Batalla de Catana (397 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Catana (397 aC)
Guerra de Sicília (600 aC-265 aC)
Data 397 aC
Localitat Catana, Sicília
Resultat Flota grega destruïda
Bàndols
Siracusa, Grecs de Sicília Cartago
Comandants en cap
Leptines de Siracusa Magó
Forces
180 naus, la majoria Quinquerrems 200 Trirrems
Baixes
100 naus perdudes, 20.000 homes morts/capturats poques

La Batalla de Catana fou un enfrontament naval que va tenir lloc l'estiu del 397 aC. La flota grega sota el comandament de Leptines de Siracusa (germà de Dionís el Vell) va topar amb la flota púnica de Magó, davant la costa de Catània. Les tropes terrestres de Dionís el Vell es trobaven a prop de la ciutat, però l'exèrcit cartaginès d'Himilcó Hannó es trobava a uns dies de distància, doncs el seu avanç es va veure dificultat per l'erupció del Mont Etna. Malgrat aquest fet, la flota púnica va derrotar totalment la grega, propiciant el setge a Siracusa, que els cartaginesos emprendrien a finals d'aquell mateix any.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

Cartago havia envaït Sicília en resposta als atacs grecs que patien els territoris sota control púnics. En un primer moment, les tropes de Cartago estaven liderades per Annibal Magó, però a la mort d'aquest durant el Setge d'Akragas (406 aC), el seu familiar Himilcó va assumir el lideratge, capturant i saquejant Akragas, Gela i Camarina l'estiu del 405 aC. Aquestes derrotes van suposar una forta crisi entre els polítics grecs de Siracusa, que propiciaria la pujada al poder de Dionís el Vell, en qualitat de tirà.[1] Himilcó i Dionís van signar la pau i Cartago va passar a controlar 3/5 parts de Sicília.

Dionís trenca el pacte[modifica | modifica el codi]

Dionís va aprofitar la cessació de les hostilitats per reforçar les defenses de Siracusa, contractar mercenaris i ampliar la seva flota de guerra. Va conquerir Naxos, Catana i va annexionar Leontini.[2] També va contractar enginyers per construir noves armes com la Catapulta i els poderosos Quinquerremes.[3] El 398 aC es va sentir prou fort per atacar directament la ciutat de Motya, aliada de Cartago, i posar setge a Segesta i Entella, amb un exèrcit de 80.000 homes, 3.000 genets i 200 naus de guerra.[4]

Himilcó va intentar salvar Motya sense èxit, així que va retornar a Cartago per reclutar un gran exèrcit similar al de Dionís. Va desembarcar a Palerm, va alliberar Motya i va posar rumb directament a Messina, que va capturar i saquejar.

Preludi to Catana[modifica | modifica el codi]

Malgrat la importància estratègica de la ciutat, Himilcó va decidir no establir cap base a Messina, probablement degut a la llunyania d'aquesta respecte Cartago. A més, els grecs de Messina havien fugit a fortificacions veïnes i per reduir-los Himilcó hauria necessitat força temps, permetent que Dionís es reforcés. Així doncs, va decidir fundar la ciutat de Tauromenium per protegir la seva rereguarda i va avançar cap a Siracusa.

Va avançar per la costa, amb la flota navegant a la vista, fins que una forta erupció del Mont Etna va obligar a la infanteria a donar un rodeig, mentre la flota liderada per Magó seguia rumb a Catana.

Dionís, durant aquest temps, havia alliberat els esclaus de Siracusa per tenir prou homes per 60 noves naus, va reforçar les fortificacions de Leontini i Siracusa i va comprar els serveis de 1.000 mercenaris grecs.[5] Al rebre les notícies de que Himilcó s'allunyava de la costa per rodejar l'Etna, va avançar amb homes i naus cap a Catana per anorrear la flota púnica.[6]

Flota Púnica[modifica | modifica el codi]

Les naus cartagineses eren més lleugeres i maniobrables que les gregues. Portaven sempre una vela de més per tenir més velocitat i pel mateix motiu també embarcaven menys soldats a bord.[7] Magó havia ordenat també que les seves naus de transport instal·lessin ariets a la proa per abordar les naus enemigues.[8]

Flota Grega[modifica | modifica el codi]

Entre el 404 i el 398 aC, Dionís havia ordenat la construcció de 200 noves naus, així com la posada a punt de 110 altres,.[9] El seu germà, Leptines, havia comandat la flota en la captura de Motya, si bé Himilcó havia aconseguit destruir-ne part[10] reduint el nombre de naus a la meitat. Per aquesta raó, Dionís es va veure obligat a alliberar els esclaus i posar a punt 60 noves embarcacions. Les naus gregues eres més grans, més pesades i normalment tenien a bord més tropes que les cartagineses.

La batalla[modifica | modifica el codi]

La flota cartaginesa navegava lentament per donar temps al contingent terrestre. Arribats a Catana, decidiren ancorar a alta mar, per por a ser atacats des de terra si s'acostaven a la platja, ja que no tenien el suport de la infanteria.

Quan arribaren els grecs, malgrat tenir menys naus, Leptines va ordenar avançar contra els púnics, confiant en la grandària de les seves naus i el major nombre de soldats a bord. Leptines avançava en formació tancada i Magó va ordenar que les seves naus s'alineessin per fer-li front.[11]

Leptines va avançar amb les seves millors 30 naus, però va deixar la resta enrere. Les naus gregues caigueren amb força contra la línia púnica, enfonsant diverses naus, però Magó va aprofitar la seva superioritat numèrica per rodejar els grecs de manera que no poguessin maniobrar i llavors va començar a abordar-los. Leptines, al veure's rodejar, va obrir-se pas i va fugir, deixant la flota sense lideratge i amb poques esperances. A mesura que la resta de la seva flota anava arribant desordenadament a la batalla, es trobaven als púnics en perfecte formació i navegant contra ells en massa.

La batalla fou cruenta, però la grandària de les naus gregues de poc va servir degut a la seva manca de formació. La derrota fou total i es perderen 100 naus. A més, els cartaginesos enviaren petites embarcacions per rematar els mariners grecs que nedaven en les aigües, causant al voltant de 20.000 baixes.[12]

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

Amb la victòria, Magó va tenir la magnífica oportunitat de posar rumb cap a Siracusa, indefensa. Davant d'això, Dionís va decidir no enfrontar-se a Himilcó i tornar a corre-cuita a la ciutat.[13] Aquesta mesura fou molt impopular i molts dels seus aliats l'abandonaren. Poc després, el mal temps obligava a Magó a refugiar les seves naus a la platja, on hauria estat a mercè de Dionís, si aquest no s'hagués retirat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kern, Paul B., Ancient Siege Warfare, pp163-172
  2. Freeman, Edward A., Sicily, pp160-65
  3. Kern, Paul B., Ancient Siege Warfare, pp174-78
  4. Church, Alfred J., Carthage, p47
  5. Kern, Paul B. pp184
  6. Diodor Sícul, 14.59 -14.62
  7. Warry, John. Warfare in the Classical World. p. 97.
  8. Diodor Sícul XIV.59
  9. Freeman, Edward A., History of Sicily Vol. IV, pp62
  10. Diodor Sicul XIV.49
  11. Church, Alfred J., Carthage, p53
  12. Church, Alfred J., Carthage, p53-54
  13. Kern, Paul B., Ancient Siege Warfare, pp185