Batalla de Şelimbăr

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Selimbar
Història de Romania
Data 18 d'octubre de 1599
Localitat Selimbar
Resultat victòria del Voivodat de Valàquia
Bàndols
Valàquia Voivodat de Valàquia Hongria Regne d'Hongria
Transsilvània Transsilvània
Comandants
Valàquia Miquel el Valent Transsilvània Andreu Báthory
Forces
40.000 30.000
Baixes
de 200 a 1.000 de 1.200 a 1.500

La Batalla de Selimbar, lluitada el 18 d'octubre de 1599 va ser un dels episodis més importants en la història romanesa i va enfrontar a Selimbar l'exèrcit de Miquel el Valent, voivoda de Valàquia contra l'exèrcit de Andreu Báthory, voivoda de Transsilvània i Hongria.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Els voivodes Andreu Bathory, a Transsilvània i Ieremia Movilă a Moldàvia havien caigut a l'òrbita del Regne de Polònia, que mantenia unes relacions de normalitat amb la Sublim Porta. Valàquia només comptava amb el suport del Sacre Imperi Romanogermànic, de qui es va declarar vassall el 1598, quedant envoltat d'enemics. El 1598 Miquel el Valent va signar una pau efímera amb l'Imperi otomà, al que havia vençut uns anys abans a la Batalla de Călugăreni i va envair Transsilvània per unir-la amb Valàquia per fer front a les invasions otomanes.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Miquel el Valent disposava de 40.000 homes, tot i que molts d'ells no van combatre per protegir les dones i nens boyari, que es van unir per prevenir els atacs tàtars a Valàquia. L'exèrcit d'Andreu Bathory 30.000 homes, però durant la batalla molts homes, entre ells els hongaresos Szekely, van canviar de bàndol per unir-se als valacs.

La batalla la van començar els valacs, que foren rebutjats per la càrrega dels hússars hongaresos, que podien haver guanyar la batalla enviant la rereguarda a la batalla i no ho van fer, permetent el reagrupament i una nova càrrega contra els hongaresos que va fer fugir Andreu Bathory.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Andreu Bathory fou assassinat i la dieta va reconèixer Miquel el Valent com a governador, unint els principats de Valàquia, Transilvània i Moldàvia, tot i que amb governs separats.