Batalla d'Erastfer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'Erastfer
— la Gran Guerra del Nord
Data 29 de desembre de 1701 (C.J.)
30 de desembre de 1701(Calendari suec)
9 de gener de 1702 (C.G.)
Localitat Erastfer, Livònia sueca
(actualment Erastvere, Estònia)
Coordenades 57° 58′ N, 26° 47′ E / 57.967,26.783Coord.: 57° 58′ N, 26° 47′ E / 57.967,26.783
Bàndols
Suècia Imperi Suec Imperi Rus Tsarat Rus
Comandants
SuèciaWolmar Anton von Schlippenbach Imperi RusBoris Sheremetev
Forces
2.200 12.000
Baixes
700 morts, 350 capturats 3.000 morts

La batalla d'Erastfer (també Batalla d'Errestfer, Batalla d'Erastvere) ocorregué el 29 de desembre de 1701 (C.J.), 30 de desembre de 1701(Calendari suec), 9 de gener de 1702 (C.G.) prop d'Erastfer a l'est de la Livònia Sueca (a l'actual Erastvere a Estònia), fou una batalla de la Gran Guerra del Nord en la que s'enfrontaren les tropes russes del general Boris Sheremetev i les sueques de Wolmar Anton Von Schlippenbach.

Combatents[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit rus estava format per 12.000 homes dirigits pel general Boris Sheremetev. Els suecs comptaven amb 2.200 homes a les ordres del General Major Wolmar Anton Von Schlippenbach.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després del fracas a Curlàndia, el Tsar Pere el Gran decidí preparar-se en secret per contraatacar i derrotà els suecs en una batalla campal, aquesta oportunitat es va presentar el desembre de 1701. Schlippenbach dispersà les seves forces per defensar la frontera i establir el seu quarter general a Erastfer. Pere el Gran féu partir, des de Pskov, al general Sheremetev i els seus 20.000 homes per atacar els suecs per sorpresa. Els russos creuaren el llac Peipus, que en aquells moments estava congelat, transportant la infanteria i 30 canons en trineus.

La batalla[modifica | modifica el codi]

La notícia de l'avenç rus es traslladà ràpidament des dels llocs d'avançada fins al quarter general. Amb grans esforços els suecs aconseguiren reunir els regiments d'infanteria de Liewens, Skylte i Stackelberg, a més dels regiments de cavalleria d' Abo i Estònia i els dragons de Carèlia.

Els suecs no aconseguiren formar una única línia de batalla i els russos pogueren avançar ràpidament. Schlippenbach aconseguí formar la seva infanteria i contenir els russos temporalment, però es veié obligat a retirar-se lentament. La cavalleria estava reunint-se darrere la infanteria, molts dels genets eren reclutes inexperts, i al veure retrocedir la infanteria es retiraren. Només Lewenhaupt i Horn aconseguiren que els seus dragons cobrissin la retirada sueca. La infanteria sueca lluità fins al final i abans de ser totalment exterminada destruí els seus estendards per tal que no caiguessin en mans de l'enemic.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Gairebé tota la infanteria sueca fou aniquilada, només dos soldats i diversos oficials pogueren escapar. Gran part de la cavalleria sueca se salvà degut a la tenaç resistència de la infanteria. Els suecs perderen més de 1.350, entre morts i ferits, i 4 canons. Les baixes russes patiren més de 3.000 morts.

Fou la primera victòria russa significativa en la Gran Guerra del Nord i el Tsar l'utilitzà per trencar la imatge d'invencibles dels suecs. Pere el Gran minimitzà la superioritat numèrica russa, afirmant que fou 1:2 i no 1:6, per augmentar la moral de les seves tropes. Sheremetev fou ascendit a Mariscal i nomenat Cavaller de l'Orde de Sant Andreu.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dr. phil. A. von Richter: Geschichte der dem russischen Kaiserthum einverleibten deutschen Ostseeprovinzen bis zu ihrer Vereinigung mit demselben Band 2, Verlag von Nicolai Kymmel´s Buchhandlung, Riga 1858, S. 80

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Anders Fryxell: Lebensgeschichte Karl's des Zwölften, Königs von Schweden. Band 1, Friedrich Vieweg und Sohn, Braunschweig 1861.
  • Andreas Fryxell, Anton von Etzel: Geschichte Karl des Zwölften. G. Senf's Buchhandlung, Leipzig 1865.
  • Dr. phil. A. von Richter: Geschichte der dem russischen Kaiserthum einverleibten deutschen Ostseeprovinzen bis zu ihrer Vereinigung mit demselben Band 2, Verlag von Nicolai Kymmel's Buchhandlung, Riga 1858