una província (thema) grega sota el govern d'un dux, i va romandre sota domini bizantí fins al regnat d'Isaac II Àngel (1185-1195).

El 1016 el rei Giorgi I de Geòrgia va voler recuperar la Taoklardjétia, i va ocupar la regió el mateix any aprofitant que l'emperador Basili estava ocupat amb els búlgars. El 1018 l'emperador, acabada la conquesta de Bulgària,va començar a reforçar Teodosiòpolis (Karin). L'emperador va anar a la zona la primavera del 1021 i va arribar a Manazkert i després a Karin, per atacar a Giorgi I de Geòrgia. Com que Giorgi no es va presentar, Basili va assolar el Basean. Giorgi va fer incendiar Olti i no va presentar batalla però finalment fou atrapat i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (Tshaldir-gol), batalla que els bizantins van guanyar. Giorgi es va retirar a fortaleses d'Abkhàzia i Basili va fer assolar 12 districtes sense cap resultat. Va creuar el Kura (georgià Mtkvari) i va entrar al Akhaltzikhe. Giorgi va recular cap a Djavakètia, i allí va arribar l'emperador, i va recular més encara fins a Trialèthia. Amb reforços de Kakhètia, Herèthia i dels tsanars i shakians (la gent de Shake) va poder refer el seu exèrcit, però no va presentar batalla. Basili, en acostar-se l'hivern, es va retirar cap al Pont i va passar l'hivern a Trebisonda al thema de Khàldia.

La incorporació a l'imperi del regne de Vaspurakan es va produir el 1021 i el rei Hovhannes-Sembat d'Ani va témer que el seu regne fos ocupat en pocs mesos. Ja el 1022 va enviar un ambaixador a Trebisonda, on passava l'hivern l'emperador, ambaixador que fou el patriarca armeni Petros Getadartz, en la qual el rei, que no tenia fills (un nen de pocs anys havia mort), oferia fer hereu del regne d'Ani i Shirak a l'emperador. El rei fou nomenat magistros i el títol imperial vitalici d'arcont d'Ani i de la Gran Armènia. El patriarca després de la seva missió no va tornar a Ani i es va establir al regne de Sebaste, continuador del Regne de Vaspurakan.

Després d'aquest èxits diplomàtics l'emperador va iniciar la segona campanya contra Geòrgia. Giorgi va iniciar negociacions però al mateix temps conspirava amb dos generals rebels, Nicèfor II Focas (fill) i Xífies. Quant Basili es va assabentar de la rebel·lió dels dos generals es va tancar a la fortalesa de Mazdat a les fonts del Araxes. Però Nicèfor va morir a mans del hereu de Vaspurakan David, que rebutjava entrar al seu servei (o segons les fonts bizantines a mans de Xífies) i així Basili va poder seguir la campanya. El patrici Fers, còmplice de Nicèfor Focas, fou capturat al nord-est del Basean i executat. Basili va enviar un ultimàtum al rei de Geòrgia. Aquest va refusar. Un missatge personal portat per Zakaria, bisbe de Valarshapat, finalment va convèncer a Giorgi que va accedir a renunciar als seus drets al curopalat de Tao (Georgia), però quant el bisbe anava a marxar cap al campament imperial el rei georgià li va prendre la carta. Quant Zakaria va tornar fou deportat pel seu fracàs, i se li va tallar la llengua. Giorgi va enviar al eristhavi Zviad al Basean, per reocupar el país i al mateix temps negociar, i el rei marxaria al darrere amb l'exèrcit per si calia combatre. I va caldre perquè es van trobar a Shelpa amb els grecs, i els georgians, sense ordres precises, van atacar als bizantins que van obtenir una victòria total. Giorgi va demanar la pau i va acceptar totes les condiciones de Basili inclòs la cessió de fortaleses. Tanmateix va deixar com hostatge al seu fill, el futur Bagrat IV de Geòrgia (1027-1072).

Des allí Basili va passar cap a l'Azerbaidjan travessant Armènia. El primer atacat fou l'emir d'Her però el setge de la capital es va produir l'hivern que va ser extremament fred i feia impossible les operacions i Basili, després de rebre una submissió nominal de l'emir, va decidir retirar-se (1023).

Basili II va morir el 1025 mentre preparava la conquesta de Sicília. El va succeir el seu germà i cosobirà Constantí VIII que va morir el 1028. Es diu que Basili va deixar una gran fortuna personal. Tot i les seves habilitats militars i organitzatives l'emperador era analfabet i al seu temps les arts i la cultura no van gaudir de cap protecció.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Crampton, R. J.. A Short History of Modern Bulgaria (en anglès). CUP Archive, 1987, p. 4. ISBN 0521273234. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basili II de Bizanci