Batalla d'Agrigentum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Agrigentum
Primera Guerra Púnica
Data 261 aC
Localitat Agrigent, Sicília
Resultat Victòria Romana
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Anníbal Giscó, Hannó el Vell Luci Postumi Megel, Quint Mamili Vítul
Baixes
3,000 desconegudes

La batalla d'Agrigentum tingué lloc el 261 aC i fou el primer enfrontament a gran escala de la Primera Guerra Púnica. Romans i cartaginesos s'enfrontaren a la població siciliana d'Agrigent després d'un llarg setge que començà el 262 aC.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Després de desembarcar a la ciutat de Messina en ajuda dels mamertins i la victòria aconseguida en la Batalla de Messana, els romans s'aliaren amb Hieró II de Siracusa i a poc a poc foren prenent el control de la part oriental de Sicília. Per els romans, que per aquells temps no disposaven encara d'una flota naval, aquesta era la seva primera incursió fora de la península Itàlica.

L'assistència inicial a Messina es convertiria gradualment en una guerra oberta per la totalitat de l'illa.

Setge d'Agrigent[modifica | modifica el codi]

L'any 262 aC els romans enviaren de nou un gran nombre de soldats a Sicília com a resposta a la gran operació de reclutament i entrenament que els cartaginesos estaven portant a terme. L'exèrcit romà estava dirigit pels dos cònsols Luci Postumi Megel i Quint Mamili Vítul i reunia uns 40.000 homes organitzats en quatre legions més cavalleria.

Amb l'ajuda dels subministraments de Siracusa, l'exèrcit consolar es va dirigir cap a Agrigent, a la costa sud-oest de l'illa, ja que era allí on els cartaginesos volien establir el seu campament base, si bé per aquell llavors només comptava amb una guarnició local comandada per Anníbal Giscó.

Giscó va refugiar-se dins de les muralles de la ciutat, al mateix temps que intentava reunir totes les provisions que va poder aconseguir dels voltants per resistir un llarg setge i esperar a que arribessin els reforços. En aquella època els romans encara no coneixien l'art de la construcció de torres d'assalt i altra maquinària bèl·lica i l'única manera de conquerir la ciutat era mitjan un llarg setge i bloqueig que acabés amb els recursos dels habitants i per tant, els obligués a rendir-se per gana. Amb aquesta finalitat, els cònsols acamparen al voltant d'Agrigent, decidits a esperar.

Alguns mesos després, Giscó va començar a patir els efectes del bloqueig i va enviar missatgers a Cartago demanant ajuda urgent. En resposta, uns 50.000 soldats d'infanteria, 6.000 de cavalleria i fins i tot 60 elefants desembarcaren a Heraclea Minoa l'hivern del 262 aC sota el comandament d'Hannó el Vell. Hannó va derrotar als romans en algunes batusses menors en la seva marxa cap a Agrigent, i finalment va acampar molt a prop dels romans, tallant les seves línies de subministrament que arribaven des de Siracusa. Hannó va desplegar immediatament les seves tropes en formació de batalla però els romans es negaren a lluitar en camp obert i fortificaren la seva línia de defensa, quedant atrapats entre la ciutat i les tropes de Hannó.

Agrigent situat respecte Itàlia
Agrigent
Localització d'Agrigent a Sicília (Itàlia).

Batalla[modifica | modifica el codi]

Quan els romans s'adonaren que sense els subministraments de Siracusa no podrien resistir gaire temps, es veieren obligats a oferir batalla a Hannó, si bé en aquest cas el cartaginès, conscient de la seva posició de força, es negà a combatre i intentà rendir als romans per gana. Malgrat tot, la situació dels ciutadans d'Agrigent era ja desesperada i Annibal Giscó, comunicant-se amb les tropes exteriors per mitjan de senyals de fum, els sol·licità ajuda urgent i finalment Hannó hagué de canviar de plans i lluitar amb els romans per intentar trencar el setge de la ciutat.

La batalla entre els dos exèrcits fou molt llarga i finalment els romans aconseguiren trencar el front cartaginès, provocant el pànic en la rereguarda i les reserves púniques. Possiblement, els elefants que es trobaven en la rereguarda entraren en pànic i es revoltaren contra les seves pròpies files. En qualsevol cas, els cartaginesos es retiraren i els romans ocuparen el seu campament, capturant alguns elefants.

L'èxit romà no fou complet, ja que Hannó va retenir la major part de les seves forces i a més Annibal Giscó va aconseguir sortir de la ciutat amb la seva guarnició, trencar el setge romà i escapar

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

Els romans ocuparen Agrigent i van vendre la totalitat dels seus habitants com esclaus. Els dos cònsols tornaren victoriosos a Roma però no se’ls concedí un triomf perquè els cartaginesos no foren totalment derrotats. Amb la victòria, Roma va passar a controlar la major part de Sicília, assegurant la collita de blat de l'illa pel seu propi ús.