Batalla de Gravelines
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
La Batalla de Gravelines va tenir lloc el 13 de juliol de 1558, en el poble de Gravelines, prop de Calais i va marcar el final de la guerra entre el Regne de França i les Espanyes que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559.
Antecedents[modifica]
Després de la brillant actuació de Manuel Filibert de Savoia en la batalla de Sant Quintí, Enric II de França va preparar la seva resposta. Reclutà un nou exèrcit a la Picardia, que posà en mans de Nevers; va demanar ajuda naval al soldà otomà i alentà els escocesos a envair Anglaterra pel nord. El duc de Guisa va prendre el port de Calais als anglesos, i Paul de La Barthe, senyor de Tèrme envaí amb un altre exèrcit Flandes, a través de la costa, arribant fins a Dunkerque i amenaçant Brussel·les.
Desenvolupament de la batalla[modifica]
El duc de Savoia i Felip II van reunir un exèrcit de 15.000 infants i 3.000 cavalleria, donant el comandament al comte d'Egmont, que es presentà a Gravelines el 13 de juliol de 1558. Sorprès per la rapidesa de la maniobra espanyola, Paul de La Barthe va haver de presentar batalla perque tenia el riu a la seva esquena, la mar a la seva esquerra i la seva dreta totalment enredada per la columna de bagatges del seu propi exèrcit.
La seva mala situació, no obstant, no va impedir els francesss creure que la victòria seria fàcil. Es va bombardejar i atacar amb bastant de desordre l'exèrcit espanyol, creient que es tractava d'un contingent inferior. Una vegada més es va revelar la capacitat dels arcabussers espanyols, en aquel temps uns dels millor equipats i entrenats del continent. Els arcabussers van acribillar la cavalleria francesa, i fins i tot el propi comte d'Egmont va carregar al comandament dels seus genets. A la vegada, vaixells bascos i anglesos bombardejaren la rereguarda francesa, causant nombroses baixes. La batalla de Gravelines va resultar un nou desastre per França, amb milers de morts i tota l'artilleria i banderes capturades. Els francesos es van veure obligats a replegar-se a les seves fronteres.
Deprés d'aquesta nova derrota, que se sumava a la de Sant Quintí, Enric II de França es va veure obligat a signar la pau amb Felip II en l'anomenada Pau de Cateau-Cambrésis en 1559. Va ser precisament arran d'aquest tractat que Felip II va contreure matrimoni amb Isabel de Valois, filla d'Enric, mentre que Manuel Filibert va fer el mateix amb Margarita de Valois, germana del rei i filla de Francesc I de França.
