Batalla d'Aqbat al-Bakr

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Aqbat al-Bakr
Fitna
Data 2 de juny de 1010
Localitat Espiel
Resultat Victòria rebel
Batalla d'Aqbat al-Bakr (PI 1000)
Batalla d'Aqbat al-Bakr
Batalla d'Aqbat al-Bakr
Batalla d'Aqbat al-Bakr
Coord.: 38° 11′ 0″ N, 5° 1′ 0″ O / 38.18333°N,5.01667°O / 38.18333; -5.01667
Bàndols
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Rebels musulmans
Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
Corona d'Aragó Comtat d'Urgell
Corona d'Aragó Comtat d'Empúries
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Califat de Còrdova
Comandants en cap
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Wadih
Corona d'Aragó Ramon Borrell
Corona d'Aragó Ermengol I d'Urgell
Corona d'Aragó Hug I d'Empúries
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Sulaiman al-Mustain
Forces
10.000
Seqüència cronològica de les batalles de la
Fitna
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Qantish Batalla del riu Guadiaro

La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd al-Malik, el fill i successor d'Almansor.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El califat de Còrdova és l'etapa política de la presència islàmica en la península Ibèrica de major esplendor, encara que de curta durada, ja que en la pràctica acabà en el 1009 amb la fitna o guerra civil pel tron que es desencadenà entre els àrabs, partidaris de l'últim califa legítim Hixem II, els berbers que donaven suport a Sulaiman al-Mustain, i els successors del primer ministre o hadjib, Almansor, que donaven suport al fill d'aquest, Muhammad II.

El comte de Castella Sanç I Garcia va ajudar els berbers liderats per Sulaiman al-Mustain, derrotant les tropes de frontera de Madina Salim (Medinaceli)[1] va entrar a Qurtuba i deposar a Muhammad II, que va fugir a Tulaytula (Toledo), on va seguir actuant com a Califa.

El general Wadih es va reunir amb els nobles catalans el 1010 a Turtuixa (Tortosa),[2] i aquests van dirigir-se a Tulaytula passant per Madina Salim amb un exèrcit cristià de deu mil homes reclutat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, Ermengol I, comte d'Urgell, i Hug I d'Empúries.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Els dos exèrcits es van trobar als afores del castell d'El Vacar. Els berbers van iniciar l'avanç, i immediatament la cavalleria catalana va respondre amb una forta càrrega, però els berbers es van obrir per deixar-los passar i encerclar, però Sulaiman al-Mustain no va entendre als militars i va fugir en veure el desenvolupament de la batalla doncs es trobava a la rereguarda, amb bona part de l'exèrcit.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La coalició va derrocar a Sulaiman al-Mustain i Muhammad II va recuperar Qurtuba, tot i que Sulaiman al-Mustain es retirava cap a Al-Yazira al-Jadrā (Algesires) per embarcar a Àfrica[3] foren enlçats a la Batalla del riu Guadiaro, a prop de Ronda, on va morir Ermengol I. Finalment Muhammad II fou assassinat pels homes de Wadih,[4] que va reposar a Hixem II, però Qurtuba és bloquejada pels berbers i Wadih és mort quan fugia de la ciutat.[5]

Per evitar que Sanç I Garcia refermés la seva aliança amb Sulaiman, Wadih li va concedir importants places fortes, que es van unir als territoris que el Comtat de Castella havia pres al Regne de Lleó durant la minoria d'edat d'Alfons V de Lleó. La guerra va acabar quan Sulaiman al-Mustain va fer assassinar Hixem II el 1013. En el rerefons també hi havia els problemes amb l'excessiva pressió fiscal necessària per a finançar el cost dels esforços bèl·lics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Luis Suárez Fernández Historia de España Antigua y media a Google Books
  2. Xavier Ballestín, Història d'Al-Andalus i del Magrib «Enllaç».
  3. (castellà) José Antonio Conde Historia de la dominacion de los Arabes en España
  4. «Biografia de Wadih» (en castellà).
  5. Ballestín, Xavier. Història d'Al-Andalus i del Magrib. Edicions Universitat Barcelona, 2005. ISBN 8447528987.