Basili el Macedoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Basili I, Constantí i Eudòcia Ingerina.

Basili el Macedoni -grec antic Βασίλειος Αʹ ὁ Μακεδών, Basíleios I ho Makedṓn- o Basili I de Bizanci (826 - 1 de març de 886) fou emperador bizantí (867-886).

Es diu que descendia d'un príncep arsàcida (part) que havia rebut terres a Tràcia de l'emperador Lleó I. El seu pare però, si és que l'origen esmentat era veritat (que probablement no ho és), era ja un petit propietari i la família havia perdut la major part de les seves terres. La mare es diu que era descendent de Constantí el Gran, cosa probablement també simple propaganda.

Basili I i seu fill (?) Lleó.

Molt jove fou fet presoner pels búlgars i fou educat com un esclau. Fou rescatat uns anys després i deixat a l'església de Sant Diòmedes, on va cridar l'atenció d'un monjo que el va presentar a Teòfil el Petit, cosí de l'emperador Teòfil (829-842), que com que era petit d'altura es rodejava de servidors alts, i va agafar a Basili al seu servei, i el va casar amb una vídua rica de Patres. Mercès a la fortuna d'ella va poder comprar moltes terres a Macedònia d'on li va venir el seu sobrenom de Macedoni (la propaganda va atribuir aquest nom fins i tot a una suposada descendència d'Alexandre el Gran de Macedònia).

Després va servir amb Miquel III (842-867) que s'hi va fixar perquè va guanyar en combat singular a un gegant búlgar que era considerat el millor lluitador del seu temps. Miquel III el va nomenar cap camarlenc el 854. Basili estava casat llavors amb Maria de la que tenia un fill, Constantí, però la va repudiar i es va casar amb Eudòcia Ingerina, amant de l'emperador (desembre del 865), el lloc de la qual el va ocupar Tecla, la germana de Basili (setembre del 866). Amb Eudòcia va tenir a Lleó que després fou l'emperador Lleó VI (886-912).

La influencia de Basili es va incrementar i va poder conspirar contra Bardas oncle de l'emperador, que havia estat nomenat cèsar i que fou assassinat en presència de Miquel. No massa després Basili fou fet august i va assolir l'administració de l'imperi mentre Miquel es dedicava al beure, les dones i altres ocupacions poc polítiques. Miquel va intentar restablir la seva autoritat però Basili el va fer matar el 24 de setembre del 867 i va assolir sol el poder.

Com que el patriarca Foci havia causat desavinences religioses, Basili el va destituir immediatament i el va substituir per Ignaci. Va ordenar també un atac contra la secta dels paulicians, enviant Christophoros que els va derrotar i va matar al seu cap Chrysochir en 872 a la batalla de Bathys Ryax prop de la seva capital Tefrícia que va quedar arrasada.[1] Va forçar als àrabs, que havien fet progressos en el regnat de Miquel III, a aixecar el setge de Ragusa.

El 872, va acompanyar a l'exèrcit a l'Àsia, va creuar l'Eufrates i va derrotar els àrabs en diverses batalles sobretot a Cilícia el 875.

El 877 va morir el patriarca Ignasi i per un cúmul de circumstància li va succeir Foci. Les victòries sobre els àrabs va encoratjar a Basili per expulsar-los del sud de la península Itàlica i Sicília. D'altra banda els àrabs de Creta estaven assetjant Calcis però foren derrotats amb grans pèrdues i part de la seva flota destruïda. Llavors Basili va enviar a l'exèrcit a Itàlia sota el comandament de Procopi i el seu lloctinent Lleó. Procopi va derrotar els àrabs però per gelosia Lleó va abandonar al seu cap al mig d'una batalla i Procopi va resultar mort, quedant els soldats desmoralitzats, i aconseguint amb prou feines sostenir les posicions. L'emperador va cridar a Lleó que fou mutilat i enviat a l'exili. El neu comandant en cap fou Esteve Maxenci, que va donar algunes proves d'incompetència, i fou substituït el 885 per Nicèfor Focas. En una campanya Focas va expulsar als àrabs del sud d'Itàlia.

El 879 es va morir el fill gran de Basili, Constantí, i fou designat hereu el segon fill Lleó VI el Filòsof. Una sèrie d'intrigues d'un tal Santabaren van estar a punt de portar a l'execució a Lleó per crims que no havia comès, però la falsedat de les acusacions fou descoberta per Basili just a temps i Santabaren fou castigat.

Entre els seus mèrits cal destacar el sanejament de l'administració i la col·lecció de lleis coneguda com a Constituciones Basilicae (o simplement Basilica) que va acabar el seu fill Lleó i fou augmentada per Constantí Porfirogènit.

El febrer del 886 Basili va quedar ferit durant una cacera i va morir de les ferides l'1 de març següent.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Finlay, George. History of the Byzantine Empire (en anglès). Blackwood, 1853, p. 292. 
  2. (anglès) Shaun Tougher, The reign of Leo VI (886-912): politics and people, p.61


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basili el Macedoni Modifica l'enllaç a Wikidata