Batalla d'Úman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Uman
Front Oriental de la Segona Guerra Mundial
Map of the battle

El Front Oriental a l'època de la batalla d'Uman.
Data 15 de juliol de 1941 a 8 d'agost del 1941
Localitat Úman, Ucraïna occidental
Resultat Victòria de l'Eix
Bàndols
Bandera d'Alemanya (1933) Alemanya Nazi Bandera de la Unió Soviètica Unió Soviètica
Comandants en cap
Bandera d'Alemanya (1933) Gerd von Rundstedt Bandera de la Unió Soviètica Mariscal de la Unió Soviètica Semion Budionni (comandant en cap), )
Bandera de la Unió Soviètica Coronel General Mikhaïl Kirponos
Bandera de la Unió Soviètica General Ivan Tiulenev
Forces
400.000 homes,
600 tancs
300.000 homes,
Baixes
desconegudes 100.000 capturats
100.000 Morts i Ferits
Seqüència cronològica de les batalles de la
Front Oriental de la Segona Guerra Mundial
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Smolensk Batalla de Kíev

La Batalla d'Úman (15 de juliol de 19418 d'agost de 1941) va ser una batalla al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. La batalla es produí a la Ucraïna occidental entre el Grup d'Exèrcits Sud de l'Alemanya Nazi, comandats pel mariscal de camp Gerd von Rundstedt i les Forces Soviètiques de la Direcció del Sud-oest, comandades pel Mariscal Semion Budionni, que consistia en el Front Soviètic Sud-oest, comandat pel Coronel General Mikhail Kirponos i el Front Soviètic Sud, comandat pel General d'Exèrcit Ivan Tiulenev. Aquesta batalla és la major batalla d'encerclament que els alemanys van infligir als soviètics.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Durant les setmanes inicials de l'Operació Barbarroja, el Grup d'Exèrcits Sud havia avançat ràpidament cap a l'est, capturant Lviv, Ternópil i Vínnitsia, i destruït quatre cossos mecanitzats que Kirponos havia llençat en un contraatac a Brodi. Aquest episodi va ser el major enfrontament de tancs fins a la Batalla de Kursk. Els tancs soviètics eren superiors en nombre, però els seus moviments estaven pobrament coordinats. Les forces soviètiques provaren d'aturar les columnes alemanyes, però van ser colpejats pel nord i pel sud a la regió de Dubno. El 29 de juny de 1941, l'avanç alemany s'havia aturat temporalment, però les forces soviètiques estaven exhaustes i començaven la retirada. Amb el fracàs de l'ofensiva blindada soviètica contra el 1r Exèrcit Panzer alemany, el Grup d'Exèrcits Sud es dirigí cap a l'est i arribà a pocs quilòmetres de Kíev i Úman a mitjans de juliol.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El 10 de juliol de 1941, Budyonny obtingué el comandament general de les tropes que operaven cap al sud-oest, per coordinar les actuacions dels fronts Sud i Sud-oest. Budyonny tenia un milió i mig d'homes sota el seu comandament en dues grans concentracions, a Úman i a Kíev. Tan aviat com havia pres el comandament, el Grup d'Exèrcits Sud llançà tres assalts per endinsar-se a Ucraïna. El 1r Grup Panzer del General Ewald von Kleist introduí una falca entre les dues concentracions soviètiques, capturant Berditxev el 15 i Kazatin el 16 de juliol. El 17è Exèrcit del General Karl-Heinrich von Stülpnagel avançà cap al sud d'Úman i l'11è Exèrcit del General Eugen Ritter von Schobertavançà cap al nord des de la frontera romanesa (Schobert morí l'11 de setembre de 1941 quan el seu avió aterrà a un camp de mines).

La STAVKA i l'estat major del Front Sud van assumir erròniament que els alemanys voldrien travessar el Dnièper entre Kíev i Txerkassi per marxar cap al Donbass i van subestimar el perill de què el i el 12è Exèrcits quedessin encerclats. El 28 de juliol de 1941, es donà l'ordre als fronts Sud i Sud-oest que bloquegessin als alemanys des del Dnièper i que es retiressin només cap a l'Est. Com a resultat, es perdé l'oportunitat d'evitar el perill de quedar encerclat al no retirar-se cap al sud-est.

El 2 d'agost, el 1r Grup Panzer i el 17è Exèrcit tancaren la trampa. Aquest encerclament va ser enfortit l'endemà quan la 16ª Divisió Panzer es va trobar amb el Cos Mecanitzat hongarès. El 8 d'agost, la resistència soviètica s'aturà. 20 divisions soviètiques del i el 12è Exèrcits van ser destruïdes, i s'informà d'uns 100.000 presoners. Entre els presoners s'incloïen als comandants dels i el 12è Exèrcits, 4 comandants de cos i 11 comandants de divisió.

Després de la batalla[modifica | modifica el codi]

Com que la bossa va ser eliminada, els tancs van tombar cap al nord i es van dirigir cap a Kíev, on van encerclar prop de 480.000 soldats soviètics a la ciutat, dels quals 180.000 trencaren el bloqueig i fugiren, capturant l'Eix uns 300.000 presoners, dels quals prop d'un 97% van morir en captivitat.