Batalla de Cambrils

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la batalla de la Guerra dels Segadors. Vegeu altres significats a «Cambrils (desambiguació)».
Batalla de Cambrils
Guerra dels Segadors
Muralla de Cambrils
Muralla de Cambrils
Data del 13 al 16 de desembre de 1640
Localitat Cambrils, Baix Camp
Resultat Victòria castellana
Batalla de Cambrils (Catalunya)
Batalla de Cambrils
Batalla de Cambrils
Coord.: 41° 4′ 31″ N, 1° 3′ 16″ E / 41.07528°N,1.05444°E / 41.07528; 1.05444
Bàndols
Bandera de Catalunya Catalunya Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes
Comandants en cap
Bandera de Catalunya Antoni d'Armengol
Bandera de Catalunya Jacint Vilosa
Bandera de Catalunya Carles Bertrolà
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Pedro Fajardo
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Álvaro de Quiñones
Forces
2.000 a 4.000 miquelets
2 peces d'artilleria
23.000 infants
3.000 cavalls
25 canons
Baixes
1.100
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerra dels Segadors
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla del coll de Balaguer Batalla de Martorell

La Batalla de Cambrils de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt.

El setembre, l'exèrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliança senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era políticament reialista. Les tropes surten en direcció a Barcelona el 8 de desembre, rebent una gran resistència a el Perelló i al Coll de Balaguer, a prop de l'Hospitalet de l'Infant.

La batalla[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit filipista assetja Cambrils durant dos dies, i els catalans, comandats pel baró de Rocafort, Antoni d'Armengol, el sergent de la plaça Carles Bertrolà i de Calders i el governador del Camp de Tarragona, Jacint Vilosa, resisteixen com poden sense artilleria i miren d'emboscar els assaltants als afores de la vila, atrapant la cavalleria espanyola d'Álvaro Suárez de Quiñones.[1] No obstant la cavalleria castellana descobrí l'estratagema, envoltà i dispersà les tropes catalanes. La cavalleria castellana formà en el seu flanc dret amb les companyies de Rodrigo de Herrera (Comissari General), del Conde-Duque (Cuirasses), de Antonio Venegas i Córdoba, de Gabriel de la Puebla; al centre amb les de Pedro Xirinos, Rodrigo Tenorio i la de Thomas Beamonts i a l'esquerra les del Marquès de la Conquista, Juan de Gues (Cavallers de Cantàbria) i la de Pedro Lisón. Aquestes companyies foren recolzades per les d'arcabussers a cavall de Juan Bautista de Oto, Francisco de Saude i Gregorio Mercado, a part de la companyia de Juan Muñoz del Peral. Els castellans tingueren escassament algun cavaller nafrat.

Aquesta cavalleria formava part principalment del Batalló de les ordres que es componia de 21 companyies (3 d'arcabussers) i uns 1.200 genets.

Davant de la muralla s'hi va produir una topada amb la gent que entrava i sortia. Segons el cronista de la campanya, Francisco de Melo, hi van morir quatre-cents catalans,[2] però els castellans hi responen bombardejant la vila. La resistència s'allarga cinc dies dins la ciutat, fins que els catalans es rendeixen i pacten la capitulació per l'endemà.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Quan part dels vençuts surten desarmats per una de les portes de la muralla són morts pels atacants, en una espantosa matança que deixa prop de set-cents cadàvers per terra. A més a més, els tres caps militars de la plaça (Antoni d'Armengol, Jacint Vilosa i Carles Bertrolà i de Caldés), així com el batlle i els jurats (regidors) de la vila són jutjats sumaríssimament (no cal dir que sense cap possibilitat de garantia processal ni de defensa) i aquella mateixa nit són morts al garrot vil incomplint la promesa de respectar-los-hi la vida. L'endemà pel matí es troben les persones de renom i les autoritats penjades al llarg de tot el perímetre de la muralla. La ciutat és repartida entre les tropes i saquejada i s'enderroca una part de les muralles.[2]

L'exèrcit continua avançant en direcció a Barcelona i el 24 de desembre s'ocupa Tarragona, on ja havien arribat els primers reforços francesos (Regiments d'infanteria d'Espenan i Enguien i de cavalleria de Boissac, la presència del regiment de cavalleria de Saint-Simon és molt probable també) i catalans (Terç de Santa Eulàlia del Conseller tercer Pere Joan Rossell i 2 companyies de cavalleria)[3] gràcies al temps que van donar els resistents de Cambrils.

Els fets de Cambrils varen abocar a les autoritats catalanes als braços de França doncs en deduïren que no podien esperar cap concòrdia amb la Monarquia Hispànica. Només amb el jurament de les Constitucions que féu a Lleida Felip IV i la promesa d'un perdó general l'any 1644, l'opinió dels catalans començà a canviar. Malgrat tot el 1649 el fet encara apartava a nombrosos dirigents catalans de qualsevol pensament de pacte amb Espanya.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]