Batalla de Dara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Dara
Guerra d'Ibèria
Disposició tàctica dels dos exèrcits
Disposició tàctica dels dos exèrcits
Data 530 dC
Localitat Dara, Síria
Resultat Victòria bizantina
Bàndols
Imperi bizantí Pèrsia sassànida
Comandants en cap
Belisari Firouz
Forces
~25.000 ~50.000
Baixes
desconegudes ~5.000
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerra d'Ibèria
Batalla anterior Batalla posterior
- Batalla de Nísibis

La batalla de Dara fou una batalla entre l'Imperi Sassànida i l'imperi Bizantí que va tenir lloc l'any 530 dC, dins del conflicte de la guerra d'Ibèria.

Prolegòmens[modifica | modifica el codi]

L'imperi Bizantí estava en guerra amb els Sassànides des de 527, en teoria perquè Kavadh I havia intentat obligar a convertir-se al zoroastrisme als habitants d'Ibèria. El rei d'Ibèria va fugir de Kavadh, però aquest va tractar de negociar la pau amb els bizantins, i va intentar que Justinià I adoptés el seu fill Cosroes I. Justinià va rebutjar l'oferta, i va enviar els seus generals Sittas i Belisari a Pèrsia, on inicialment van ser derrotats. Justinià va tractar de negociar, però Kavadh va enviar 30.000 homes contra la ciutat de Dara en 529. Justinià nomenà Belisari Magister militum per orientem i com a tal comandant d'un dels cinc exèrcits de camp de l'imperi. Belisari va retornar l'any següent a la regió, amb Hermògenes i 25.000 homes, que es feren forts a Dara. Les tropes perses van establir el campament a uns 5 quilòmetres de distància de Dara.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Malgrat ser superat en nombre, Belisari va decidir atacar els perses, que es trobaven feblement armats. Va cavar una sèrie de rases a al camí cap a Dara, per bloquejar la cavalleria persa, i va organitzar la major part de la seva infanteria en un únic bloc. Als flancs va situar als cavalleria composta pels hèruls sota el comandament de Pharas i Bounzes. Al flanc esquerre també va desplegar-hi 300 huns a cavall amb Sunicas i Aigan al comandament, més uns altres 600 en el flanc dret, sota el control de Simmas i Ascan. Es va quedar una reserva de cavalleria bizantina dirigida pel general Joan a la rereguarda del flanc dret. Abans de la batalla, aquestes forces van romandre ocultes darrere de les rases.

Els perses van formar en dues línies, el flanc dret sota el comandament de Pityaxes i el flanc esquerre dirigit per Baresamanes. Aquell primer dia, però, només es van produir escaramusses menors. una primera onada de cavalleria persa es va dirigir contra el flanc dret dels hèruls, que al principi van retrocedir, però que per temor a les represàlies dels seus huns aliats van contraatacar i van obligar els perses a retirar-se. Pel que sembla, després hi va haver una pausa en la qual un soldat persa va reptar els bizantins a un combat singular, sent derrotat per un hèrul anomenat Andreas. Posteriorment hi va haver un segon combat després del qual Andreas va tornar a vèncer, matant un segon adversari. Després d'això, els perses es van retirar al campament per passar la nit.

El segon dia de batalla, 10.000 perses més van arribar des de Nísibis. Els dos bàndols es van tornar a desplegar i van estar a l'expectativa tot el matí. Finalment, a la tarda es va produir un primer avenç persa; quan ambdós bàndols van estar a la distància suficient van començar a intercanviar onades de fletxes, amb alguna baixa però sense gran efectivitat. Mentrestant, Belisari va amagar una part de la seva força de cavalleria darrere d'un turó a l'esquerra de Dara. Els perses van atacar la línia bizantina i les tropes del centre van començar a replegar-se, moment en què, des de darrere del turó va sorgir la força oculta de Belisari i el flanc dret d'huns va atacar simultàniament, i van obligar els perses a retirar-se. Firouz va enviar els Immortals, les seves tropes d'elit, contra la cavalleria bizantina, que va ser derrotada. Tanmateix, Belisari va contraatacar i va dividir les tropes perses en dos grups aïllats: la meitat dels perses perseguia a la cavalleria bizantina, però la resta es van trobar atrapats i amb 5.000 homes van ser aniquilats, entre els quals hi havia també Baresmanes. La cavalleria romana també es va recuperar i va fer fugir els seus perseguidors. Belisari va permetre una persecució unes quantes milles, però va deixar escapar a la majoria dels supervivents perses.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Dara Modifica l'enllaç a Wikidata