Batalla de Beneventum (212 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Beneventum (212 aC)
Segona guerra púnica
Data 212 aC
Localitat Beneventum, Itàlia
Resultat Victòria Romana
Batalla de Beneventum (212 aC) (Mediterrani central)
Batalla de Beneventum (212 aC)
Batalla de Beneventum (212 aC)
Batalla de Beneventum (212 aC)
Coord.: 41° 8′ 0″ N, 14° 47′ 0″ E / 41.13333,14.78333
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Hannó Quint Fulvi Flac

La segona batalla de Beneventum tingué lloc el 212 aC durant la segona guerra púnica entre Cartago i la República Romana. Els legionaris del cònsol Quint Fulvi Flac aconseguiren prendre el campament dels cartaginesos a Beneventum, obligant Hannó a retornar a la regió del Bruttium.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Després de la gran derrota romana a la batalla de Cannae el 216 aC, no foren poques les ciutats itàliques que es rebel·laren contra el poder de Roma i es passaren de bàndol, facilitant als cartaginesos els subministres necessaris per seguir combatent en territori enemic.

Quan Anníbal abandonà la ciutat aliada de Càpua per intentar la conquesta de Tàrent, els cònsols romans Api Claudi Pulcre i Quint Fulvi Flac aprofitaren per posar setge a la ciutat rebel. Els ciutadans de Càpua, que no tenien suficient gra per resistir un llarg setge, demanaren auxili a Anníbal i en resposta, Hannó (215 aC), fill de Bomilcar, avançà des de la regió del Bruttium per acampar a unes tres milles de Beneventum, on es dedicà a reunir tot el gra de les poblacions veïnes i aliades per ajudar a Càpua.[1]

La Batalla[modifica | modifica el codi]

Assabentats d'aquestes accions, els cònsols decidiren atacar la posició cartaginesa i Quint Fulvi Flac avançà amb les seves tropes durant tota la nit atacant per sorpresa a l'alba, Però els cartaginesos, defensant una posició elevada, pogueren rebutjar l'assalt. Fulvi Flac, veient amb preocupació les baixes que els seus homes estaven patint en els seus intents per superar l'estacada, ordenà la retirada, però els legionaris, abans d'enfrontar aquest deshonor, respongueren amb renovada empenta.

El cap del destacament d'aliats pelignes llençà el propi estendard dins del campament cartaginès, animant als seus homes a recuperar-lo i un dels centurions romans de la tercera legió anomenat Tutus Pedanius imità el gest, aconseguint així que els seus homes prenguessin l'estacada i finalment penetressin en el campament enemic, on dugueren a terme una gran matança, acabant amb 6,000 cartaginesos i prenent uns altres 7,000 com presoners. A més, els romans capturaren tot el gra acumulat així com les bèsties de càrrega que els púnics havien acumulat.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

El comandant cartaginès Hannó, que es trobava a Caminium recollint més gra, es veié obligat a retornar a Bruttium i Annibal mateix hagué d'avançar en socors de Càpua per alliber als seus aliats dels setge romà, fet que aconseguí durant la Primera Batalla de Capua.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Goldsworthy, Adrian. The Fall of Carthage (en anglès). Hachette UK, 2012. ISBN 1780223064. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tit Livi, Història de Roma, Llibre XXV