Batalla de Badajoz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Badajoz
Guerra civil espanyola
Data 14 d'agost de 1936
Localitat Badajoz
Resultat Victòria nacional
Batalla de Badajoz (GCE 1936)
Batalla de Badajoz
Batalla de Badajoz
Coord.: 38° 52′ 0″ N, 6° 58′ 0″ O / 38.86667°N,6.96667°O / 38.86667; -6.96667
Bàndols
Bandera de la Segona República Espanyola II República Espanyola Bàndol nacional nacionals
Comandants en cap
Bandera de la Segona República Espanyola Ildefons Puigdendolas
Segona República Espanyola José Cantero Ortega
Bàndol nacional Juan Yagüe
Bàndol nacional Carlos Asensio Cabanillas
Bàndol nacional Antonio Castejón Espinosa
Forces
6.000 milicians 3.000 regulars
30 canons
Baixes
750 morts
3.500 ferits, capturats o desapareguts
44 morts
141 ferits

La Batalla de Badajoz fou una batalla ocorreguda a l'agost de 1936 durant la Guerra civil espanyola.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

L'estiu de 1936, uns 10.000 soldats de tropes regulars de l'Exèrcit d'Àfrica van ser transportats en ponts aeris alemanys i italians al sud d'Espanya superant l'Estret de Gibraltar. El bàndol revoltat es va reunir a Sevilla i l'1 d'agost el general Francisco Franco va ordenar dirigir-se cap al nord per enllaçar amb les forces del general Mola.

Dirigits pel coronel Asensio i el comandant Castejón, el bàndol nacional es va dirigir cap al nord amb un destacament motoritzat, parant per bombardejar i capturar poblacions frontereres. El 10 d'agost, el tinent coronel Juan Yagüe va arribar per agafar el comandament a prop de Mèrida, i el bàndol revoltat havia assegurat 300 km de la frontera amb Portugal. Mèrida va caure després d'una dura lluita en les ribes del Guadiana a mans de la columna de Tella,[1] deixant a la veïna Badajoz aïllada i com l'última posició de la República a la frontera. Yagüe va marxar cap a Badajoz amb 2.250 legionaris, 750 regulars marroquins i cinc bateries, deixant al comandant Tella enrere per mantenir Mèrida.

Dins de la ciutat-fortalesa, el coronel Ildefons Puigdendolas dirigia a uns 6.000 milicians republicans. Quan l'exèrcit revoltat s'apropava, un grup de guàrdies civils va intentar desertar al bàndol revoltat. Puigdendolas va aixafar la revolta, però va minar la confiança dels seus homes.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El 13 d'agost de 1936 els rebels van prendre posicions pròximes a la ciutat, ocupant Badajoz l'endemà.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

El 14 d'agost al matí, Puigdendolas i altres caps polítics i militars van fugir a Portugal. La derrota republicana va comportar que el bàndol nacional pogués unir les àrees controlades al nord, i les controlades a la zona sud. Després de la batalla, hi va haver una gran repressió contra els republicans, la massacre de Badajoz: s'hi comptaren uns dos mil afusellaments.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Thomas, Hugh. La guerra civil española: 1936-1939. 9a ed. (en castellà). Grijalbo, 1985, p. 405. ISBN 8425306930.