Basilica di Sant'Agostino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Basilica dels Sants Trifó i Agustí a Campo Marzio
Imatge
Façana de la basílica
EpònimTryphon of Campsada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTitulus, basílica menor i església parroquial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGiacomo di Pietrasanta (façana)
Construcció1420 - 1483
Característiques
Estil arquitectònicRenaixentista
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióItàlia Itàlia
Map
 41° 54′ 03″ N, 12° 28′ 27″ E / 41.9008019°N,12.47425985°E / 41.9008019; 12.47425985
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
CategoriaBasílica menor, Església titular
DiòcesiRoma
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webagostiniani.it… Modifica el valor a Wikidata
Madonna di Loreto, per Caravaggio

Sant'Agostino és una església de Roma, Itàlia, no molt lluny de Piazza Navona. És una de les primeres esglésies romanes construïdes durant el Renaixement. En Guillaume d'Estouteville, Arquebisbe de Rouen i conseller papal, va finançar la construcció. La façana va ser alçada el 1483 per Giacomo di Pietrasanta, tot emprant marbre extret del Colisseu. És un treball senzill i magnífic del primer estil renaixentista.

L'obra d'art més famosa de l'església és la Madonna di Loreto, una important pintura barroca de Caravaggio. També hi conté un quadre de Guercino sobre Els Sants Agustí, Joan l'Evangelista i Gerònim; un fresc del Profeta Isaïes de Raphael; i les estàtues de la Mare de Déu i l'Infant d'Andrea Sansovino i la Madonna del Parto del seu pupil, Jacopo Sansovino.

El 1616, Giovanni Lanfranco, artista barroc sis-centista, va decorar la Capella Buongiovanni (al transsepte esquerre) amb tres quadres i un fresc al sostre de la Mare de Déu de l'Assumpció. L'església també hi acull l'escultura de Sant Tomàs de Vilanova distribuint ànimes de Melchiorre Caffà, conclosa pel seu mentor Ercole Ferrata. Pietro Bracci va dissenyar i esculpir la tomba policromàtica del Cardenal Giuseppe Renato Imperiali (1741). També hi conté la tomba de Santa Mònica, mare de Sant Agustí, i la de Fiametta, famosa cortesana i amant de Cèsar Borja.

Sant'Agostino va ser cèlebre per la presència de cortesanes i prostitutes en la seua congregació.

El títol cardenalici de Sant'Agostino[modifica]

El títol de Sant Agustí (llatí: titulus S. Augustini) és un títol cardenalici, amb dignitat de cardenal prevere i instituït pel Papa Sixt V el 13 d'abril de 1587 amb la constitució apostòlica religiosa.

Titulars[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basilica di Sant'Agostino
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Basilica_di_Sant%27Agostino&oldid=33022502»