Batalla de Formentera (1109)
|
||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||
La batalla de Formentera fou una de les batalles de la Croada noruega i de les Incursions normandes a les Illes Balears.
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
La croada noruega fou una croada que començà el 1107, coincidint amb el final de la Primera Croada, i va ser liderada per Sigurd I de Noruega.
Sigurd va sortir de Noruega a la tardor de 1107 amb seixanta naus i prop de 5.000 homes, arribar la mateixa tardor a Anglaterra, on romangueren fins passat l'hivern, i a la primavera de 1108 continuaren cap a l'oest,[1] arribant a Santiago de Compostel·la on va passar el segon hivern. Van derrotar amb una flota de galeres víkingues i van capturar els vaixells.
La flota va navegar en cabotatge vorejant la costa atlàntica de la península ibèrica, saquejant Sintra, Lisboa, Alcácer do Sal i de nou va lluitar contra una altra flota de víkings a Gibraltar, i van posar rumb a les Balears, refugi de pirates i esclaus.
L'atac a formentera [modifica]
El primer lloc de les Balears on van arribar va ser Formentera, on es trobaren amb un gran nombre de Blåmenn i Serkir (moros i sarraïns).[2] El curs de la lluita és el més detallat de tota la croada gràcies a fonts escrites i, possiblement, podria ésser l'esdeveniment històric més notable de la història de la petita illa. Després d'aquesta batalla els noruecs suposadament van adquirir els majors tresors.
Conseqüències [modifica]
Les ràtzies dels noruecs són el primer registre dels atacs cristians als enclaus musulmans de les illes Balears (tot i que ja s'havien produït atacs més petits abans).
Després de Formentera, atacaren Eivissa i Menorca, evitant atacar l'illa més gran de l'arxipèlag, Mallorca, centre del pròsper i ben fortificat Emirat de Mayūrqa de Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla. La primavera de 1109 arribaren a Sicília, on foren rebuts pel comte Roger II que hi governava tot i tenir només 13 anys, i l'estiu de 1110 van arribar finalment al port d'Acre i es dirigiren a Jerusalem, on van reunir-se amb Balduí I, que l'any anterior havia pres Trípoli i Beirut. Van rebre'ls amb una bona benvinguda i Balduí acompanyà Sigurd fins al riu Jordà, i així tornaren a Jerusalem.
Més endavant Sigurd tornà als seus vaixells a Acre, i quan el rei Balduí I es va aixecar contra els pagans (musulmans) a la ciutat de Sidó (Síria), Sigurd i els seus homes l'acompanyaren en el setge, on la ciutat fou presa el 4 de desembre.[3] El rei Sigurd I i llurs homes viatjaren per l'interior del continent europeu fins arribar a la costa sud de Noruega a través de la península de Jutlàndia. El viatge de tornada començà l'any 1110 i cap a començaments del 1113 arribaren a casa.
Referències [modifica]
- ↑ Riley-Smith, 1986, p. 132
- ↑ Rydquist, Johan Er. Svenska sprakets lagar: Kritisk afhandling (en noruec). Tryckt Hos Joh. Beckman, 1857, p. vol.2, p.267.
- ↑ Lev, Yaacov. State and society in Fatimid Egypt (en anglès). BRILL, 1991, p.109. ISBN 9004093443.
