Batalla de Caporetto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Caporetto
Front italià
Primera Guerra Mundial
Moviments tàctits de la Batalla.
Moviments tàctits de la Batalla.
Dates 24 d'octubre - 12 de novembre de 1917
Localitat Kobarid, actual Eslovènia
Resultat Victòria de les Potències de l'Eix
Bàndols
Imperi Alemany Imperi Alemany
Àustria-Hongria Àustria-Hongria
Itàlia Regne d'Itàlia
Comandants en cap
Imperi Alemany Otto von Bellow
Àustria-Hongria Svetozar Boroević
Itàlia Luigi Cadorna
Itàlia Luigi Capello
Mariscal Luigi Cadorna.

La Batalla de Caporetto, també coneguda com a Batalla de Karfreit pels Imperis Centrals, va tenir lloc des del 24 d'octubre fins al 9 de novembre de 1917. El combat es va lliurar en les proximitats de Kobarid (avui Kobarid, Eslovènia) en la frontera austro-italiana durant la Primera Guerra Mundial.

El combat va utilitzar noves formes de teoria militar teoritzades pels estrategues alemanys i utilitzades per primera vegada en contra dels italians. Aquestes teories preveien de concentrar petits grups de soldats que trenquessin la línia del front enemic en una distància d'un o dos kilòmetres màxim (usualment les ofensives es desenvolupaven en uns trenta quilòmetres) i que amenacessin les tropes que no s'havien mogut des del front. Les tropes austrohongareses, reforçades amb efectius alemanys, van trencar el front italià, dispersant l'exèrcit italià, que no disposava pràcticament de reserves mòbils. El cop de l'ofensiva austro-alemanya va ser terrible i la derrota de l'exèrcit italià una de les pitjors de tota la gran guerra. Més de tres-cents mil homes van ser capturats pels austríacs i altres tres-cents mil més van cessar d'actuar com a força organitzada i van haver de ser reorganitzats. Les forces austro-alemanyes van avançar més de 100 quilòmetres en direcció a Venècia, però van ser incapaços de creuar el riu Piave, on els italians havien establert una nova línia defensiva, que es va mantenir durant la resta de la guerra. Durant aquesta batalla, el batalló dirigit per Erwin Rommel va jugar un important paper. Preocupats per la situació italiana els aliats van convocar una conferència a Ravenna on el rei Víctor Manuel III d'Itàlia els va assegurar que l'exèrcit italià mantindria les seves posicions sense cap problema. I així va ser, fins al final de la guerra en 1918 el front italià es va estabilitzar en la línia del riu Piave des del qual el trenta d'octubre 1918 l'exèrcit reial va llançar l'ofensiva que va derrotar a l'imperi austro-hongarès, accelerant notablement la fi de la guerra europea.

Els sagnants resultats de la batalla van ser vívidament descrits per Ernest Hemingway en la seva novel·la "Adéu a les armes" (A Farewell to Arms).

Entre els generals italians, dirigits per Luigi Cadorna, es trobava també Pietro Badoglio. El terme «Caporetto», després d'aquesta batalla, va cobrar un significat especial a Itàlia, i va ser utilitzat per a designar una terrible derrota — la fallida vaga general de 1922 per part dels socialistes va ser batejada per Mussolini com el «Caporetto del socialisme italià».

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Caporetto


Coord.: 46° 12′ 52″ N, 13° 38′ 33″ E / 46.21444°N,13.64250°E / 46.21444; 13.64250