Batalla de Cissa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Cissa
Segona Guerra Púnica
Els llocs on van ocórrer les batalles més importants de la Segona Guerra Púnica
Els llocs on van ocórrer les batalles més importants de la Segona Guerra Púnica
Data 218 aC
Localitat Cissa, a prop de Tàrraco
Resultat Victòria romana; captura d'Indíbil
Bàndols
República romana Cartago
Ilergets
Comandants en cap
Gneu Corneli Escipió Hannó
Indíbil

La Batalla de Cissa es desenvolupà dintre de la Segona Guerra Púnica. Es lliurà a la tardor de l'any 218 aC, a Cissa prop la ciutat grega de Tàrraco (encara que hom ha pretés identificar-la amb Guissona. L'exèrcit romà, sota Gneu Corneli Escipió, derrotà un exèrcit cartaginès en desavantatge numèric comandat per Hannó i per tant, obtingué el control del territori al nord de l'Ebre, del que Anníbal Barca s'havia apoderat uns mesos abans, l'estiu de 218 aC. Aquesta fou la primera batalla que els romans disputaren a l'actual Catalunya.

Situació estratègica[modifica | modifica el codi]

Després de la conclusió amb èxit del Setge de Saguntum, Anníbal Barca deixà descansar al seu exèrcit, i l'estiu de 218 aC, havien començat a avançar cap a la Península Itàlica amb 90.000 infants i 12.000 genets (segons Polibi), o amb 46.000 homes a peu i 10.000 a cavall. Havia passat l'estiu conquerint la regió situada al nord de l'Ebre. Després de sotmetre a les tribus ibèriques, però deixant tranquil·les les ciutats gregues, Anníbal creuà la Gàl·lia per continuar la seva marxa a Itàlia, deixant un contingent de guàrdia dels territoris recent conquerits i enviant als 10.000 soldats menys fiables cap a casa.

Preparatius romans[modifica | modifica el codi]

L'armada romana mobilitzà en 219 aC 220 quinquerems per a donar suport als seus a la Segona Guerra Iliria. El consul Tiberi Semproni Llong I rebí quatre legions (dues romanes i dues aliades, 8.000 romans a peu i 16.000 aliats i 600 genets romans i 1.800 aliats) i les instruccions de navegar per l'Àfrica acompanyat per 160 quinquerems. Publi Corneli Escipió rebí quatre legions (8.000 romans i 14.000 aliats infants i 600 romans i 1.600 aliat a cavall) i es dirigí cap a Hispània acompanyat per 60 vaixells. Nogensmenys, les tribus gal·les dels Boii i Insúbri havien atacat les colònies romanes del nord d'Itàlia, causant que Escipió destinés part de les forces allà, amb el que la seva substitució per legions fresques retardà la seva sortida.

Si bé Anníbal marxà a través de la Gàl·lia, Escipió havia desembarcat amb el seu exèrcit a la ciutat grega aliada de Massília (Marsella). A continuació, envià una patrulla de cavalleria al nord fins a la vora oriental del riu Roine, on s'enfrontaren amb la mateixa força a la cavalleria lleugera númida, expulsant els cartaginesos després de lluitar una dura escaramussa. Escipió marxà al nord des de la seva base, mentre que Anníbal ho féu vers l'est dels Alps. Un cop al desert el campament cartaginès, Escipió s'assabentà de què Anníbal es trobava a tres dies de marxa, i decidí enviar les seves forces a Hispània, sota el comandament del seu germà gran, Gneu, que era cònsol des del 221 aC, en tant que ell mateix tornà a organitzar al nord d'Itàlia les defenses contra Anníbal

Preludi[modifica | modifica el codi]

Àsdrubal Barca, germà d'Anníbal, tenia 12.650 soldats d'infanteria, 2.550 a cavall i 21 elefants a les possessions cartagineses al sud de l'Ebre. Anníbal deixà a Hannó amb 10.000 infants i 1.000 genets, guarnint el recent conquerit territori al nord de l'Ebre. Aquest Hannó ha estat identificat per diversos autors com el nebot d'Anníbal (fill d'Àsdrubal el Bell), un germà o sense cap relació amb els Barcides.

Gneu Corneli Escipió, amb 20.000 soldats d'infanteria (dues legions romanes i dues aliades), 2.200 de cavalleria i 60 quinquerems, salpà de Massília i aterrà a Empúries. Les ciutats gregues de Empúries i Tàrraco donaren la benvinguda als romans, i Gneu començà a guanyar-se les tribus ibèriques al nord de l'Ebre. Àsdrubal Barca, després de ser advertit de l'expedició romana, marxà cap al nord amb un exèrcit de 8.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria a unir-se a Hannó.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Hannó havia estat completament sorprès per l'arribada dels romans a Hispània. En veure el cessament del poder cartaginès sobre les recent conquerides tribus del nord degut a les activitats d'Escipió, decidí oferir batalla. Hannó avançà i atacà els romans al nord de Tàrraco, a prop de Cesse. Ni hi hagué brillants maniobres o emboscades, car els exèrcits s'enfrontaren a camp obert. Al comptar amb un exèrcit molt inferior, Hannó fou derrotat amb relativa facilitat, perdent 6.000 homes a la batalla. Per altra banda, els romans aconseguiren capturar el campament cartaginès, junt amb 2.000 presoners (entre d'ells, el propi Hannó). Al campament figuraven tots els equipatges deixats per Anníbal. Entre els presos també s'incloïa Indíbil, un influent cabdill ilerget que causaria més tard greus problemes als romans. Aquests també irromperen a la ciutat de Kesse, malgrat que per a frustració dels romans no contenia cap botí valuós.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Escipió es convertí en amo del nord de l'Ebre. Àsdrubal, que arribà massa tard a ajudar a Hannó (encara que no era suficientment fort per a atacar als romans), creuà el riu i envià una columna que assaltà els romans a una escaramussa. Aquesta força capturà mariners romans i infligí un dur colp a la flota romana, que baixà de 60 a 35 vaixells. Tanmateix, la flota romana conquerí les possessions cartagineses a Hispània. El prestigi romà es restablí a Hispània, mentre que els cartaginesos havien patit una important derrota. Després de castigar als oficials a càrrec dels contingents navals per la laxitud de la seva disciplina, Escipió i l'exèrcit romà hivernaren a Tàrraco. Àsdrubal es retirà a Carthago Nova després de la deserció d'algunes ciutats aliades al sud de l'Ebre.

Si Hannó hagués guanyat la batalla, hagués estat possible enviar reforços de la Hispània cartaginesa a Anníbal a partir de 217 aC. Aquesta batalla dugué als mateixos resultats d'Escipió a Hispània com la batalla de Trèbia duria per Anníbal a la península Itàlica: l'assoliment d'una base d'operacions, guanyar-se a alguna tribu nadiua com a font de provisions i reclutes. També tallà la comunicació per terra d'Anníbal. A diferència d'aquest, Escipió no posà en marxa immediatament una campanya en territori enemic al sud del riu. Tampoc no s'arriscà a perdre la seva base, com faria Anníbal en un futur proper. Escipió prendrà temps per a consolidar les seves explotacions, subjugar o aliar-se amb les tribus ibèriques i practicar incursions en territori cartaginès. Aquestes activitats foren la base per a les futures operacions a Hispània.