Batalla de Dorilea (1097)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Dorilea (1097)
— Primera Croada —
Primera Croada
Batalla de Dorilea (1097)
La Batalla de Dorilea
Data 1 de juliol de 1097
Localitat Dorilea
Batalla de Dorilea (1097) (Mediterrani oriental)
Batalla de Dorilea (1097)
Batalla de Dorilea (1097)
Batalla de Dorilea (1097)
Coord.: 39° 46′ 36″ N, 30° 31′ 14″ E / 39.77667°N,30.52056°E / 39.77667; 30.52056
Bàndols
croats Soldanat Seljúcida de Rüm
Comandants en cap
Bohemond de Tàrent
Godofreu de Bouillon
Ademar de Le Puy
Kilidj Arslan I
Malik Ghazi Danishmend
Forces
10.000 o 15.000 homes[1] a més de no combatents 25.000-30.000
Baixes
4.000 Desconegudes

La batalla de Dorilea va ser un combat que van entaular les forces dels croats contra el Soldanat Seljúcida de Rüm durant la Primera Croada.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Article principal: Primera Croada

Acabat el setge a Nicea el 19 de juny de 1097, les forces croades van avançar pel desert d'Anatòlia cap a Terra Santa. No obstant això, a causa de les difícils tasques d'aprovisionament que es realitzaven, els líders croats van decidir separar-se en dos cossos, un de vanguàrdia, amb Takitios, Bohemond de Tàrent, Esteve II de Blois i Robert II de Flandes i un de rereguarda, separats uns cinc quilòmetres, i trobar-se més tard amb el cos de rereguarda comandat per Ramon IV de Tolosa, Godofreu de Bouillon i Hug de Vermandois, amb els que s'h'avien de trobar més endavant.[2]

Prop de Dorilea, les forces de Bohemond de Tàrent van decidir acampar, mentre que Kilidj Arslan I preparava un grup de turcs per aturar l'avenç croat i atacar el campament de Bohemund dividits en tres cossos,

L'1 de juliol, a l'alba, el soroll de milers de cavalls va despertar als homes de Bohemund. Els soldats turcs van atacar a tot el que se'ls travessés en el seu camí. Els croats no van poder respondre ràpidament a causa de la sorpresa de l'atac.

Les baixes turques eren ínfimes comparades amb les dels croats. Mentre que la cavalleria atacava, un grup d'arquers turcs disparava des centenars de metres enrere del campament. Els croats resistien feroçment contra la cavalleria, però l'esperança de la victòria estava molt lluny.

El miracle[modifica | modifica el codi]

La victòria turca semblava a l'abast de la mà, però, segons van explicar després els europeus, es diu que Déu va escoltar les súpliques dels croats i, prop d'on es trobaven els arquers turcs, la cavalleria de Godofreu de Bouillon va aconseguir avançar, acabant amb aquests. Després de poder reorganitzar-se, les forces croades havien passat d'entre cinc i deu mil homes a més de quaranta mil.

Els turcs, aterrits en veure les forces de Godofreu apropar-se, van fugir ràpidament. En part es va deure al fet que, tot i atacar a hosts de milers, no es movien per Terra Santa com una veritable força militar conjunta, sinó més aviat per atacar caravanes i fer escaramusses. Ambdós costats van perdre milers d'homes, de fet, s'estima que amb prou feines en el principi de l'atac turc, van morir una mica menys de 5.000 croats. Tot el combat no va durar més d'unes dues hores.

Acabada la batalla, van prendre de nou el seu rumb a Terra Santa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (potser 2.000 cavallers i 8.000 homes d'armes, no més de 3.000 cavallers i 12.000 d'infanteria)
  2. Nicolle 2003:p.39-40

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Dorilea (1097) Modifica l'enllaç a Wikidata