Batalla de Caer Caradoc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Caer Caradoc
Conquesta romana de Britània
Data 50
Localitat Desconeguda, probablement Herefordshire Beacon o Caer Caradoc Hill, Britània
Resultat Victòria romana
Bàndols
Tribus britàniques Imperi Romà
Comandants en cap
Caractac Publi Ostori Escapula
Forces
Desconegudes Desconegudes

La Batalla de Caer Caradoc fou l'enfrontament que posà fi a la resistència dels britànics comandats per Caractac a la dominació romana. Es lliurà el 50 i la victòria romana assegurà el control de les regions del sud de la província de Britània.

Preparacions[modifica | modifica el codi]

Caractac escollí un terreny muntanyós, posicionant als seus homes en terreny elevat. Les seves tropes probablement estaven formades per guerrers dels Ordòvics, si bé hi podia haver també guerrers Silurs. La posició escollida era relativament fàcil de defensar alhora que dificultava l'avanç romà. Allí on el terreny era més pla, Caractac ordenà aixecar defenses amb grans roques defensades per arquers. Davant seu hi havia un riu, probablement el Severn o el Riu Tern.

Davant d'aquestes defenses, el comandant romà, Publi Ostori Escapula dubtà en ordenar l'assalt, però finalment fou convençut per l'entusiasme dels seus homes

La Batalla[modifica | modifica el codi]

Les tropes romanes creuaren el riu sense dificultat, quedant a l'abast dels defensors britànics que els reberen amb una pluja de projectils. Ràpidament, les legions es protegiren sota els escuts adoptant la formació en testud i arribaren fins a les primeres defenses, que prengueren a l'assalt.

Els romans es mostraren superiors en el combat cos a cos i els britons es retiraren cap a les muntanyes, perseguits pels romans. Entre la pesada infanteria romana i els auxiliars, aconseguiren rodejar als homes de Caractac i derrotar-los completament.

L'esposa i filles del líder rebel foren fetes presoneres, mentre que el seu germà es rendí als romans, però el propi Caractac aconseguí escapar i buscar refugi entre els Brigants. Per la seva mala sort, la reina Cartimandua era lleial a Roma i l'entregà als romans carregat de cadenes.

Caractac fou exhibit durant el triomf de l'emperador Claudi, però més tard fou capaç de defensar-se amb un discurs que li donà la llibertat, juntament amb la seva familia.

Coord.: 52° 33′ 11″ N, 2° 46′ 22″ O / 52.55306°N,2.77278°O / 52.55306; -2.77278