Batalla de Gagliano
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Sicília
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
Jaume el Just hagué d'assumir la Pau d'Anagni sota els auspicis del Papa Bonifaci VIII, pel que a canvi de posseir les illes de Sardenya i Còrsega, hauria de cedir Sicília a l'Església qui, al seu torn, donaria el control als Anjou el 1295. Els sicilians rebutjaren tornar al control dels francesos i l'11 de desembre del mateix any el Parlament sicilià, reunit al Castell d'Ursino de Catània proclamà rei a Frederic II de Sicília i fou coronat rei pels nobles a Palerm en 1296.
El seu rebuig a les pretensions del Papa provocà el desembament sicilià a Calàbria, des d'on posà en setge diferents viles, incità a la revolta en el Regne de Nàpols, negocià amb el Partit Gibelí de Toscana i Llombardia, i assessorà a la Casa de Colonna contra el Papa Bonifaci. Mentrestant Carles I de Valois va envair Sicília, i Jaume el Just, que rebé diferents favors de la Santa Seu, feu casar la seua germana Violant d'Aragó amb Robert I de Nàpols, el tercer fill de Carles II d'Anjou.
Els dignataris catalans de Sicília[1] es posaren al costat de Frederic II de Sicília, que fou investit pel Parlament Sicilià l'onze de desembre de 1295 i coronat Rei el 25 de maig de 1296, iniciant una ofensiva a Calàbria. Durant la batalla de Catanzaro, abans de prendre-la feu donació d'ella i de tot el comtat a Guillem Galceran de Cartellà, fet que va provocar un enfrontament entre el rei i Roger de Llúria. Frederic s'apoderà dels seus castells i al tractar Roger de reconquerir-los, topà amb Guillem Galceran de Cartellà i els seus almogàvers i quedant molt malferit es va retirar.
Jaume el Just volia complir la seva part de la Pau d'Anagni i va enviar a Joan de Procida i Roger de Llúria, derrotant a Frederic II de Sicília a la Batalla del cap Orlando, mentre els fills de Carles, Robert I de Nàpols i Felip de Nàpols desembarcaven a Sicília prenent Catània. Felip va assetjar Trapani però fou vençut i capturat per Frederic a la batalla de Falconara.
La batalla [modifica]
Després de la batalla de Falconara, Gautier V de Brienne i altres barons francesos van socórrer la casa d'Anjou enviant tres-cents cavallers francesos els cavallers de la mort a Catània, per venjar la mort dels seus parents i combatre a Guillem Galceran de Cartellà i Blasco d'Alagó el vell, que estaven al castell de Gagliano[2] amb els seus almogàvers. Es van sumar a aquests cavallers molts soldats a peu i gent favorable a l'expulsió dels catalans d'aquelles terres fins a tal punt que van acabar sent cinc-cents cavallers i molts soldats a peu. Per altra banda, uns tres-cents almogàvers a peu i uns dos-cents a cavall, dirigits per Guillem Galceran de Cartellá a cavall[3] els hi intentarien fer front.
La tàctica emprada pels almogàvers fou dividir les forces situant els almogàvers muntats a l'esquerra i els almogàvers a peu a la dreta, sense avantguarda ni rereguarda, atacant frontalment.[4] La batalla va començar a primera hora del matí sent igualada fins que va ser clarament favorable als almogàvers gràcies a un esforç sobrehumà i a una motivació del crit de guerra "Aragó!". La batalla va acabar amb la mort de tots els cavallers francesos i trenta almogàvers.[5] Només es van escapar cinc cavallers francesos que no eren de "els cavallers de la mort" sinó que els feien només de guia.
Referències [modifica]
- ↑ Guillem Galceran de Cartellà, Berenguer d'Entença, Blasco de Alagon, els Montcada, Roger de Llúria i altres
- ↑ Dades dels Països Catalans «www.senselimits.org».[Enllaç no actiu]
- ↑ remences.com «Guillem Galceran de Cartellà, senyor de remences i cabdill d’almogàvers.».
- ↑ Crònica de Ramon Muntaner, cap. 191
- ↑ Els almogàvers a Sicília «webs.racocatala.cat».[Enllaç no actiu]
