Batalla de Cunaxa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Cunaxa
Guerra civil persa
Battle of Cunaxa.jpg
Batalla de Cunaxa
Data 3 de setembre de 401 aC[1]
Localitat Edessa
Resultat victòria d'Artaxerxes
Batalla de Cunaxa (Orient Proper)
Batalla de Cunaxa
Batalla de Cunaxa
Batalla de Cunaxa
Coord.: 33° 19′ 0″ N, 44° 4′ 0″ E / 33.31667°N,44.06667°E / 33.31667; 44.06667
Bàndols
Cir el Jove Artaxerxes II de Pèrsia
Comandants en cap
Cir el Jove
Clearc d'Esparta
Ariaeus
Artaxerxes II de Pèrsia
Gobrias
Forces
13.000[2] 40.000[3]

La Batalla de Cunaxa va ser lliurada el 3 de setembre de 401 aC entre Cir el Jove i el seu germà gran Arsaces, el qual havia usurpat el tron de l'Pèrsia com a Artaxerxes II el 404 aC.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

A la mort de Darios II de Pèrsia el va succeir el seu fill Artaxerxes[4] però el seu germà Cir, sàtrapa de Sardes, aspirava a ocupar el tron i es va revoltar el 404 aC però fou derrotat. Artaxerxes el va perdonar i el va confirmar com a sàtrapa de Sardes, però Cir no va deixar de conspirar i va començar a reclutar mercenaris grecs sota el comandament del general espartà Clearc: el 401 aC al front d'un exèrcit amb milers de grecs, va marxar cap a Babilònia, però el seu germà li va sortir al pas amb forces perses.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Els exèrcits es van trobar a la plana de Cunaxa, al costat esquerre del riu Èufrates, 70 quilòmetres al nord de Babilònia, el 3 de setembre del 401 aC. El desenllaç és insegur, però ja que Cir morí en el combat fou una victòria estratègia per Arsaces, i en morir Cir, llavors els perses del seu bàndol van deixar de lluitar.[4]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

A la mort de Cir, Clearc assumí el comandament en cap i es retirà, fins que, traïdorament arrestat amb els seus generals per Tissafernes, fou entregat a Artaxerxes i executat. Profundament internats en territori enemic, amb la major part dels seus generals morts, Xenofont va jugar un paper decisiu en encoratjar els deu mil soldats de l'exèrcit grec a moure's cap al nord fins al Mar Negre en una retirada defensiva èpica. Aquests fets són escrits en l'Anàbasi de Xenofont.[4]

Artaxerxes II va conservar el tron, va construir una gran flota, i va recuperar el domini de l'Àsia Menor i Xipre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Xenofont, Anàbasi, llibres 1-4
  2. Sandler, Stanley. Ground Warfare: An International Encyclopedia. vol.1 (en anglès). ABC-CLIO, 2002, p. 226. ISBN 1576073440. 
  3. «ARMY i. Pre-Islamic Iran» (en anglès). Encyclopædia Iranica, 2015. [Consulta: 26/1/2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Artaxerxes II de Pèrsia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Cunaxa Modifica l'enllaç a Wikidata