Batalla d'Alcoraç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Alcoraç
Reconquesta
Pere I d'Aragó i la Creu d'Alcoraç
Pere I d'Aragó i la Creu d'Alcoraç
Data 15 de novembre del 1096
Localitat prop de Washka (Uesca)
Territori Emirat de Saraqusta
Resultat victòria aragonesa
Batalla d'Alcoraç (PI 1100)
Batalla d'Alcoraç
Batalla d'Alcoraç
Batalla d'Alcoraç
Coord.: 42° 8′ 0″ N, 0° 25′ 0″ O / 42.13333°N,0.41667°O / 42.13333; -0.41667
Bàndols
Regne d'Aragó Regne d'Aragó [nota 1] Islam Emirat de Saraqusta
Regne de Castella Comtes de Castella
Comandants en cap
Regne d'Aragó Pere I d'Aragó
Regne d'Aragó Infant Alfons Sanchez
Islam Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain
Cavallers destacats
Regne d'Aragó Castán de Biel
Regne d'Aragó Ferriz I de Liçana
Regne d'Aragó García d'Atrosillo
Regne d'Aragó Bacalla de Luna
Regne d'Aragó Lope Ferrench de Luna
Regne d'Aragó Gómez I de Luna
Regne d'Aragó Fortún Maça
Regne d'Aragó Eximén Aznárez d'Oteiza
Regne d'Aragó Sancho de Penya
Regne d'Aragó don Barbatuerta
Regne d'Aragó don Ladrón
Regne de Castella García de Cabrera
Regne de Castella Comte Gonzalo
Regne de Castella García Ordóñez de Nájera

La Batalla d'Alcoraç[2] es va lliurar el 15 de novembre del 1096 a prop de Washka i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta. La batalla es va produir quan l'Emirat de Saraqusta decidí enviar un poderós exèrcit contra les tropes aragoneses que estaven duguent a terme el Setge de Washka. La batalla finalitzà amb la victòria dels aragonesos i, ja sense possibilitats de rebre socors, la posterior caiguda de Madina Washka, que fou rebatejada amb el nom Uesca (en català: Osca; en castellà: Huesca).

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sanç I d'Aragó i Pamplona

Sanç I d'Aragó i Pamplona, que va incorporar la corona de Navarra a la d'Aragó, va continuar amb no poc esforç la reconquesta aprofitant la croada predicada el 1064[3] pel Papa Alexandre II per la conquesta dels territoris musulmans de la península Ibèrica, atorgant la remissió dels pecats a tots els combatents. L'expedició a Barbastre del 1064, a la que es van afegir tropes papals i aquitanes, fou preparada a Barcelona en una reunió del legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Vers el 1085 Sanç I d'Aragó i Pamplona va llençar un exèrcit des de Jaca cap a Washka, la ciutat més important entre la ribera de l'Ebre i els Pirineus aconseguint ocupar progresivament la zona compresa entre els rius Isuela i Flumen amb l'ocupació de dotze viles situades a l'entorn de la ciutat. S'inicià d'aquesta manera el Setge de Washka, consolidat amb la fortificació del Castell de Montaragó, on les tropes aragoneses establiren el seu campament, i on, amb les recaptacions, va començar a construir el panteó real al monestir de Sant Joan de la Penya. Un segon exèrcit procedent de Nocito va conqueir el Castell de Santa Eulalia[4] i ocupà el territori comprès entre el Flumen i l'Alcanadre.

Però el 4 de juny de 1094, durant el Setge de Washka, el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona va morir a conseqüència de les ferides provocades por una sageta llençada per un ballester sarraí quan revisava la muralla i el seu fill Pere I d'Aragó va jurar continuar el setge. El seu cos fou dut al Monestir de Montaragó.

Després de sis mesos de setge, l'emir de Saraqusta Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain va reunir un poderós exèrcit de socors a Saraqusta format per tropes musulmanes i contingents castellans comandades per García de Cabrera i tropas rioixanes comandades per García Ordóñez de Nájera en un suprem esforç per evitar la caiguda de Washka a mans dels aragonesos.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Pere I d'Aragó va dividir l'exèrcit en tres cossos;[5] una avantguarda dirigida per l'Infant Alfons Sanchez, el centre comandat per Bacalla de Luna i la rereguarda comandada per ell mateix. Es van afegir al contingent 50 peons de Biescas,[6] i Fortún Maça comandant 300 peons gascons armats amb maces.[7]

En aquesta batalla fou essencial la presa del Pueyo Sancho (Sant Jordi), que va tallar les comunicacions dels musulmans amb la rereguarda.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Ja sense possibilitats de rebre cap socors, Washka acabà rendint-se al rei Pere I d'Aragó el 24 de novembre del 1096. Un mes després, el 27 de desembre del 1096, el féu entrada triomfal a la ciutat. La victòria conseguida a les planes d'Alcoraç, prop de Washka, permeté als reis d'Aragó sortir dels contraforts pirinencs i expansionar els seus dominis per les terres del Somontano, pas previ a l'anexió, poc després, de la fèrtil Vall de l'Ebre.

Els musulmans que van romandre a la ciutat van veure respetades les seves propietats, usos, costums i religió, però van haver de situar-se als barris del sud-est, entre les dues muralles, mentres els jueus ocupaven el barri oest.

Llegendes i signifiació històrica de la Batalla d'Alcoraç[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Sant Jordi i Creu d'Alcoraç
  • Sant Jordi, patró del Regne d'Aragó: Una llegenda històrica assegura que enmig de la batalla, i quan la victòria semblava decantar-se per les tropes islamo-castellanes, aparegué Sant Jordi al camp de batalla i encoratjà la reacció aragonesa. Aquest, finalment, cabdellats pel rei Pere I d'Aragó obtingueren la victòria. A partir del segle XIII, es popularitzà la protecció de Sant Jordi sobre el Regne d'Aragó, donant lloc a la tradició de noves aparicions en altres combats
  • Creu d'Alcoraç: També segons la llegenda, després de la batalla les tropes aragoneses trobaren 4 caps decapitats dels principals cabdills sarraïns. En honor a la victòria aconseguida gràcies a Sant Jordi, els reis d'Aragó adoptaren com a senyal reial una Creu de Sant Jordi amb els 4 caps de sarraïns vençuts a la Batalla d'Alcoraç; per aquesta raó, aquest escut és conegut amb el nom de Creu d'Alcoraç. Malgrat que aquesta llegenda sitúa la llegendària creació de la Creu d'Alcoraç l'any 1096, aquest escut no aparegué en els registres històrics fins 200 anys després, durant el segle XIV, sent el primer a emprar-la el rei Pere III d'Aragó "el Gran".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Regne d'Aragó Segons l'historiador aragonès Ignacio de Torres-Solanot y García de Bustelo, la Creu d'Aïnsa fou l'escut dels reis d'Aragó fins al regnat d'Alfons II d'Aragó, quan aquest canvià els senyals d'Aragó i prengué la Senyera Reial[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Torres-Solanot y García de Bustelo, Ignacio de: "Barras de Aragón", Zaragoza, 2002
  2. Sobre la denominació "Alcoraç": «Diada de Sant Jordi». Vilaweb, 22 d'abril de 2003. [Consulta: 11 d'octubre de 2013].
  3. «Cruzadas aragonesas» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa.
  4. (castellà) Castillos de Aragon, Castillo de Santa Eulalia
  5. (castellà) Diccionario Enciclopedico Hispano Americano, Batalla d'Alcoraz
  6. (castellà) Pedro Estaún, Los de Biescas en la batalla de Alcoraz.
  7. (castellà) Linajes de Aragón: los Maza de Lizana

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]