Batalla de Gavinana
| Batalla de Gavinana | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Campanya: Guerra de la Lliga de Cognac | |||||||||
| Part de: Guerres d'Itàlia | |||||||||
 Francesco Ferrucci (imatge de la Galeria dels Uffizi). |
|||||||||
|
|||||||||
| Bàndols | |||||||||
 República de Florència |
 Carles V. * Estats Pontificis |
||||||||
| Comandants en cap | |||||||||
| Francesco Ferrucci † |
Filibert de Chalon †, Fabrizio Maramaldo |
||||||||
| Forces | |||||||||
| 500 de cavalleria, 3.000 infants i 100 falcó x | 1000 de cavalleria i d'infanteria 3000 (Chalon) + 500 genets i 2.000 soldats de a peu (i Maramaldo Vitellia) | ||||||||
| Baixes | |||||||||
| 1000 morts | 1500 morts | ||||||||
| Unió personal entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic | |||||||||
|
||||||||||||||||||||
La Batalla de Gavinana es va lliurar el 3 d'agost de 1530, com a part del "Setge de Florència entre uns 3.500 mercenaris a sou dels Florentins comandats per Francesco Ferrucci i les forces imperials de Carles V, amb més de 9000 homes armats sota el comandament de diferents condottieri (Maramaldo, Alessandro Vitelli, Niccolò Bracciolini) tots ells sota les ordres de Filibert de Chalons, príncep d'Orange.
La batalla va ser la culminació d'un desesperat intent de trencar el setge per part de les tropes del fins llavors invicte Ferrucci. Tots dos van morir a la batalla dels comandants. La destrucció del contingent florentí va conduir pocs dies després a la capitulació de la República mitjançant el tractat de Florència i el retorn al poder dels Mèdici.
Es va fer cèlebre la mort de Francesco Ferrucci (ferit, capturat i desarmat) després de la batalla, a mans de Maramaldo, que volia venjar les moltes humiliacions patides durant el setge de Volterra. Tal va ser la ignomínia del "condottiero" amb aquest acte que el seu nom s'assenyala com insult encara avui dia.[1] L'episodi, normalment posat en dubte pels historiadors, va ser però, narrat en moltes versions de l'època, entre elles la de Guicciardini .[2]
Vegeu també[modifica]
- Guerra de la Lliga de Conyac
- Saqueig de Roma
- Batalla de Landriano
- Tractat de Barcelona (1529)
- Setge de Florència (1529-1530)
Notes[modifica]
- ↑ Entrada del diccionari Sabatini Coletti (http://dizionari.corriere.it/dizionario_italiano/M/maramaldo.shtml) maramaldo [ma-ra-màl-do] s.m.
- Persona malvada i vil que es ceba sobre el vençut i el débil
- ↑ Història d'Itàlia, XX, Ferruccio 2 , que sent presoner va ser mort per Fabrizio Maramaus, per desacatament, segons es diu, concebut per ell quan en el setge de Volterra, va fer sonar una trompeta, un cop enviat per Fabrizio a Volterra amb una ambaixada.
