Batalla d'Oriola (1521)
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
La batalla d'Oriola fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes de Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de Los Velez el 30 d'agost de 1521, a Oriola (Baix Segura).
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
La Germania és revocada pel rei en gener de 1520 i la tensió augmentà amb el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza com a virrei, a l'abril de 1520; per la seua condició d'estranger, i perquè llavors els agermanats feren un cop d'estat municipal, amb el qual aconseguiren imposar representants populars en diferents jurats, magistratures i comissions de govern municipal sense arribar mai al control total. Conforme anaven sumant-se viles a la revolta, aquesta anava radicalitzant-se ì adquirí el rang de guerra civil i s'estengué per tot el Regne de València, amb la creació d'altres juntes dels tretze controlades per la de València, amb l'excepció de Xèrica, Segorb i Onda, on hi hagué cert moviment a favor i Morella, que estava obertament en contra.[1]
A l'estiu de 1520 començaren algunes accions bèl·liques com l'assalt del vescomtat de Xelva, el saqueig de palaus nobiliaris i la crema de títols de propietat. Tot i la derrota de la revolta de les Comunitats de Castella a la batalla de Villalar el 23 d'abril, la revolta esclatà el juny de 1521, en dos fronts alhora: un al nord, a les comarques del Maestrat, la Plana i el Camp de Morvedre; i un altre al sud, a les terres d'Alzira, Xàtiva, Gandia i Elx.
El primer front fou doblement derrotat per les tropes d'Alfons I d'Empúries, el duc de Sogorb, primer a la batalla d'Orpesa i després a la batalla d'Almenara. El front del sud, per contra, aconseguí prendre el castell de Xàtiva i una important victòria a la batalla de Gandia sobre les tropes del virrei (de fet, l'única en batalla campal). Després d'aquest èxit, el saqueig de la vila i horta de Gandia, i el bateig forçós de tots els musulmans de la Safor, els agermanats començaren una sèrie de disputes internes de moderats contra radicals.
La batalla [modifica]
Les fortes contradiccions internes entre els agermanats els provocà una important pèrdua de força, a poc més d'un més de la impactant victòria en la batalla de Gandia, que conduïren a una estrepitosa derrota pel marquès de Los Vélez a la Batalla d'Oriola.
Conseqüències [modifica]
La desfeta dels agermanats fou decisiva per la Revolta de les Germanies. En ella perderen la vida més de 2.000 hòmens i anà acompanyada per una important repressió, amb l'execució d'uns quaranta agermanats i la caiguda en mans realistes de tot el sud del Regne de València, des d'Alacant fins a Ontinyent.
Referències [modifica]
- ↑ (castellà) Vicent Boix i Ricarte, Cronica de la provincia de Valencia, p.66
  |
Açò és un esborrany sobre història del País Valencià. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
