Batalla d'Helike

Batalla d'Helike
península Ibèrica cartaginesa
	;
Tipus	batalla
Data	228 aC
Coordenades	38° 22′ 52″ N, 1° 16′ 34″ O / 38.381084°N,1.276081°O
Escenari	Ilici o Helike
Lloc	Helike
Resultat	Victòria ibera
Campanya	Conquesta cartaginesa d'Iberia
Bàndols
Cartago	Contestans ; Oretans ; Òlcades ; Vetons
Comandants
Amílcar Barca	Orisson

La batalla d'Helike o batalla d'Ilici fou una de les batalles de la Conquesta cartaginesa d'Ibèria.

Antecedents[modifica]

Des del 237 aC, els bàrcides decideixen ampliar el seu domini sobre Ibèria per raons econòmiques i estratègiques, doncs Cartago necessitava amb urgència els metalls preciosos de les conques mineres de Sierra Morena perquè les seues arques havien quedat buides després de la Primera Guerra Púnica i calia reclutar mercenaris hispans per als seus minvats exèrcits. El control militar de la Península era absolutament imprescindible a fi que Cartago pogués frenar la penetració romana, i els bàrcides van fundar Cartago Nova, Akra Leuka i Helike.^[3]

Una facció del Senat cartaginès era contrària a l'expansió, i proposava l'alternativa d'intensificar l'explotació dels recursos naturals de les terres africanes. El domini cartaginès no va satisfer els cabdills indígenes, aliats amb les colònies gregues costaneres, i Amílcar Barca va iniciar una campanya de sotmetiment amb un exèrcit reclutat a Numídia sota la seva responsabilitat. Quan Amílcar va desembarcar, només Gades i algunes petites colònies fenícies estaven en l'òrbita de Cartago i estenien la seva influència pel sud del país. Amb el seu exèrcit mercenari, i més tard amb soldats pagats o reclutats, Amílcar va dominar tribus i ciutats, combinant la diplomàcia i la guerra. Les riques mines de plata a la part del país que va sotmetre li van donar la riquesa que necessitava, complementada amb el botí de guerra i les contribucions dels sotmesos.

Batalla[modifica]

L'any 228 aC, Amílcar Barca va posar setge a Ilici^[4]^[1] o Helike,^[2] i els contestans van rebre l'ajut d'Oretans, Òlcades i Vetons.^[5] i Orisson, cap dels Oretans, veient la clara inferioritat del seu exèrcit davant el d'Amílcar Barca, i en virtut dels seus pactes es va acostar amb el seu contingent al campament cartaginès, i en el moment adient va col·locar feixos de palla cremant a les banyes dels bous que tiraven dels carros posant als animals en primera línia i avançant cap a l'enemic. Els animals van envestir l'exèrcit cartaginès que malgrat la seva superioritat numèrica va veure com la resta de les tropes iberes atacaven. En la fugida, Amílcar Barca va morir ofegat al Vinalopó.

Conseqüències[modifica]

Les restes de l'exèrcit cartaginès es van reunir a Akra Leuka,^[5] on es va escollir Àsdrubal, el gendre d'Amílcar Barca com a nou líder.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Lafuente, Modesto. Historia de España (en castellà). Estab. tip. de F. de P. Mellado, 1861, p. vol.1, p.212-213. «Bloqueaba el cartaginés una ciudad llamada Helice o Velice, la antigua Bellia, que creemos con fundamento que fuese Belchite»
↑ ^2,0 ^2,1 Tortosa Rocamora, Trinidad. Los estilos y grupos pictóricos de la cerámica ibérica figurada en la contestania (en castellà). CSIC, 2006, p.32. ISBN 8400084357. «La identificación tradicional de la otra fundación, Heliké con Ilici, presenta problemas. Recordemos que Schulten defendió esta identificación de Heliké con la Elche alicantina (Abad, 1984, 184)»
↑ Tortosa Rocamora, Trinidad. Los estilos y grupos pictóricos de la cerámica ibérica figurada en la contestania (en castellà). CSIC, 2006, p.31. ISBN 8400084357. «Figueras Pacheco piensa que Heliké es Elche e identifica Akra Leuké con el yacimiento de Tossal de Manises. Lafuente, sin embargo, distingue entre la fortaleza militar abandonada en época romana y la ciudad comercial de Tossal, negando la vinculación de Helike con Elche»
↑ Hernández Sánchez-Barba, Mario. España: historia de una nación (en castellà). 1a ed.. Complutense, 1995, p.31. ISBN 9788489365346.
↑ ^5,0 ^5,1 Gebhardt, Víctor. Historia general de España y de sus Indias desde los tiempos más remotos (en castellà). 1a ed., 1864, p.64.

[ML-1] 1,0 ^1,1 Lafuente, Modesto. Historia de España (en castellà). Estab. tip. de F. de P. Mellado, 1861, p. vol.1, p.212-213. «Bloqueaba el cartaginés una ciudad llamada Helice o Velice, la antigua Bellia, que creemos con fundamento que fuese Belchite»

[IOH-2] 2,0 ^2,1 Tortosa Rocamora, Trinidad. Los estilos y grupos pictóricos de la cerámica ibérica figurada en la contestania (en castellà). CSIC, 2006, p.32. ISBN 8400084357. «La identificación tradicional de la otra fundación, Heliké con Ilici, presenta problemas. Recordemos que Schulten defendió esta identificación de Heliké con la Elche alicantina (Abad, 1984, 184)»

[3] Tortosa Rocamora, Trinidad. Los estilos y grupos pictóricos de la cerámica ibérica figurada en la contestania (en castellà). CSIC, 2006, p.31. ISBN 8400084357. «Figueras Pacheco piensa que Heliké es Elche e identifica Akra Leuké con el yacimiento de Tossal de Manises. Lafuente, sin embargo, distingue entre la fortaleza militar abandonada en época romana y la ciudad comercial de Tossal, negando la vinculación de Helike con Elche»

[4] Hernández Sánchez-Barba, Mario. España: historia de una nación (en castellà). 1a ed.. Complutense, 1995, p.31. ISBN 9788489365346.

[VG-5] 5,0 ^5,1 Gebhardt, Víctor. Historia general de España y de sus Indias desde los tiempos más remotos (en castellà). 1a ed., 1864, p.64.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]