Batalla d'Ad Salices

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Ad Salices
Guerra gòtica (376-382)
Guerres gòtiques
Data setembre del 377
Localitat estació d'Ad Salices, propera a la desembocadura del Danubi
Resultat victòria visigoda
Batalla d'Ad Salices (Orient Proper)
Batalla d'Ad Salices
Batalla d'Ad Salices
Batalla d'Ad Salices
Coord.: 43° 13′ 0″ N, 27° 35′ 0″ E / 43.21667°N,27.58333°E / 43.21667; 27.58333
Bàndols
Imperi bizantí Imperi Romà d'Orient
Imperi Romà d'Occident Imperi Romà d'Occident
Visigots.
Comandants en cap
Imperi bizantí Trajà
Imperi bizantí Profurtus
Imperi Romà d'Occident Ricomer
Fritigern

La batalla de Ad Salices fou una batalla lliurada el setembre del 377 en el context de la guerra gòtica, probablement a uns 15 km de Marcianòpolis, a l'estació d'Ad Salices, propera a la desembocadura del Danubi.

Sense tropes, que s'havien perdut a la batalla de Marcianòpolis, per fer front a la revolta, Valent va cridar les seves tropes d'Armènia, comandades pels generals Trajà, que conduïa la infanteria i Profurtus, que conduïa la cavalleria, i va demanar suport a Flavi Gracià, emperador de l'Imperi Romà d'Occident, que va enviar Frigeridus, governador de Pannònia amb les seves tropes i reforços francs de Flavius Richomeres.[1]

Les tropes van avançar cap al nord on es van reunir per l'enfrontament amb els gots rebels dirigits per Fritigern que estaven saquejant la regió, des del seu campament fortificat. La batalla va durar tot el dia; l'ala esquerra romana fou posada en retirada però van arribar reforços a aquest costat i van aconseguir mantenir-se. No hi va haver un guanyador clar directe però les pèrdues romanes foren tan grans que van deixar el camí obert als gots, que pel seu costat també van tenir moltes baixes.

Frigeridus, que fou nomenat magister militum de l'exèrcit romà a Il·líria, era una amenaça per als gals i van atacar al grup de greutungs i taifals liderat per Farnobius, que va morir a principis de l'hivern de 377. La guerra va continuar i el 9 d'agost de 378, Fritigern va venjar a la batalla d'Adrianòpolis en la que Valent va morir[2] la derrota dels seus parents a la batalla de Naissus de 109 anys abans.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Herwig Wolfram. History of the Goths. Thomas J. Dunlap, trans. Berkeley: University of California Press, 1988 Flavi Gracià
  2. Gregori de Tours, The History of the Franks (anglès)