Batalla d'Assandun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Assandun
Edmund II Ironside (esquerra) lluita contra Canut II de Dinamarca (dreta).
Edmund II Ironside (esquerra) lluita contra Canut II de Dinamarca (dreta).
Data 1016
Localitat Ashdon o Ashingdon
Resultat Decisiva victòria danesa
Bàndols
Dinamarca Regne d'Anglaterra
Comandants en cap
Canut II de Dinamarca
Thorkell l'alt
Eirik Håkonsson
Edmund II Ironside
Eadric Streona

La Batalla d'Assandun va tenir lloc el 18 d'octubre de 1016, entre les tropes de Canut II de Dinamarca i les forces angleses del rei Edmund II Ironside, que va perdre l'enfrontament. La victòria danesa va marcar la fi de la reconquesta d'Anglaterra

Ashingdon hill, camp de batalla.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

Els víkings van començar a conquerir territori anglès a partir del 865, quan el gran exèrcit pagà va arribar a les costes angleses amb la intenció de colonitzar l'illa. Al voltant del 900, els danesos ja controlaven dos terceres parts d'Anglaterra o Danelaw, mentre els Anglosaxons resistien al sud del Tàmesi (Wessex i la part occidental de Mèrcia).

Els enfrontaments entre anglosaxons i víkings no tingueren descans, signant-se i trencant-se diversos tractats de pau. Amb el rei Alfred el Gran, els anglesos semblaren recuperar la iniciativa i i els seus successors començaren a reconquerir part dels territoris perduts.

Canut, per la seva part, va desembarcar a les costes angleses el 1015, enfrontant-se al descendent d'Alfred Etelred l'Indecís i, a la mort d'aquest, Edmund. Va pactar amb diversos nobles anglesos que s'oposaven a la dinastia anglosaxona i va posar setge a Londres. Edmun va resistir i va rebutjar els danesos, però necessitava imperiosament trobar reforços i va decidir abandonar la ciutat.

Però els espies de Canut el van localitzar i els danesos van caure sobre l'exèrcit d'Edmun provocant moltes baixes i desercions, entre elles la del noble Eadric Streona, a qui posteriorment es va acusar d'haver pactat amb Canut.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota, el rei Edmund II es va veure forçat a signar un tractat amb Canut pel que li donava control de tota Anglaterra, excepte Wessex, i pel que quan un dels dos reis fos mort, l'altre i els seus fill heretarien la totalitat del país.

Edmund va morir el 30 de novembre i Canut es va convertir en únic sobirà al mateix temps que, per primer cop, Anglaterra es convertia en un únic territori tal com la coneixem avui.

Font principal[modifica | modifica el codi]

La Crònica anglosaxona.