Batalla d'Aquilònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Aquilònia
Tercera guerra samnita
Data 293 aC
Localitat Aquilònia, Campània,Itàlia.
Resultat Victòria romana
Bàndols
República romana Samnites

La Batalla d'Aquilònia (293 aC) va ser un enfrontament decisiu de la Tercera guerra samnita, ja que es considera que la victòria romana va marcar el final de les guerres samnites. Tot i que els enfrontaments encara continuaren en els propers anys, després d'aquesta derrota els samnites ja mai es recuperaren militarment i deixaren de ser un obstacle per la supremacia de Roma a Itàlia.

Preparacions[modifica | modifica el codi]

Segons Tit Livi, el 293 aC els samnites estaven totalment mancats d'homes per lluitar i per tal de reconstruir l'exèrcit es veieren obligats a recórrer al reclutament forçat. Tots els homes del Samni van ser obligats a respondre i a allistar-se a l'exèrcit amb un jurament sagrat a l'altar davant als déus. Si es negaven, eren assassinats en l'acte i els seus cossos amuntegats en una pila com a recordatori del que passaria a tots els altres si es negaven. Es van seleccionar després els millors soldats fins a assolir el nombre de 16.000 homes, que s'equiparen amb armes i cascs amb plomes vistoses per reconèixer-los més fàcilment. A aquests homes se'ls anomenà les cohorts de lli, (segons Tit Livi anomenats així per a la cobertura de llí del recinte on realitzaren el seu sagrat jurament). La resta dels samnites, uns 20.000, acamparen a prop de Aquilònia.

Per la seva banda, els cònsols romans Espuri Carvili Màxim i Luci Papiri Cursor van reunir les seves legions i van avançar cap al Samni, saquejant la zona d'Atina. Després Luci Papiri es va dirigir a Aquilònia, on es concentrava la major part de les forces samnites, mentre Carvili acampava a Cominium, a una vintena de milles de distància.

Quan després d'una sèrie de batusses, els romans comprovaren que els samnites rebutjaven acceptar una batalla a camp obert, Luci Papiri es decidí a atacar Aquilònia, demanant al seu company que Carvili que ataqués Cominium per evitar que d'aquesta ciutat sortís cap reforç.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Papiri estava a punt d'avançar contra Aquilònia quan un desertor del camp samnita l'informà que aproximadament la meitat de les forces samnites a la ciutat (unes vint cohorts) havien partit camí de Cominium. Davant d'aquestes notícies, Papiri ordenà marxar contra l'enemic a marxes forçades, amb Luci Volumni a l'ala dreta i Luci Escipió a l'ala esquerra. Les forces auxiliars comandades per Espuri Nauci i tres legions foren enviades a un turó proper amb ordres d'aixecar una gran polseguera.

Quan toparen els dos exèrcits, els romans aviat començaren a exercir una gran pressió en els flancs i en el centre, que els samnites amb prou feines pogueren resistir. A més, la polseguera aixecada per les tropes auxiliars va fer pensar als samnites que l'exercit de Carvili havia abandonat la seva posició a Cominium per reforçar l'atac romà i caigueren preses del pànic. En aquell moment, Papiri ordenà a la cavalleria que creuessin pel mig les tropes romanes i caiguessin sobre el centre samnita, provocant una gran massacre. Aquesta càrrega fou seguida per un atac de la infanteria, que definitivament posà als samnites en fuga.

La cavalleria romana perseguí als nobles Samnites que fugien a cavall fins Bovianum Els homes de Volumni perseguiren l'enemic fins al seu campament i el capturaren, mentre que les tropes d'Escipió perseguiren aquells que es refugiaren a Aquilònia i fins i tot capturaren part de la muralla, però quan Papiri arribà amb el gruix de l'exèrcit ja queia la nit i s'aturà l'assalt.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

Aquilònia caigué i amb ella més de vint mil ciutadans foren morts a mans dels romans i uns altres tres mil foren fets presoners. El mateix dia, Carvili assaltà i conquerí la ciutat de Cominium.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Titus Livi, Ab Urbe condita libri, X, 38,41,42