Batalla d'Avarayr

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Avarayr
Rebel·lió d'Ankl
Batalla d'Avarayr
Batalla d'Avarayr
Data 26 de maig de 451[1]
Localitat Planúries d'Avarayr, Armènia
Resultat Victòria pírrica sassànida[2]
Batalla d'Avarayr (Orient Proper)
Batalla d'Avarayr
Batalla d'Avarayr
Batalla d'Avarayr
Coord.: 39° 20′ 0″ N, 45° 3′ 0″ E / 39.33333,45.05000
Bàndols
Imperi sassànida
Armenis lleialistes
Rebels cristians armenis
Comandants en cap
Yazdegerd II
Mushkin Niusalavurd
Vasak Siuni
Vardan Mamikonian
Ghevond Vanandetsi[3]
Forces
~220,000[4] 66,000[4]
Baixes
3.540[5] 1.036[5]

La batalla d'Avarayr fou una batalla lliurada el 2 de juny de 451 entre perses i armenis que tingué lloc a la plana d'Avarayr a l'extrem nord-oest de l'actual Iran prop de la vila d'Avarayr d'Armènia al districte d'Artaz, al sud-est de la ciutat de Maku, prop de la frontera d'Azerbaidjan.[6]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rebel·lió d'Ankl

El decret del 449 de Yezdegerd II (439-457) ordenava als armenis convertir-se del cristianisme al zoroastrisme; els armenis van refusar i es van revoltar. Els perses van enviar un exèrcit que es va trobar amb el dels nobles armenis a la plana d'Avarayr a la vora del riu Timut (Rud-e Zangemar) que sembla que marcava els límit entre Persarmènia i Pèrsia.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Els armenis estaven dirigits per Vardan Mamikonian i disposaven de 66.000 homes, sense poder esperar ajut de l'imperi bizantí; els perses eren tres vegades més i disposaven del cos dels immortals dirigits per Mushkin Niusalavurd; entre els perses combatien alguns nobles armenis el principal dels quals era Vasak de Siunia, que era el principat més important aleshores.

Els armenis van aguantar als perses que només es van poder imposar per la intervenció dels elefants de guerra.[7] Vardan Mamikonian i altres vuit nobles generals van morir i les baixes dels dos bàndols foren elevades.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Tot i la victòria persa, el rei ja no tenia forces per imposar el decret degut a les baixes i va consentir en declarar la llibertat religiosa, i Vardan és considerat un heroi nacional per als armenis.[8]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Mehrdad R. Izady, The Kurds: A Concise Handbook, (1992) Taylor & Francis, Washington, D.C., P. 76
  2. Dickran H. Boyajian, Armenia: The Case for a Forgotten Genocide, P.89
  3. The Golden Age:Minor Writers, The Heritage of Armenian Literature, Vol.1, Ed. Agop Jack Hacikyan, (Wayne State University Press, 2000), 360.
  4. 4,0 4,1 Varzhapetean, Sisak Hakob. The Armenians; from prehistoric times to the present: a digest of their history, religion, language, literature, arts, and culture in general (en anglès). Varjabedian, 1977, p.46. 
  5. 5,0 5,1 Papajian, Sarkis. A brief history of Armenia. Sarkis Papajian, 1974, p.14. 
  6. Cambridge History of Iran III/1 (anglès)
  7. Hovannisian, Richard G. The Armenian People From Ancient to Modern Times, Volume I: The Dynastic Periods: From Antiquity to the Fourteenth Century (en anglès). Palgrave Macmillan, 2004, p.100. ISBN 1403964211. 
  8. Panossian, Razmik. The Armenians: From Kings And Priests to Merchants And Commissars (en anglès). Columbia University Press, 2006, p.48. ISBN 0231139268. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]