Bastarnes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els bastarnes (llatí bastarnae) foren un poble germànic de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

D'origen germànic es van establir a Sarmàcia, a la regió del Theiss i en direcció cap al baix Danubi, fins i tot fins a la seva boca (un grup del poble es va establir a l'illa de Peuce i va originar el peuquins o peucini).

Els bastarnes feien incursions molt destructives cap a Tràcia. El rei Perseu de Macedònia tenia en el seu exèrcit vint mil mercenaris bastarnes.

El bastarnes van lluitar contra els governadors romans de Macedònia però foren rebutjats més enllà del Danubi per M. Crassus el 30 aC. Després apareixen establerts al Tyras (Dniester) i al Borysthenes (Dnièper) mentre els peucinis romanien a la boca del Danubi.

Altres tribes dels bastarnes foren: els atmonis i els sidonis.

Eren alts i valents. Vivien sempre fent la guerra i els guerrers portaven les dones i fills. Disposaven de cavalleria i d'infanteria. El seu govern era monàrquic