Basili Mesardonites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Basilio Argyro Mesardonites va ser catapà d'Itàlia, açò és, el representant de l'Imperi bizantí en el thema d'Itàlia, de 1010 a 1016 (o 1017).

Va ser el successor del katepano Joan Curcuas, que va morir lluitant contra els llombards acabdillats per Melo de Bari, a principis de 1010. Al març d'aqueix any, el catapán Basili Mesardonites va desembarcar amb reforços de Constantinoble comandats per l'strategos de Cefalònia, Lleó Tornikio Kontoleon. Els rebels van ser assetjats immediatament en Bari, on els ciutadans d'origen grec de la ciutat van negociar la rendició i van forçar als líders llombards a fugir per a posar-se fora de perill (Melo va fugir primer a Roma i més tard va cercar suport del emperador del Sacre Imperi Romà Germànic a Alemanya, mentre que el seu cunyat Dato va ser protegit pels monjos benedictins de Mont Cassino). Basili Mesardonites va entrar en la ciutat rendida l'11 de juny de 1011, restablint l'autoritat bizantina sense realitzar persecucions indiscriminades contra els no afectes: solament va enviar als familiars dels líders llombards rebels (entre ells, al propi fill de Melo de Bari, Argyro), a Constantinoble.

El següent moviment polític de Basili en el Catepanat d'Itàlia va ser intentar aliar a l'Imperi tants principats llombards de Mezzogiorno italià com fóra possible. Va visitar Salern a l'octubre de 1011, on el príncep Guaimar III estava subjecte, almenys nominalment, a vassallatge bizantí. Després va continuar fins a Mont Cassino, monestir dominat per abats d'orígens llombards (no grecs) que estaven protegint en les seues terres (un domini independent, sotmès solament a el papat de Roma) a Dato de Bari. No obstant això, el catepà Basilio Mesardonites va confirmar a l'abat Atenulfo (germà del príncep de Càpua Pandulf IV, el Llop dels Abruzos), tots els privilegis que el monestir de Mont Cassino posseïa en el territori bizantí d'Itàlia. Llavors, el monestir va expulsar a Dato de Bari, que es va refugiar en territori papal. Basilio Mesardonites va mantenir el Catepanat d'Itàlia en pau fins a la seva mort en 1016 (o en 1017, segons les cròniques de Llop Protospatari.[1] El seu successor fou el strategos de Cefalònia abans esmentat, Lleó Tornikio Kontoleon.

Anotacions[modifica | modifica el codi]

  1. En les seves cròniques, Llop Protospatari utilitza la convenció bizantina (açò és, el calendari julià) de situar el començament de cada any en el mes de setembre, pel que la datació dels successos narrats d'un any determinat podria situar-se a la fi de l'any anterior (seguint el calendari gregorià).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Joan Curcuas
Catepà d'Itàlia
1008 - 1010
Succeït per:
Lleó Tornikio Kontoleon