Batalla de Baecula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Baecula
Segona Guerra Púnica
Data 208 aC
Localitat Baecula
Resultat Victòria Romana
batalles de la Segona Guerra Punica

Bàndols
Cartago República Romana
Comandants en cap
Asdrúbal Barca Publi Corneli Escipió
Forces
25.000 homes 35.000 homes
Baixes
6.000 morts
10.000 presoners
Desconegudes

La Batalla de Baecula fou un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 208 aC, durant la Segona Guerra Púnica, entre l'exèrcit cartaginès, sota el comandament d'Àsdrubal Barca i l'exèrcit romà, sota les ordres de Publi Corneli Escipió, l'Africà. La batalla fou el primer enfrontament a gran escala d'Escipió contra els cartaginesos, després que hagués pres el comandament del contingent romà a la Península Ibèrica.

La batalla, plantejada amb la intenció d'aturar la marxa d'Àsdrubal cap a Itàlia i evitar així que es reunís amb el seu germà Anníbal, va acabar amb victòria romana, si bé és cert que l'exèrcit cartaginès, encara que mancat en forces, va poder finalment escapar cap al nord. Vençuda la batalla, l'exèrcit romà va prendre una posició vital per prosseguir la conquesta de la vall del Guadalquivir.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Un cop que l'atac sorpresa d'Escipió va permetre la captura de Cartago Nova, els tres exèrcits cartaginesos que es trobaven desplegats per la península Ibèrica van quedar separats i aïllats, donant així als romans la possibilitat d'enfrontar-se a cada un d'ells per separat. A principis del 208 aC, Escipió marxà contra Àsdrubal Barca, que passava l'hivern amb el seu exèrcit a la ciutat de Baecula, ubicada a la part alta del riu Betis (l'actual Guadalquivir).

Un cop coneixedor de l'avanç romà, Àsdrubal va traslladar el seu campament a una posició més defensiva, al cap d'amunt d'un turó escarpat al sud de Baecula, protegit per valls als flancs i el riu al davant i al darrere. A més, el turó tenia dues esplanades o esglaons. Àsdrubal va disposar les seves tropes lleugeres a l'esglaó inferior, mentres organitzava el campament principal a la part més alta. Un cop arribat, Escipió va tenir força dubtes de com podia atacar una posició tan fortament defensada, pero conscient de que els altres dos exèrcits cartaginesos podien aprofitar-se i llançar-se al seu damunt, va decidir atacar al tercer dia.

La Batalla[modifica | modifica el codi]

Abans d'ordenar l'atac principal, Escipió va enviar un destacament de soldats per bloquejar l'entrada de la vall i per tallar qualsevol opció de retirada de l'exèrcit cartaginès. Després va fer avançar les seves tropes lleugeres contra el primer esglaó de Baecula. Els romans, malgrat el desnivell i la pluja de projectils que els hi caigué al damunt, no tingueren gaire dificultats en establir una lluita cos a cos contra la seva contrapartida cartaginesa i aviat els feren retrocedir. En aquell moment, Escipió va desplegar un atac en forma de tenalla contra els flancs del campament principal cartaginès. Va ordenar a Gai Leli que dirigís la meitat de la infanteria pesada cap a la dreta de la posició enemiga, mentre que ell mateix dirigia l'atac sobre l'esquerra.

Fins aquell moment, Àsdrubal havia tingut l'equívoca impressió de que l'atac no era més que una petita batussa, ja que Escipió havia ocultat el seu exèrcit principal al campament, on havien d'esperar el moment de l'atac final. Per aquest motiu, el cartaginès no va tenir temps per desplegar adequadament el seu exèrcit de veterans i aviat es va veure envoltat per el brillant atac romà. Però malgrat haver caigut en el parany, Àsdrubal encara fou capaç de retirar-se del camp de batalla amb els seus elefants, una caravana de subministres i gran part de les seves tropes. La major part de les seves pèrdues se centraren en el seu cos d'infanteria lleugera i en els aliats íbers. Sembla que els legionaris, davant la retirada cartaginesa, preferiren saquejar el seu campament en lloc de perseguir a l'enemic.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Perduda la batalla, Àsdrubal va dirigir les seves mancades forces cap a la Gàlia, a través del pas occidental dels Pirineus. Un cop allí, es dirigí cap a Itàlia per reunir-se amb Anníbal, però els romans l'esperaven i aniquilaren el seu exèrcit, donant-li mort. Si bé alguns historiadors criticaren Escipió per deixar escapar Àsdrubal de la Península Ibèrica, la persecució del cartaginès hauria significat endinsar-se en terrenys desconeguts i clarament hostils, a més de deixar dos exèrcits cartaginesos al complet a la seva rereguarda. Escipió no volia prendre aquest risc i es va retirar cap a Tarraco, des d'on aconseguí formar aliances amb la majoria de tribus ibèriques que, impressionades per les victòries de Cartago Nova i Baecula, es passaren al bàndol de Roma.