Batalla d'Adrianòpolis (324)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Adrianòpolis
Data 324 aC
Localitat A prop d'Adrianòpolis
Resultat Victòria de Constantí I
Batalla d'Adrianòpolis (324) (Mediterrani oriental)
Batalla d'Adrianòpolis (324)
Batalla d'Adrianòpolis (324)
Batalla d'Adrianòpolis (324)
Coord.: 41° 40′ 0″ N, 26° 34′ 0″ E / 41.66667°N,26.56667°E / 41.66667; 26.56667
Bàndols
L'exèrcit de Constantí
(Imperi Bizantí)
L'exèrcit de Licini
(Imperi Romà d'Occident)
Comandants en cap
Constantí I el Gran Licini I
Forces
130.000 homes[1] 165.000 homes[1]
Baixes
Desconegudes 34.000 morts[1]

La Batalla de Adrianòpolis al 324 va enfrontar als exèrcits de Constantí I el Gran i de Licini I el 3 de juliol de 324. Constantí i el seu exèrcit estaven perseguint alguns sàrmates que havien creuat el riu Danubi al territori de Licini. Es tractava evidentment de provocar Licini portant-lo a combatre. L'exèrcit de Constantí tenia menys homes, però contenia molts veterans foguejats. Constantí va guanyar la batalla i Licini va ser forçat a refugiar-se darrere els murs de Bizanci. Sabent que la seva vida seria respectada, Licini es va rendir però va ser executat l'any següent. Els esforços de Constantí d'iniciar una guerra civil van rebrotar, i també ho va ser la seva campanya contra Licini, a qui va derrotar en dues oportunitats, primer a Tràcia i després en la batalla de Crisòpolis al Bòsfor. Inicialment, atenent els precs de Constança, Constantí va respectar la vida del seu cunyat, però alguns mesos després va ordenar la seva execució per traïció, ja que aquest va intentar alçar-se en armes. Al cap de poc temps el jove Licini II, fill de Licini I, també va ser víctima de l'enuig o de la sospita de Constantí. Constantí era ara l'únic i indisputable senyor del món romà. Ara estava lliure de fundar la seva "nova Roma" a Bizanci, una capital que estaria lliure del passat republicà i pagà de la "vella Roma".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Grant, p.46