Batalla d'Apros

Batalla d'Apros Part de: Guerra de la Venjança Catalana Data Juny de 1305 Localitat prop d' Apros Territori Tràcia Resultat victòria decisiva de la Companyia Catalana d'Orient Batalla d'Apros Batalla d'Apros Bàndols Imperi Bizantí *Companyia Catalana d'Orient Comandants en cap Miquel IX Paleòleg Bernat de Rocafort Forces uns 3.000 Baixes 10.000 cavalleria 15.000 infanteria 9 cavalleria 27 infanteria

La Batalla d'Apros es va lliurar el juny de 1305 a la Tràcia, i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient contra les tropes de l'imperi Bizantí. Les tropes de la companyia, molt inferiors en nombre, esclafaren l'exèrcit bizantí, ocasionat a l'Imperi una ferida de la qual no es recuperaria.

Antecedents

Fracassat el setge de Gal·lipoli (abril-juny de 1305), amb la victòria de la Companyia Catalana d'Orient, l'Emperador Andrònic II Paleòleg i el seu fill Miquel temen la possible arribada de reforços per a la companyia, provinents de Catalunya o Sicília, agrupen les seves forces per a fer l'atac definitiu sobre aquests.

Els almogàvers, alertats per una espia enviada per Ramon Muntaner, resolen sortir a l'encontre del enemic. Al cap de tres dies de marxa la Companyia es troba, prop d'Apros, amb el campament Bizantí, on Miquel IX Paleòleg s'hi ha apostat a l'espera de la resta de tropes, les quals arriben durant la nit.

El camp de batalla

Els vora 3.000 almogàvers formaren un esquadró d'infanteria al centre flanquejat per ambdós costats per la cavalleria, a la rereguarda hi deixaren un esquadró d'infanteria, i partiren vers l'enemic.

Els bizantins, en veure l'arribada de la host, formaren pel combat: la infanteria al centre, repartida en cinc esquadrons, sota les ordres del general Teodor (oncle de Miquel) a banda esquerra la cavalleria formada per Alans i Turcoples comandats per Basila i al costat dret cavalleria formada per Tracis i Macedonis comandada per Eteriarca. a la rereguarda resta Miquel.

El primer esquadró d'almogàvers topà amb els Alans i Turcoples, els quals foren rebutjats i fugiren deixant la infanteria bizantina al descobert pel flanc esquerra, que es trobà amb la carrega del primers esquadró almogàver i part de la cavalleria mentre que la resta d'almogàvers carregava pel centre. Davant l'envestida almogàver la infanteria cau, donant-se finalment a la fugida. La cavalleria de Tràcia i Macedònia fou l'única que pogué mantenir la seva posició, enfrontant-se amb la cavalleria almogàver, i defenent un esquadró fins que no fou trencat per la resta d'almogàvers entrant per l'altre costat i pél centre. En aquest moment es retiraren, amb gran pèrdua d'efectius.

Miquel veient la desfeta del seu exèrcit, en un acte de valentia, carrega amb 100 homes contra els almogàvers tornant a anivellar la batalla. Miquel feu mostra de gran valentia i destresa, ferint a molts almogàvers. El co-emperador envesteix contra Bernat Ferrer, mariner almogàver que entrà en batalla a cavall i amb riques vestidures i cuirassa fruit de les anteriors batalles, i el fereix. L'almogàver contraataca i ferix al príncep, el qual se socorregut per la seva guàrdia. L'exercit bizantí pateix un gran numero de baixes i veient el seu general caigut es retira.

Els almogàvers tement una possible emboscada no persegueixen l'exèrcit.

Conseqüències

La derrota deixa a l'Imperi Bizantí sense exèrcit i a la Companyia Catalana d'Orient dominant la major part de la Tràcia.