Batalla de Gerba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Gerba
Guerres otomanes
Fort de Borj Ghazi Mustapha
Data 11 de maig de 1560
Localitat illa de Gerba, fortalesa de Burdj al-Kabir
Resultat Victòria otomana
Batalla de Gerba (Mediterrani central)
Batalla de Gerba
Batalla de Gerba
Batalla de Gerba
Coord.: 33° 47′ 0″ N, 10° 53′ 0″ E / 33.78333°N,10.88333°E / 33.78333; 10.88333
Bàndols
Regnes de les Espanyes Espanyes

Sereníssima República de Venècia República de Venècia
Estats Pontificis Estats Pontificis
República de Gènova República de Gènova
Savoia Ducat de Savoia

Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants en cap
Regnes de les Espanyes Alvaro de Sande Imperi Otomà Turghud Rais
Imperi Otomà Pialí Baxà
Forces
12.000 homes
54 galeres
36 vaixells de càrrega
1.500 homes
86 galeres i galiotes
Baixes
11.000 homes 100
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerres otomanes
Batalla anterior Batalla posterior
Any de sa Desgràcia

La batalla de Gerba fou un combat lliurat entre el corsari de l'imperi Otomà Turgut Reis i els espanyols a l'illa de Gerba.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Turgut Reis havia establert la seva base a l'illa de Gerba des on atacava als vaixells espanyols i d'altres estats cristians. Els espanyols el van bloquejar a l'illa però el 20 d'abril de 1551 l'estol de Turgut Reis es va escapar del bloqueig i el mes d'agost següent es va apoderar de Trípoli. El 1557 Turgut, davant un possible atac espanyol va fer posar la fortalesa de Burdj al-Kabir a l'illa de Gerba en estat de defensa.

El setge[modifica | modifica el codi]

El gran mestre de l'orde de Malta, Joan de la Vallette i el duc de Medinaceli va obtenir permís de Felip II de Castella per fer una expedició naval contra el pirata. L'expedició la formaven 54 galeres, 36 vaixells de càrrega i més d'11.000 homes i va sortir de Malta el 10 de febrer de 1560 ocupant el Gerba el 7 de març de 1560, però foren sorpresos per la flota otomana de Turgut Reis i Pialí Baxà, composta per 86 galeres i galiotes al port, i la flota espanyola fou gairebé tota destruïda l'11 de maig de 1560.

El 16 de maig la guarnició a la fortalesa, sota el comandament d'Alvaro de Sande, va quedar assetjada i privada d'aigua i delmada per les malalties es va rendir el 31 de juliol de 1560.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

El miler de supervivents foren massacrats o repartits com a remers a les galeres otomanes.

Amb els caps dels espanyols morts es va fer l'anomenada Torre dels cranis (Burdj al-Ruus) que fou desmantellada el 1848 per ordre d'Ahmad Bey.