Batalla de Şelimbăr
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Batalla de Selimbar, lluitada el 18 d'octubre de 1599 va ser un dels episodis més importants en la història romanesa i va enfrontar a Selimbar l'exèrcit de Miquel el Valent, voivoda de Valàquia contra l'exèrcit de Andreu Báthory, voivoda de Transsilvània i Hongria.
Antecedents [modifica]
Els voivodes Andreu Bathory, a Transsilvània i Ieremia Movilă a Moldàvia havien caigut a l'òrbita del Regne de Polònia, que mantenia unes relacions de normalitat amb la Sublim Porta. Valàquia només comptava amb el suport del Sacre Imperi Romanogermànic, de qui es va declarar vassall el 1598, quedant envoltat d'enemics. El 1598 Miquel el Valent va signar una pau efímera amb l'Imperi otomà, al que havia vençut uns anys abans a la Batalla de Călugăreni i va envair Transsilvània per unir-la amb Valàquia per fer front a les invasions otomanes.
La batalla [modifica]
Miquel el Valent disposava de 40.000 homes, tot i que molts d'ells no van combatre per protegir les dones i nens boyari, que es van unir per prevenir els atacs tàtars a Valàquia. L'exèrcit d'Andreu Bathory 30.000 homes, però durant la batalla molts homes, entre ells els hongaresos Szekely, van canviar de bàndol per unir-se als valacs.
La batalla la van començar els valacs, que foren rebutjats per la càrrega dels hússars hongaresos, que podien haver guanyar la batalla enviant la rereguarda a la batalla i no ho van fer, permetent el reagrupament i una nova càrrega contra els hongaresos que va fer fugir Andreu Bathory.
Conseqüències [modifica]
Andreu Bathory fou assassinat i la dieta va reconèixer Miquel el Valent com a governador, unint els principats de Valàquia, Transilvània i Moldàvia, tot i que amb governs separats.
