Batalla de Governolo
| Invasió milanesa de Màntua | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Governolo Batalla de Governolo | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 28 d'agost de 1397 | ||
| Coordenades | 45° 05′ 19″ N, 10° 57′ 14″ E / 45.088611°N,10.953889°E | ||
| Lloc | Governolo | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victòria mantovana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La batalla de Governolo de 28 d'agost de 1397 fou un dels combats entre la lliga de prínceps italians i els Visconti.
Antecedents[modifica]
En 30 de març de 1397 Joan Galeàs Visconti va entrar en guerra amb Màntua, encarregant a Jacopo dal Verme atacat en direcció a Borgoforte, a la que va posar setge, i Ugolotto Biancardo en direcció a Verona, enviant les provisions pel riu Po[1] i a Alberico da Barbiano en direcció a Pisa per impedir reforços florentins.[2] Després de devastar el territori, Biancardo es va dirigir a Mantua.[3] Francesc I Gonzaga, capità del poble de Màntua, després de l'entrada al serrallo de Màntua dels milanesos s'havia refugiat a Governolo on quedà assetjat, mentre la flota del duc de Milà estava estacionada al Po, i va demanar ajuda als prínceps italians, responent a la crida la República de Florència, Bolonya, que va enviar Giovanni Bentivoglio, Ímola a Ugo di Montfort, Ravenna i Faenza a Pandolfo III Malatesta, i Pàdua a Carlo I Malatesta, que seria el comandant de l'exèrcit.[4]
En 14 de juliol Jacopo dal Verme va cremar un dels ponts, i la flota milanesa va fer fugir l'aliada, cremant el serrallo i arribant a les portes de la ciutat.[5] Gonzaga va demanar ajut a la República de Venècia, que va aportar set galeres i molts vaixells.
Batalla[modifica]
Carlo I Malatesta amb les tropes aliades va creuar el Po a Bondeno i va atacar l'armada de Ugolotto Biancardo, derrotant-lo i aconseguint entrar a Governolo, on va arribar també el duc de Màntua i van lluitar derrotant Biancardo. Mentrestant els Ferraresos i Mantovans van atacar els seus vaixells els dels milanesos posar-los en fugida.
Conseqüències[modifica]
Després d'aquests esdeveniments, l'exèrcit principal de Jacopo dal Verme, acampats al serrallo de Màntua, va entrar en pànic a causa de les dues derrotes infligides pels aliats, va abandonar el menjar i l'equipatge i va fugir, caient en mans dels guanyadors, a més d'equipatge i els aliments, més de dos mil cavalls, i cinquanta naus armades,[6] i Gonzaga va recuperar Borgoforte i Mellora.[7]
Després de la derrota d'Ugolotto Biancardo a Governolo, Visconti el cridà per atacar la Lliga antivisconti,[8] derrotant-los a la Batalla de Borgoforte,[9] i un cop arribats a les portes de Màntua va signar un armistici.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Muratori, 1740, p. 222.
- ↑ Rio, Alexis-François. Leonardo da Vinci e la sua scuola (en italià). Francesco Sanvito, 1857, p. 244.
- ↑ Muratori, 1740, p. 223.
- ↑ Muratori, 1740, p. 223-224.
- ↑ Muratori, 1740, p. 225.
- ↑ Muratori, 1740, p. 230-232.
- ↑ Verci, 1790, p. 234.
- ↑ Muratori, 1740, p. 163.
- ↑ Verci, 1790, p. 233.
- ↑ Muratori, 1740, p. 237.
Bibliografia[modifica]
- Muratori, Lodovico Antonio. Delle antichità estensi continuazione, o sia parte seconda, composta, e dedicata all'altezza serenissima di Francesco III duca di Modena, Reggio, Mirandola (en italià). Stamperia ducale, 1740.
- Verci, Giovanni Battista. Storia Della Marca Trivigiana e Veronese (en italià). vol.17. Presso Giacomo Storti, 1790.