Batalla d'Ayn Jalut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Ayn Jalut
(en àrab معركة عين جالوت,
maʿrakat ʿAyn Jālūt)
Incursions mongols a Palestina
Moviments que van dur a la batalla
Moviments que van dur a la batalla
Data 3 de setembre de 1260
Localitat Ayn Djalut
Resultat Victòria mameluca
Batalla d'Ayn Jalut (Orient Proper)
Batalla d'Ayn Jalut
Batalla d'Ayn Jalut
Batalla d'Ayn Jalut
Coord.: 32° 35′ 47″ N, 35° 14′ 30″ E / 32.59639°N,35.24167°E / 32.59639; 35.24167
Bàndols
Imperi mongol Soldanat mameluc del Caire
Comandants en cap
Kitbuqa Noyan Qútuz
Bàybars
Forces
20.000 20.000

La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el soldanat mameluc del Caire amb els mongols establerts a Palestina. La batalla va tenir com escenari la vall de Jezreel a Galilea, al nord de l'actual estat d'Israel. Va ser la primera vegada en que es va derrotar els mongols, donant-se per acabat el mite de la seva invencibilitat.[1]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El nét de Genguis Khan, Möngke, va intentar expandir l'imperi mongol escollint com a cap militar al seu germà, Hulagu, qui el 1256 estava preparat per iniciar les invasions contra els ismaïlites, capturant Alamut,[2] que va ser arrasada fins als fonaments, i el califat abbàssida, saquejant Bagdad, i contra el Soldanat mameluc del Caire.

La mort de Möngke en una expedició a Xina va requerir Hülegü i altres mongols d'alt nivell per tornar a casa per decidir el seu successor. Com a potencial Gran Khan, Hülegü es va endur amb ell la majoria del seu exèrcit, deixant entre 10.000 i 20.000 homes amb el seu millor general, el turc nestorià[3] Kitbuqa Noyan,[4] que va intentar formar una aliança amb el Regne de Jerusalem, ara a Acre, però el papa Alexandre IV va prohibir l'acord i les tensions entre francs i mongols havien augmentat des que Julià Grenier, el comte de Sidó va provocar la mort d'un dels nebots de Kitbuqa, i aquest enutjat va saquejar Sidó.

Els mamelucs van demanar ajuda militar contra els mongols als barons d'Acre, tot i ser els seus enemics tradicionals, però en reconèixer als mongols com l'amenaça més immediata, els croats van optar per una neutralitat prudent,[5] acordant que els mamelucs podien dirigir-se al nord a través dels territoris croats sense ser molestats i acampar a prop d'Acre.

Qútuz, el soldà mameluc estava aliat amb Bàybars, un mameluc que volia defensar l'Islam des que els mongols van capturar Damasc i Síria. A finals d'agost, les forces de Kitbuqa van avançar cap al sud des de la seva base a Baalbek, passant a Palestina per la riba est del llac Tiberíades, i quan van arribar notícies de que els mongols havien creuat el riu Jordà, van dirigir-se al sud-est cap a la font d'Ain Jalut a la Vall de Jizreel.[6]

Desenvolupament de la batalla[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit mongol de Kitbuqa Noyan i el mameluc de Qútuz i Bàybars acamparen a Palestina el juliol de 1260 i es trobaren a Ayn Jalut el 3 de setembre amb uns 20.000 soldats per cada exèrcit. Els mamelucs van atreure els mongols amb una falsa retirada i els van vèncer quan aquests van contraatacar. Va ser la primera batalla a utilitzar-se canons explosius per part dels mamelucs (midfa en àrab).[7]

Resultat[modifica | modifica el codi]

Poc després de la victòria Qútuz fou assassinat a la seva tenda per un grup d'oficials entre els quals es trobava Bàybars I, que havia combatut a l'avantguarda, i que fou proclamat soldà. Al cap d'un any d'aquests fets els mongols foren derrotats a la batalla d'Homs (1260) i van ser expulsats de Síria. Tot i que als estats cristians d'Europa, fins i tot al papa els interessava una aliança amb els mongols en contra de l'Islam a la que únicament s'hi havia afegit de manera efectiva el Principat d'Antioquia, la seva derrota fou benvinguda als estats croats de Palestina[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Madden, Thomas F. A Concise History of the Crusades (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2005, p.160. ISBN 0742538230. 
  2. (anglès) Peter Willey, Eagle's nest: Ismaili castles in Iran and Syria, p.68
  3. Encyclopædia Britannica Online, Battle of 'Ayn Jalut (anglès)
  4. René Grousset, (1991), Histoire des Croisades, III, Editions Perrin, v. II, p 593 (francès) ISBN 2-262-02569-X
  5. Morgan, David (1990) The Mongols. p. 137. Oxford: Blackwell. (anglès) ISBN 0-631-17563-6
  6. W. B. Bartlett, God Wills It! - An Illustrated History of the Crusades. Sutton Publishing Limited, 1999 (anglès) ISBN 0750918802
  7. (anglès) Ahmad Y Hassan, Gunpowder Composition for Rockets and Cannon in Arabic Military Treatises In Thirteenth and Fourteenth Centuries
  8. David Nicolle, Knights of Jerusalem: The Crusading Order of Hospitallers 1100-1565, p.51 (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amitai-Preiss, Reuven. (1998). The Mamluk-Ilkhanid War. Cambridge University Press (anglès) ISBN 0-521-52290-0
  • Nicolle, David, (1998). The Mongol Warlords Brockhampton Press (anglès)
  • Reagan, Geoffry, (1992). The Guinness Book of Decisive Battles . Canopy Books, NY (anglès)
  • Saunders, J. J. (1971). The History of the Mongol Conquests, Routledge & Kegan Paul Ltd. (anglès) ISBN 0-8122-1766-7
  • Sicker, Martin (2000). The Islamic World in Ascendancy: From the Arab Conquests to the Siege of Vienna, Praeger Publishers (anglès)
  • Soucek, Svatopluk (2000). A History of Inner Asia. Cambridge University Press (anglès)
  • Stephen R. Turnbull, Genghis Khan and the Mongol conquests, 1190-1400 (anglès)