Batalla d'Agnadello

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Agnadello
Guerra de la Lliga de Cambrai
Guerres d'Itàlia
Batalla d'Agnadello
Batalla d'Agnadello
Data 14 de maig de 1509
Localitat Prop d'Agnadello, entre Milà i Bergamo, Itàlia
Resultat Victòria decisiva francesa
Batalla d'Agnadello (Mediterrani central)
Batalla d'Agnadello
Batalla d'Agnadello
Coord.: 45° 27′ 0″ N, 9° 34′ 0″ E / 45.45000°N,9.56667°E / 45.45000; 9.56667
Bàndols
Regne de França Regne de França Sereníssima República de Venècia República de Venècia
Comandants en cap
Regne de França Lluís XII de França
Regne de França Louis de la Trémoille
Regne de França Carles II d'Amboise
Sereníssima República de Venècia Bartolomeo d'Alviano
Sereníssima República de Venècia Niccolò di Pitigliano
Forces
30.000 15.000
Baixes
Desconegut 4.000

La Batalla d'Agnadello va ser una de les més importants batalles de la Guerra de la Lliga de Cambrai, i una de les majors batalles de les Guerres d'Itàlia del segle XVI.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El Nord d'Itàlia abans de les Guerres d'Itàlia

El 1498 el fill del duc d'Orleans es va convertir en Lluís XII de França i va pretendre fer efectives les reclamacions del seu pare sobre el ducat de Milà, signant aliances amb la República de Venècia i amb els Borja dels Estats Pontificis Alexandre VI i el seu fill Cèsar Borja, i va envair el ducat i expulsar a Lluís Sforza el 1499. França va quedar en poder de Milà i Gènova, mentre que la República de Venècia va obtenir Cremona i Cèsar Borja va avançar per la Romanya prenent Imola, Forli, Rimini, Pesaro i Faenza.

El 15 d'abril de 1509, un exèrcit francès al comandament de Lluís XII va sortir de Milà i va envair el territori de la República de Venècia. Per aturar l'avanç enemic, els venecians van reunir un exèrcit mercenari, prop de Bèrgam, comandat per Bartolomeo d'Alviano i Niccolò di Pitigliano, ambdós pertanyents a la família Orsini, amb ordres explícites d'evitar una confrontació directa amb els francesos, fustigant-los mitjançant petites escaramusses.

Lluís XII va creuar l'Adda el 9 de maig per Cassano d'Adda. Alviano i Pitgliano acampar al costat de Treviglio, sense un pla clar, doncs Alviano era partidari de desobeir les ordres i atacar els francesos.[1] Finalment van decidir desplaçar cap al sud, buscant una posició millor en els voltants del riu Po.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El 14 de maig, mentre l'exèrcit venecià es desplaçava cap al sud, Bartolomeo d'Alviano es va topar amb un destacament al comandament de Carles II d'Amboise, que havia establert les seves tropes als voltants d'Agnadello. Alviano va poscionar les seves tropes, uns de vuit mil homes, en un promontori sobre unes vinyes. Carles II d'Amboise va atacar primer amb cavalleria i després amb piquers suïssos però els francesos, en desavantatge per la seva posició turó avall i havent de travessar solcs de reg enfangats per la pluja, van ser incapaços de trencar les línies venecianes.

Niccolò di Pitigliano havia seguit avançant i portava un tros d'avantatge al seu cosí Alviano quan aquest va enfrontar als francesos. Responent a la petició d'ajuda d'Alviano, va enviar una nota suggerint que hauria d'evitar una batalla oberta, i va continuar la seva marxa rumb sud. Lluís XII de França al comandament de la resta de l'exèrcit francès va arribar a Agnadello, i els francesos van envoltar Alviano per tres fronts, neutralitzant les seves forces en tres hores.

La cavalleria veneciana no va aguantar i va fugir, el mateix Alviano va ser ferit i capturat, i més de quatre mil dels seus homes van morir.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Quan les notícies de la batalla van arribar a la tarda a les forces de Niccolò di Pitigliano, la majoria dels seus homes van desertar en menys d'un dia, i com els francesos seguien avançant, va optar per retirar a Treviso i Venècia.

La República de Venècia va perdre vuit mil homes i vint-i-dos canons, i Lluís XII de França va procedir en quinze dies a ocupar la part de la Llombardia que encara no controlava.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Norwich, John Julius (1989). A History of Venice . New York: Vintage Books. ISBN 0-679-72197-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]