Batalla de Calcinato

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Calcinato
— Front italià —
Guerra de Successió Espanyola
Data 19 d'abril 1706
Localitat Calcinato
Territori Ducat de Màntua
Resultat Victòria Borbònica
Batalla de Calcinato (GSE Nord Itàlia)
Batalla de Calcinato
Batalla de Calcinato
Batalla de Calcinato
Coord.: 45° 27′ 0″ N, 10° 25′ 0″ E / 45.45000,10.41667
Bàndols
Dues Corones Borbòniques

Pavelló reial del Regne de França Regne de França
Ducat de Màntua Ducat de Màntua
Ducat de Mòdena Ducat de Mòdena
Escut Felip V Monarquia Hispànica

Gran Aliança de La Haia

Sacre Imperi Romano Germànic Sacre Imperi Germànic
Ducat de Savoia Ducat de Savoia [1]

Comandants en cap
Exèrcits Borbònics

Escut de França posterior al segle XIV Duc de Vendôme

Exèrcits Confederats

Sacre Imperi Romanogermànic Comte de Reventlow

Forces
~ 41.000 homes ~ 19.000 homes
Baixes
500 morts o ferits 6000 morts, ferits o capturats

La batalla de Calcinato es va lliurar en el marc de la guerra de successió espanyola a la rodalia de Calcinato, Itàlia, el 19 d'abril de 1706, entre les tropes franco-espanyoles del mariscal Vendôme (41.000 homes) i les austríaques del general Reventlow (19.000 homes). La victòria va correspondre al bàndol franco-espanyol.

Preludi[modifica | modifica el codi]

El 1706, a Itàlia hi havia dos disputes obertes: La lluita pel Piemont i la lluita entre les tropes franceses de Llombardia i el II exèrcit austríac que es va unir a Victor Amadeu i Starhemberg al Piemont. Aquest últim exèrcit, rebutjat per Vendome en el combat de Cassano, s'havia retirat a Brescia i el llac Garda. Vendome el va seguir i es va establir prop de Castiglione i Màntua.


La batalla[modifica | modifica el codi]

L'abril de 1706, aprofitant l'absència de Eugeni de Savoia, Vendome va atacar el campament imperial de Montechiaro-Calcinato. La seva intenció era sorprendre mitjançant una marxa nocturna el lloc de Ponte San Marco en el flanc esquerre, però a trenc d'alba descobrir que podia atacar el flanc esquerre del seu enemic sense que el flanc dret pogués intervenir. Les seves avantguardes van trencar les defenses imperials i empènyer les restes del seu exèrcit cap a les muntanyes, on el Príncep Eugeni va tenir la major dificultat per reorganitzar de nou.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Els franco-espanyols amb prou feines van tenir 500 baixes, mentre que les pèrdues austríaques van arribar a 6.000 homes. Fins a mitjans de juny, Vendome desbaratar tots els intents del Príncep Eugeni de penetrar al Piemont. Però aquest mes Vendome va ser traslladat amb el seu exèrcit a Flandes com a reforç a causa de l'estrepitosa derrota de Ramillies. En conseqüència, la posició francesa a Itàlia es va debilitar, ia finals de l'any els francesos van ser expulsats d'Itàlia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El Ducat de Savoia Ducat de Savoia va formar part de l'Aliança borbònica fins el 8 de novembre de 1703, quan pel Tractat de Torí va canviar de bàndol i es va unir a la Gran Aliança de La Haia

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la història militar de Catalunya