Bastó de Jacob

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El bastó o vara de Jacob és un antic instrument de navegació utilitzat per mesurar l'angle entre dos cossos celestes o l'altura del sol i altres astres sobre l'horitzó i poder utilitzar la informació així obtinguda en la navegació primer al Mediterrani i més tard a l'Atlàntic, per conèixer (mitjançant taules) la latitud o bé l'hora local.

Una descripció del bastó de Jacob que va fer un jueu català anomenat Levi ben Gerson el 1342 sembla ser la notícia més antiga sobre aquest instrument, però és molt probable que el seu inventor fos Jacob ben Machir ibn Tibbon.[1]

El bastó de Jacob és una vara de fusta sobre la qual llisca una vara creuada més petita. El mariner aplicava l'ull a un extrem de l'instrument, dirigia aquest cap a l'estrella de la que volia mesurar la posició i lliscava la vara creuada fins que la part inferior d'aquesta coincidia amb l'horitzó i la superior amb l'estrella. L'altura de l'estrella (angle que forma amb l'horitzó) es llegia directament en una escala graduada sobre la vara principal.

Els mariners - sobretot els catalans i els portuguesos.[2] - usaven el bastó de Jacob per a determinar a quina latitud estaven, mesurant l'alçada de l'estrella polar sobre l'horitzó (l'altura de l'estel Polar sobre l'horitzó és una bona mesura aproximada de la latitud). Només 30 anys més tard (1372) hi havia jueus a Mallorca fabricants d'instruments i portolans per les naus del rei Pere (seguidors de Ben Gerson) i un d'ells el "mestre Giacome de Mallorca" va ser cridat a Portugal per Enric el navegant per dirigir l'escola de Sagres on els va fabricar pels portuguesos[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Gravat sobre l'ús del bastó de Jacob pres de "Navegació Pràctica" de John Sellers, (1672)

L'origen del nom d'aquest instrument de mesura no és conegut amb certesa. Alguns investigadors es refereixen al patriarca bíblic Jacobo a l'hora d'assignar un nom,[4] específicament apareix al Gènesi 32:10.[5] L'associació pot provenir de la seva semblança amb la constel·lació d'Orió, que apareix referida amb el nom llatí de Jacob en algunes cartes estel·lars medievals.[6] [7] El nom finalment assignat de creu de Jacob prové simplement de la forma cruciforme d'aquest instrument.

El pal en la seva disposició original va ser concebut com un simple pal al segle XIII capaç de proporcionar mesures molt simples d'altura, fent les vegades d'instrument astronòmic medieval i d'instrument de suport per els caminants. Es diuen que va ser ideat per primera vegada pel matemàtic jueu Levi ben Gerson[8][9] de Provença (ciutat de l'Occitània, França). Malgrat tot la seva invenció i construcció final s'assigna també a Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn (Profatius Judeus) que va viure a Provença en el mateix període que Gerson.[10] Existeixen atribucions igualment sobre la seva invenció al matemàtic i astrònom alemany del segle XV Georg Purbach[11] encara que pot ser menys correcte, pel fet que Purbach va néixer l'any 1423, quan l'instrument ja s'emprava. Potser les atribucions es refereixin a un instrument diferent amb el mateix nom.

Durant el període de l'Renaixement, el matemàtic i astrònom holandès Metius ( Adriaan Adriaanszoon ) se sap que va utilitzar aquest instrument en les seves mesures de posició i goniomètriques. De la mateixa manera el matemàtic alemany Gemma Frisius se sap que va fer millores en el disseny de les escales que hi ha a l'instrument. La millora i aparició d'altres instruments va fer que la vara de Jacob es deixés d'emprar finalment al començament del segle XVIII.[12]

Característiques[modifica | modifica el codi]

En navegació la creu de s'emprava per determinar la latitud. Era possible tenir una precisió de graus de longitud amb aquest aparell. La creu es compon de dos llistons: un de longitudinal de longitud d'un metre, i un altre llistó transversal (BC en la il·lustració). L'ocupació és molt senzill, des de l'extrem del llistó llarg, es posa un punt de mira sobre l'escala graduada del llistó transversal, proporcionant la lectura apropiada. L'instrument fa servir la noció trigonomètrica de la tangent per determinar el valor dels angles.

Usos[modifica | modifica el codi]

Astronomia i orientació[modifica | modifica el codi]

En astronomia l'instrument es va emprar per determinar les altures dels astres sobre el horitzó, en alguns casos específics se solia mesurar l'altura de l'estel polar sobre l'horitzó (que equival aproximadament a la latitud del lloc d'on s'observa), i en alguns casos de l'alçada del sol sobre l'horitzó (que mitjançant consulta en taules específiques[13] pot donar l'hora). De vegades quan és emprat en observacions astronòmiques a l'instrument se li denominava radius astronomicus .

Navegació[modifica | modifica el codi]

L'ús original de l'instrument no va ser en navegació marítima. Les millores introduïdes en successives investigacions realitzades sobre l'instrument van donar com a resultat l'ús al mar. Per exemple John Dee, el va introduir a Anglaterra aproximadament l'any 1550.[5] En les versions millorades la barra transversal té graduació directament en graus sexagesimals. Aquesta variant de l'instrument no es va denominar vara de Jacob sinó creu de Jacob.[10]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aquest article incorpora material contingut a l'Enciclopèdia Jueva de 1901 - 1906, sobre la que han expirat els drets de còpia
  2. Reportório dos tempos Valentim Fernandes, 1518
  3. Cartas ineditas do visconde de Santarem - Manuel Francisco de Barros e Sousa Santarem, Vicente Almeida d'Eiça 1906
  4. [enllaç sense format]http://www.georoots.org/term_page.asp?terminit=j
  5. 5,0 5,1 Turner, Gerard L'E. Antique Scientific Instruments, Blandford Press Ltd 1980 ISBN 0-7137-1068-3
  6. Harriet Wynter and Anthony Turner, Scientific Instruments , Studio Vista, 1975, ISBN 0-289-70403-0
  7. Orion Aquest article indica diverses vegades que les tres bandes d'estrelles a la constel·lació de Orió s'anomena escala de Jacob o pal de Jacob
  8. "The Mathematics of Levi ben Gershon, the Ralbag "
  9. 's_staff1.htm David G. Krehbiel "Jacob s Staff", Backsights , Surveyor 's Historical Society
  10. 10,0 10,1 The Oxford Companion to Ships and the Sea , Peter Kemp ed., 1976 ISBN 0-586-08308 -1
  11. "Important Astronomers, their Instruments and Discoveries"
  12. "A Simple High-Precision Jacob s Staff Design for the High-Resolution Stratigrapher", William P. Elder, Palaia, Vol 4, No 2 (abril, 1989), pàg. 196-197
  13. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Texto catalan de las tablas astronómicas (cánones) del rey Don Pedro el Ceremonioso, a base de la redacción definitiva del judío Jacob Corsino. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bastó de Jacob Modifica l'enllaç a Wikidata