Batalla d'Almenar (1710)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Almenar
Guerra de Successió Espanyola
Derrota borbònica a la Batalla d'Almenar
Derrota borbònica a la Batalla d'Almenar
Data 27 de juliol de 1710
Localitat Almenar (Segrià)
Resultat Victòria austriacista
Batalla d'Almenar (1710) (Catalunya 1659-1716)
Batalla d'Almenar (1710)
Batalla d'Almenar (1710)
Coord.: 41° 47′ 45″ N, 0° 34′ 8″ E / 41.79583°N,0.56889°E / 41.79583; 0.56889
Bàndols
Monarquia espanyola Borbònics:
Regne d'Espanya Regne d'Espanya

Regne de França Regne de França

Austriacistes Austriacistes:
Imperi austríac Arxiducat d'Àustria
Principat de Catalunya Principat de Catalunya
Imperi britànic Regne de Gran Bretanya
República Neerlandesa Províncies Unides
Comandants en cap
Regne d'Espanya Francisco Castillo Fajardo, marquès de Villadarias Imperi austríac Guido Starhemberg

Imperi britànic James Stanhope

Forces
22.000 14.000
Baixes
1.000 morts

3.000 presoners

400 morts
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerra de Successió Espanyola
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Malplaquet Batalla de Saragossa

La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 com un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola en què les tropes de l'arxiduc Carles van vèncer les de Felip V.[1]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El problema successori[modifica | modifica el codi]

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el consegüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Els austriacistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austríac entrà a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la població catalana que el proclamà el seu rei Carles III. La reacció borbònica no es féu esperar i Felip V llençà un atac directe sobre la capital de Catalunya que finalitzà amb el fracassat setge borbònic de Barcelona de 1706. Davant de la derrota de l'exèrcit borbònic, les tropes austriacistes es llençaren a una ofensiva en pinça sobre Castella partint des de Barcelona i des de Portugal, que finalitzà amb l'ocupació austriacista de Madrid.

Carles ocupà Madrid el 1707, però Felip la recuperà, i en la retirada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vèncer les de l'Arxiduc i això precipità el signe de la guerra. El regne d'Aragó i el Regne de València van ser annexionats a Espanya.

La Batalla d'Almenar[modifica | modifica el codi]

La primavera de 1710 l'exèrcit espanyol va entrar a Catalunya des de l'Aragó, creuant el Segre el 15 de març, i es van reunir amb els seus respectius exèrcits Felip V de Castella el 3 de maig i l'Arxiduc Carles el mes de juny.

El mes de juliol el general Guido Starhemberg va rebre reforços i es va decidir a atacar, creuant el Noguera i prenent posicions a Almenar. James Stanhope va creuar el Segre a Balaguer en direcció al pont d'Alfarràs, creuant-lo el 27 de juliol.[2]

Francisco Castillo Fajardo, marquès de Villadarias va obrir la batalla amb un atac de cavalleria que tingué èxit, però va perdre la iniciativa perseguint enemics que fugien, llavors la infanteria britànica va atacar l'ala esquerra, que es va trencar, juntament amb la segona fila, i en aquest moment els austríacs van atacar el flanc dret, en la que es trobava lluitant Felip V de Castella i gairebé és capturat, però el mariscal Starhemberg va fer aturar la persecució de nit.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Medalla commemorativa de la batalla d'Almenar

Els espanyols van haver d'abandonar Catalunya i es van retirar a Saragossa, on es va lluitar la Batalla de Saragossa el 20 d'agost que també fou guanyada pels austriacistes. A partir de llavors quedava obert el camí de Madrid, ciutat on entraren el 28 de setembre.[1]

Després de la batalla Castillo va perdre el comandament de l'exèrcit filipista, que va passar a Alexandre Maître.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 29
  2. Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Albertí, Santiago: L'Onze de setembre. Barcelona: Albertí, 2006
  • Castellví i Obando, Francesc de: Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725. Còpia a la Biblioteca de Catalunya.
  • Hernàndez, Francesc Xavier: Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Barcelona, 2003 ISBN 84-232-0664-5
  • Rubio Campillo, Xavier: Almenar 1710. Victòria Anglesa a Catalunya Llibres de Matrícula.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]