Batalla de Cornus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Cornus
Segona guerra púnica
Data 215 aC
Localitat entre Cornus i Caralis.
Resultat Victòria romana
Bàndols
República romana Cartago, Sardenya
Comandants
Tit Manli Torquat Àsdrubal el Calb, Hampsicora

La Batalla de Cornus fou un enfrontament de la segona guerra púnica, que tingué lloc l'any 215 aCa l'illa de Sardenya. En la batalla s'enfrontaren l'exèrcit cartaginès comandat per Àsdrubal el Calb i el cabdill sard Hampsicora, i les tropes de la República romana sota les ordres de Tit Manli Torquat. La batalla tingué lloc quan l'exèrcit cartaginès acudí a Sardenya per donar suport a la revolta dels sards contra l'ocupació romana.

Els exèrcits que s'enfrontaren tenien aproximadament el mateix nombre de soldats i la batalla es produí en algun lloc entre Cornus i Caralis (avui Càller). Els romans destruïren l'exèrcit púnic i més tard expulsaren a la flota cartaginesa en una batalla naval al sud de Sardenya.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Els romans feia temps que estaven enfrontats als nadius de l'illa de Sardenya, des que havien pres el control de l'illa en el 237 aC. L'única legió que hi havia destinada a Sardenya estava força debilitada per les malalties i pel fet que les provisions de Roma, així com la paga dels soldats, arribaven de forma molt irregular. Això obligava a la legió a finançar-se directament mitjan impostos que exigien a la població nativa, provocant un fort descontent entre els sards.

Hampsicora, un cabdill dels sards, es posà en contacte amb els cartaginesos demanant ajut, i aquests decidiren finançar la revolta, reclutar un exèrcit i vèncer la guarnició romana. Malgrat tot, la flota que transportava les forces púniques es veié atrapada per una tempesta que va desviar les naus fins a les illes Balears, on moltes de les naus hagueren de ser reparades, retardant molt el desembarcament dels cartaginesos a Sardenya.

Mentrestant, Hampsicora s'esforçava a reclutar un exèrcit entre la seva gent alhora que reunia les provisions per les seves tropes a les rodalies de la ciutat de Cornus (a prop de Cuglieri, a la costa occidental de l'illa). El retard dels cartaginesos va brindar l'oportunitat als romans d'enviar tropes de refresc al pretor de la guarnició de Sardenya, el malalt Quint Muci Escevola. Aquestes forces estaven comandades per Tit Manli Torquat que havia estat cònsol a l'illa el 235 aC. Les tropes romanes eren ara 20.000 soldats d'infanteria i 1.200 de cavalleria.

Aprofitant l'absència d'Hampsicora, que es trobava en una missió de reclutament, Tit Manli va aconseguir provocar a Hiostus, el fill del sard, perquè l'ataques. Tit Manli, molt més entrenat en l'art de la guerra, en sortí victoriós i uns 7.500 soldats sards caigueren en la batalla, causant la desintegració de les forces rebels. Els supervivents s'uniren a les forces d'Àsdrubal el Calb, que finalment va desembarcar a Sardenya a la tardor del 215 aC, i plegats marxaren cap a Carales, on els esperaven els romans per fer-los front.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Els dos exèrcits no s'enfrontaren de manera immediata, si no que establiren els seus campaments en llocs propers I durant els dies següents es produïren algunes batusses de poca importància, sense que cap dels dos bàndols obtingues una clara avantatge. Finalment, els dos comandants decidiren lliurar la batalla.

Ambdós exèrcits formaren seguint la tradició, amb la infanteria al mig i la cavalleria als flancs. Durant quatre hores, la batalla es va prolongar sense un resultat clar fins que un dels destacaments romans va aconseguir imposar-se als sards que defensaven un dels laterals de l'exèrcit cartaginès. La victòria romana en aquesta secció va provocar que les tropes giressin cap al centre, desfent la resistència cartaginesa.

Àsdrubal i Hiostus, entre d'altres, foren capturats i executats. Hampsicora va poder fugir del camp de batalla, si bé al conèixer les dimensions de la derrota i la mort del seu fill, es va suïcidar. Les tropes supervivents es refugiaren en la ciutat de Cornus, que fou presa a l'assalt als pocs dies.

Batalla naval[modifica | modifica el codi]

L'expedició cartaginesa que constava d'uns 60 quinquerrems i un nombre desconegut de naus de transport, va embarcar als supervivents de Cornus i va salpar cap a Àfrica. Però en el camí toparen amb una armada romana botada des de Sicília comandada per Tit Otacili Cras. Els romans superaven àmpliament als cartaginesos i capturaren set de les seves naus. La resta es va dispersar arribant finalment, amb més o menys sort, a costes africanes.

Importància i conseqüències[modifica | modifica el codi]

Les ciutats rebels sardes es rendiren als romans, permetent a Manli reenviar part de les seves tropes de nou cap a Itàlia. Aquesta victòria va portar l'estabilitat necessària al subministre de gra de Sardenya cao a Itàlia, ja que la campanya d'Anníbal havia destruït molts camps a territori itàlià i el subministre de gra era essencial.

Després d'aquesta batalla, els cartaginesos no tornaren a amenaçar el domini romà a l'illa excepte per algunes incursions navals dutes a terme el 210 a. C.

Coord.: 40° 05′ 36″ N, 8° 30′ 29″ E / 40.09333,8.50806