Batalla de Gerba

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Gerba
Conflicte Guerres otomanes
Data 11 de maig de 1560
Localitat illa de Gerba, fortalesa de Burdj al-Kabir
Resultat Victòria otomana
Bàndols
Espanyes

República de Venècia
Estats Pontificis
República de Gènova
Ducat de Savoia

Imperi Otomà
Comandants
Alvaro de Sande Turghud Rais
Pialí Baxà
Forces
12.000 homes
54 galeres
36 vaixells de càrrega
1.500 homes
86 galeres i galiotes
Baixes
11.000 homes 100
Batalla anterior Batalla posterior
Any de sa Desgràcia
Guerres otomanes
Constantinoble - Belgrad - Rodes - 1r Viena - 1a Mohács
Gozo - Menorca - Gerba - Malta - Lepant - Călugăreni
2a Viena - 2a Mohács

La batalla de Gerba fou un combat lliurat entre el corsari de l'imperi Otomà Turgut Reis i els espanyols a l'illa de Gerba.

[edita] Antecedents

Turgut Reis havia establert la seva base a l'illa de Gerba des on atacava als vaixells espanyols i d'altres estats cristians. Els espanyols el van bloquejar a l'illa però el 20 d'abril de 1551 l'estol de Turgut Reis es va escapar del bloqueig i el mes d'agost següent es va apoderar de Trípoli. El 1557 Turgut, davant un possible atac espanyol va fer posar la fortalesa de Burdj al-Kabir a l'illa de Gerba en estat de defensa.

[edita] El setge

El gran mestre de l'orde de Malta, Joan de la Vallette i el duc de Medinaceli va obtenir permís de Felip II de Castella per fer una expedició naval contra el pirata. L'expedició la formaven 54 galeres, 36 vaixells de càrrega i mes de 11.000 homes i va sortir de Malta el 10 de febrer de 1560 ocupant el Gerba el 7 de març de 1560, però foren sorpresos per la flota otomana de Turgut Reis i Pialí Baxà, composada per 86 galeres i galiotes al port, i la flota espanyola fou casi tota destruïda el 11 de maig de 1560.

El 16 de maig la guarnició a la fortalesa, sota el comandament d'Alvaro de Sande, va quedar assetjada i privada d'aigua i delmada per les malalties es va rendir el 31 de juliol de 1560.

[edita] Conseqüències

El miler de supervivents foren massacrats o repartits com a remers a les galeres otomanes.

Amb els caps dels espanyols morts es va fer l'anomenada Torre dels cranis (Burdj al-Ruus) que fou desmantellada el 1848 per ordre d'Ahmad Bey.