Bastida (Baixa Navarra)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bastida / La Bastida de Clarença
La Bastide-Clairence
Escut de Bastida / La Bastida de Clarença
(En detall)
Localització
Bastida / La Bastida de Clarença situat respecte França
Bastida / La Bastida de Clarença
Localització de Bastida / La Bastida de Clarença a la República Francesa

La Bastide Clairence 3.JPG
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Aquitània
Pirineus Atlàntics
Baiona
Bastida
Superfície 23,39 km²
Altitud 28 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
1.010 hab.
43,18 hab/km²
Coordenades 43° 25′ 42″ N, 1° 15′ 19″ O / 43.428396,-1.255231Coord.: 43° 25′ 42″ N, 1° 15′ 19″ O / 43.428396,-1.255231
Codi postal 64240
Codi INSEE 64289

Bastida (en occità La Bastida de Clarença i en francès i oficialment La Bastide-Clairence), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen el País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió d'Aquitània. Limita amb les comunes de Bardoze i Ahurti al nord, Hazparne a l'oest, Aiherra al sud i Oragarre a l'est. Reguen el municipi els rius Joyeuse (a l'oest) i Arbérou (a l'est). El gentilici dels habitants és "bastidòt" en occità i "bastidar" en basc.

Història[modifica | modifica el codi]

La Bastide-Clairence

Segons la llegenda, aquesta bastida navarresa va ser fundada el 1288 per Clara de Rabastens, sobre un vessant a la vora del riu Aran, d'aquí el seu nom gascó Bastida de Clarença. Als 800 refugiats vinguts principalment de Bigorra se'ls atorgà una carta al juliol de 1312, de part de Lluís I de Navarra, futur Lluís X de França. El naixement d'aquest poble respon a la necessitat de Navarresa de crear una ciutat-forta en aquesta arborada zona fronterera.

La Bastida, com ho indica el seu nom, és una ciutat-forta. L'historiador Paul Broca veia allà les restes de la seva antiga i poderosa fortalesa en 1875. La Bastida va acollir a poc a poc una població comerciant vinguda del sud-oest de França. Més tard, va oferir refugi als espanyols que fugien de la Inquisició, i als bascos de les ciutats i pobles dels voltants. Existeix una altra versió pel que fa a l'origen de la ciutat. Establí que aquesta hauria estat poblada per colons descendents de diversos llocs, i sobretot, de pelegrins de Santiago de Compostel·la anomenats els francs.

Cap al 1700, la població era de 2.000 persones. Els habitants vivien de la indústria de la fàbrica de claus, de la confecció de la llana, de la indústria de gèneres de punt i de l'agricultura. Fires de 12 dies asseguraven la prosperitat de la ciutat. Si bé al segle XVI els habitants no parlaven el basc, sinó el gascó, a poc a poc adoptaren la llengua i els costums bascos. La ciutat comptava en el segle XVII 320 cases i molins.

De 1575 a 1789, La Bastida va dependre dels senyors de Gramont. Aleshores, la ciutat comptava una important comunitat jueva, arran de l'expulsió dels jueus portuguesos. Encara avui, la plau des Arceaux i les seves cases d'entramat alberguen nombrosos artesans. Entre aquestes cases típiques, es distingeixen dues tendències arquitecturals:

  • l'estil labortà, amb sostres de frontó, teulada de dos vessants, façanes d'entramat de color vermell o verd sobre volades, i muntants i llindes esculpides.
  • un estil de cases navarreses amb teulada de 4 vessants i portes en arc de volta.

La Bastida de Clarença ha estat guardonada amb el títol dels "Plus beaux villages de France", atorgat per una associació independent l'objectiu de la qual és promoure les bases turístiques de petits municipis francesos amb un ric patrimoni. El municipi, antany denominat Labastide-Clairence, va ser rebatejat com La Bastide-Clairence el 25 de juny de 1988.

La comunitat israelita[modifica | modifica el codi]

Va durar aproximadament 200 anys, des de començaments del segle XVII a la fi del segle XVIII. A les acaballes del segle XVI, es van instal·lar a Baiona israelites sefardís vinguts d'Espanya, de Navarra i sobretot de Portugal, d'on es van dispersar a les tres petites ciutats de Pèira Horada (on els va acollir el senyor d'Aspremont), Bidàishen i La Bastida, on els protegia el duc de Gramont. Sovint anomenats "portuguesos", els israelites de la bastida es repartien entre 70 i 80 famílies en el segle XVII. Van viure allí en una comunitat relativament autònoma designada amb l'expressió de "Nació jueva" i van disposar d'un cementiri distint del cementiri cristià, que es va obrir al començament del segle XVII.

Les inscripcions de les tombes, 62 en total, van ser estudiades pel professor Gérard Nahon de 1962 a 1964. La tomba més antiga data de 1620, la més recent de 1785. En 18 d'elles, la data de la defunció ve expressada en el calendari hebreu. A partir de 1659, tots els noms són bíblics: Jacob, Isaac, Benjamí..., Esther, Sarah, Rebecca... Entre els noms de família figuren Dacosta, Henriquez, Lopez, Nunez, Depas, Alvares... El nombre de israelitas va disminuir notablement a mitjan segle XVIII, quan no es comptaven més que una quinzena de famílies jueves. Van passar a ser només sis en 1798. El cementiri pertany al Consistori israelita de Baiona.


Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1896 1901 1936 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999
1360 1341 1132 825 874 821 844 759 852 881
A partir de 1962, el cens té en compte la població resident definida com a "Population sans doubles comptes" per l'INSEE

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Data d'elecció Identitat
No es coneixen dades anteriors a 1995.
1995 Léopold Darritchon
2001 Léopold Darritchon

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bastida de Clarença
Municipis de Baixa Navarra Bandera Navarra.svg
Ahatsa-Altzieta-BazkazaneAiherraAinhize-MonjoloseAintzilaAiziritze-Gamue-ZohaztiAkamarreAldudeAmendüze-UnasoAmorotze-ZokotzeAnhauzeArberatze-ZilhekoaArboti-ZohotaArhantsusiArmendaritzeArnegiArrosaArrueta-SarrikotaAzkarateBaigorriBankaBastidaBehaskane-LaphizketaBehauzeBehorlegiBidarraiBidaxuneBithiriñaBunuzeBurgue-ErreitiBuztintze-HiriberriDonaixti-IbarreDonamartiriDonapaleuDonazaharreDonibane GaraziDonoztiriDuzunaritze-SarasketaEiheralarreErangoEzkozeEzterenzubiGabadiGamarteGarrüzeHeletaHoztaIbarrolaIholdiIlharreIrisarriIrulegiIzpuraIzturitzeIzura-AzmeJatsu GaraziJutsiLabetze-BizkaiLakarraLandibarreLarribarre-SorhapürüLarzabale-Arroze-ZibitzeLasaLekunberriLüküze-AltzümartaMartxuetaMehaineMendibeOragarreOrtzaizeOstankoaPagolaSamatzeSuhuskuneUharte GaraziUhartehiriUrepeleZaro