Bass Rock

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bass Rock
Bass Rock des del Castell de Tantallon
País
Escòcia
Escòcia
Regió Fiord de Forth.
Altitud 100 msnm
Coordenades 56° 4′ 31″ N, 2° 38′ 21″ O / 56.07528°N,2.63917°O / 56.07528; -2.63917
Tipologia Roca viva

Bass Rock és una illa pertanyent a Escòcia, localitzada en la part més externa del Firth of Forth, a l'est d'Escòcia.

L'illa és d'origen volcànic i s'eleva per sobre dels 100 m d'altura. A Bass Rock se la coneix de vegades com "la Ailsa Craig de l'est".

Bass Rock alberga un far de 20 metres d'altura, construït en 1902 per David Stevenson. El far funciona de manera automatitzada des de 1988 i té una potència de 39.000 buixies.

Té 1.600 m. de circumferència i està proveïda d'un far instal·lat el 1902 d'una potència de 39.000 buixies. D'est a oest corre a través de la roca de què l'illa està formada un túnel de 4'5 m. d'alt accessible en la baixamar. En aquesta roca portà vida eremítica i hi mori l'any 756 Sant Baldred. En el segle XIV passà a ser propietat dels Landers, als quals el 1671 la comprà el Govern per a erigir un castell en que estigueren presoners molts partidaris del Covenant.

Durant la Revolució quatre joves jacobites s'apoderaren de la roca i, reforçat per alguns més, la mantingueren per al rei Jaume II des de juny de 1691 fins l'abril de 1694, rendint-se només en veure's amenaçats a morir de fam.

Així l'illa fou l'últim punt d'Anglaterra que s'entregà a Guillem III. Desmantellada, passà el 1701 a sir Hew Dalrymple, família a la qual pertany.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bass Rock Modifica l'enllaç a Wikidata