Batalla d'Antioquia (218)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Antioquia
Data 8 de juny de 218
Localitat Antioquia de l'Orontes (Síria).
Resultat Victòria d'Elagàbal
Batalla d'Antioquia (218) (Orient Proper)
Batalla d'Antioquia (218)
Batalla d'Antioquia (218)
Batalla d'Antioquia (218)
Coord.: 36° 12′ 0″ N, 36° 9′ 0″ E / 36.20000°N,36.15000°E / 36.20000; 36.15000
Bàndols
Imperi Romà (Elagàbal) Imperi Romà (Macrí)
Comandants
Gannis Macrí

La batalla d'Antioquia va ser lliurada el 8 de juny de 218 els voltants d'Antioquia de l'Orontes (Síria), entre l'exèrcit romà de l'emperador Macrí i el del pretendent Elagàbal.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Quan l'emperador Macrí va pujar al poder va enviar Júlia Mesa, amb les seves dues filles i el seu nét gran, Elagàbal, a la seva residència d'Emesa, a Síria. Allà hi va iniciar una conspiració amb l'ajuda del seu conseller eunuc, i tutor d'Elagàbal, Gannis, per fer caure Macrí. Amb aquesta intenció, va decidir fer Elagàbal l'emperador romà. Ell i la seva mare es van fer còmplices del pla i anunciaren (falsament) que ell era el fill il·legítim de Caracal·la. Júlia Mesa només va necessitar donar mostres de la seva riquesa a la Legió III Gallica per tal que juressin lleialtat al seu nét. Al sortir el sol el 16 de maig del 218, P. Valeri Comazó Eutiquià, comandant de la legió, el va declarar emperador. Va prendre els noms de Caracal·la, Marcus Aurelius Antoninus, per tal de donar legitimitat a l'esdeveniment. Macrí va enviar cartes al Senat denunciant Elagàbal com un Fals Antoní i assegurant que estava boig. Ambdós cònsols i altres magistrats superiors del govern romà, incloent-hi un pretorià, el varen condemnar, i tot seguidament varen declarar la guerra a Elagàbal i Júlia Mesa.[1]

La batalla[modifica | modifica el codi]

El general Gannis, comandant de les tropes del jove pretendent, va vèncer en la batalla,[1] i Elagàbal es va convertir en emperador.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Temerós de la capacitat de Gannis, Elagàbal va matar Macrí.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Bowman, Alan; Garnsey, Peter; Cameron, Averil. The Cambridge Ancient History. vol.12, The Crisis of Empire, AD 193-337 (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p. 21. ISBN 0521301998. 
  2. Bunson, Matthew. Encyclopedia of the Roman Empire (en anglès). Infobase Publishing, 2009, p. 235. ISBN 1438110278.