Batalla de Gavinana
| Guerres d'Itàlia | |||
|---|---|---|---|
 Francesco Ferrucci (imatge de la Galeria dels Uffizi). | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 3 d'agost de 1530 | ||
| Coordenades | 43° 56′ 00″ N, 10° 55′ 00″ E / 43.9333°N,10.9167°E | ||
| Lloc | Florència (Itàlia) | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Unió personal entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic | |||
La Batalla de Gavinana es va lliurar el 3 d'agost de 1530, com a part del "Setge de Florència entre uns 3.500 mercenaris a sou dels Florentins comandats per Francesco Ferrucci i les forces imperials de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, amb més de 9000 homes armats sota el comandament de diferents condottieri (Maramaldo, Alessandro Vitelli, Niccolò Bracciolini) tots ells sota les ordres de Filibert de Chalons, príncep d'Orange.
La batalla va ser la culminació d'un desesperat intent de trencar el setge per part de les tropes del fins llavors invicte Ferrucci. Tots dos van morir a la batalla dels comandants. La destrucció del contingent florentí va conduir pocs dies després a la capitulació de la República mitjançant el tractat de Florència i el retorn al poder dels Mèdici.
Es va fer cèlebre la mort de Francesco Ferrucci (ferit, capturat i desarmat) després de la batalla, a mans de Maramaldo, que volia venjar les moltes humiliacions patides durant el setge de Volterra. Tal va ser la ignomínia del "condottiero" amb aquest acte que el seu nom s'assenyala com insult encara avui dia.[1] L'episodi, normalment posat en dubte pels historiadors, va ser però, narrat en moltes versions de l'època, entre elles la de Guicciardini.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Entrada del diccionari Sabatini Coletti (http://dizionari.corriere.it/dizionario_italiano/M/maramaldo.shtml) maramaldo [ma-ra-màl-do] s.m.
- Persona malvada i vil que se ceba sobre el vençut i el débil
- ↑ Història d'Itàlia, XX, Ferruccio 2 , que sent presoner va ser mort per Fabrizio Maramaus, per desacatament, segons es diu, concebut per ell quan en el setge de Volterra, va fer sonar una trompeta, un cop enviat per Fabrizio a Volterra amb una ambaixada.
