Batalla de Fort Oswego

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Fort Oswego
— la Guerra Franco-Índia
(Guerra dels Set Anys) —
Data 10-14 d'agost de 1756
Localitat Oswego, Estat de Nova York
Bàndols
Imperi britànic Gran Bretanya Regne de França Regne de França
Aliats nadius
Comandants en cap
James Mercer Louis-Joseph de Montcalm
Forces
1.700 homes 1.500 regulars
1.500 milicians i nadius
Baixes
80 morts
1.700 presoners
30 morts i ferits


La Batalla de Fort Oswego va ser una de les batalles de la Guerra Franco-Índia. Es va saldar amb la victòria francesa tot i que aquests estaven en inferioritat. La batalla tingué lloc entre el 10 i el 14 d'agost de 1756. El general francès Louis-Joseph de Montcalm va dirigir un grup de soldats i milicians canadencs i indis i va prendre Fort Oswego, prop de Syracuse, al sud del llac Ontario. La victòria va suposar un gran frenada als plans anglesos i una amenaça al proper Fort Frontenac. Aquesta batalla va confirmar que les tàctiques militars europees podien aplicar-se en sòl americà si s'aplicaven les variacions necessàries.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La Guerra Franco-índia havia començat el 1754 i durant els dos primers anys es van succeir diverses batalles que havien deixat un saldo favorable per als francesos. Després d'una sèrie de escaramusses a principis de 1756, Montcalm va decidir prendre Fort Oswego pels avantatges tàctics que això suposava. El control d'aquest fort facilitava la defensa del Fort Niàgara i del Fort Duquesne, el que suposava la defensa de tot Quebec.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El 29 de juliol Montcalm va arribar a Fort Frontenac amb l'esperança de dur a terme des d'allà l'assalt a Fort Oswego, encara que dubtava de les capacitats de les seves tropes irregulars per dur a terme un setge contra un fort ben defensat. Tot i així, va portar a terme l'atac liderant a més de 3.000 homes, dels quals només la meitat eren tropes regulars, i entre els que comptava amb cent cinquanta nadius. Van marxar de nit per aprofitar l'efecte sorpresa i van arribar a mitja nit del 10 d'agost a la riba del riu Oswego, iniciant l'atac immediatament. En la zona es trobaven tres forts, Fort Ontario, Fort Oswego i Fort George. Dels tres, només Fort Oswego seria assetjat, ja que davant de l'arribada de Montcalm, la guarnició dels altres dos forts es van traslladar a Oswego. Durant la batalla, per tant, hi havia 1.700 homes en el fort, ajudats per 33 canons i liderats pel coronel Mercer.

Montcalm va instal·lar les seves bateries a Fort Ontario i va començar a bombardejar el fort britànic mentre enviava els seus soldats nadius per atacar per la rereguarda. Molt aviat Mercer va resultar mort i sense esperances de rebre reforços, la guarnició anglesa va capitular el 14 d'agost. Van ser capturats 1.600 homes, 121 canons i diverses embarcacions. Els altres dos forts van ser destruïts.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Aquesta victòria va ser molt important per a França, ja que els va permetre controlar les connexions entre Quebec i Louisiana. A més, el fet de destruir els altres dos forts va ser un important gest cap als seus aliats indis, retornant-los les seves terres arrabassades pels anglesos.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • William WOOD, The Fight for Oversea Empire: The Declaration of War , in Adam SHORTT and Arthur G. Doughty, Canadà and Its Provinces , Vol I, Toronto, Glasgow, Brook & Company, 1914, 312p., Pp. 246-254 (extret de la web Marianopolis)

Coord.: US-NY_type: landmark 43° 27′ 42″ N, 76° 30′ 51″ O / 43.46167°N,76.51417°O / 43.46167; -76.51417