Batalla de Biniatap
lleials a l'
La batalla de Biniatap fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van derrotar als austriacistes a Menorca l'estiu de 1706.
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
Menorca havia rebut reforços d'infanteria de marina francesa encapçalats per Jacques-Pierre de Taffarel, monsieur de La Jonquière[1] i un regiment italià l'octubre de 1705, havent una guarnició de 764 homes a tota l'illa el març de 1707,[2] i el nou governador Diego Leonardo Dávila, va desembarcar el 8 de maig de 1706.
Aprofitant el canvi de mans de Mallorca que va caure en mans dels austricistes de John Leake el setembre de 1706[3], es va produir l'octubre un aixecament en contra dels borbònics encapçalat per Joan Miquel Saura Morell a Ciutadella, i aquest fou nombrat governador i capità general de Menorca el 19 d'octubre, i tot i que el castell de Fornells va caure, la manca de suport dels mallorquins[4] va impedir la presa del Castell de Sant Antoni, on estaven tancats Diego Leonardo Dávila i Jacques-Pierre de Taffarel, que quedaria en mans borbòniques assetjat per un exèrcit de 400 homes desplegats formant un ampli arc des del turó del Turc a Cala Figuera passant per Biniatap, tòrax i Binisaid.
El 31 d'octubre, els aliats van intentar prendre el raval llançant un atac contra la torre del Rei aconseguint calar foc a la porta de la torre però els defensors van rebre auxili de dues companyies de granaders espanyols i dos de fusellers del castell. El novembre va arribar la corbeta francesa Abel Isaac al mando de monsieur de Gaponay, que va atacar Maó i una flotilla de 5 vaixells amb provisions de Sardenya.
Aprofitant que la flota aliada s'havia retirat de Mallorca,[5] no trigaren a arribar els socors borbònics encapçalats per Claude Louis Hector de Villars que desembarcaren a la costa nord del port de Maó i als voltants de l'actual predi de Sant Antoni.
La batalla [modifica]
El 5 de gener de 1707[3] els revoltats encapçalats per Joan Miquel Saura Morell, que contava entre 1.400 i 2.800 homes, incloent uns dos-cents desertors italians,[2] lluitaren a Maó contra les forces borbòniques. Les tropes de Felip V bateren als carlins, capitulant en els camps de Ferreries i cessant les últimes resistències en entrar Jacques-Pierre de Taffarel a Ciutadella.
Conseqüències [modifica]
En caure els austriacistes Joan Miquel Saura Morell és enviat a Mallorca, on es quedarà fins 1708 que tornarà a la seva illa, retornant un cop més la conquesta austriacista de Menorca i es desfermà una gran repressió, augmentada amb el descobriment d'un segon intent de revolta a finals de febrer.[5]
Referències [modifica]
- ↑ (anglès) James S. Pritchard, Anatomy of a naval disaster: the 1746 French naval expedition to North America
- ↑ 2,0 2,1 (castellà) J.L. Terron Ponce, La guerra de sucesión en Menorca
- ↑ 3,0 3,1 (castellà) Josep Juan Vidal i Enrique Martínez Ruiz, Política interior y exterior de los Borbones
- ↑ (castellà) Andreu Murillo, El puerto de Mahón y las evoluciones menorquinas
- ↑ 5,0 5,1 (castellà) Joaquim Albareda Salvado, La Guerra de Sucesion de Espana (1700 - 1714), p.197
