Batalla de Jena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Jena
Operació: Guerra de la Quarta Coalició
Guerres Napoleòniques
Napoleó passa revista a la Guàrdia.
Napoleó passa revista a la Guàrdia.
Data 14 d'octubre de 1806
Localitat Jena, Turíngia (Alemanya)
Bàndols
Bandera de França. I Imperi Francès Regne de Prússia Regne de Prússia
Comandants en cap
Napoleó Bonaparte
Louis Nicolas Davout
Jean Lannes
Joachim Murat
Frederic Guillem III de Prússia
Friedrich Hohenloe
Forces
68.000 homes
70 canons
89.000 homes
120 canons
Baixes
4.000 morts o ferits 22.000 morts o ferits
18.000 presoners

La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar a l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia. Aquesta batalla, al costat de la Batalla d'Auerstädt, va significar la derrota de Prússia i la seva sortida de les Guerres Napoleòniques fins a 1813.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807. Els participants en aquesta coalició van ser Anglaterra, Prússia, Rússia, Saxònia i Suècia.

La majoria dels membres d'aquesta coalició ja es trobaven lluitant prèviament contra França com a part de la Tercera Coalició, de manera que no hi va haver un període intermedi de pau. el 1806, a instigació d'Anglaterra i gràcies als abundants subsidis prodigats pel gabinet de Londres a la cort de Prússia, aquesta última es va unir a la coalició tement el poder emergent de França després de la derrota austríaca. Prusia i Rússia es van mobilitzar per a una nova campanya, i les tropes prusianas es van concentrar a Saxònia.

La batalla[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit francès va arribar a Jena a últimes hores del del 13 d'octubre comandats pel Mariscal Jean Lannes, unint posteriorment la força del Emperador, la unió de les quals va resultar en un exèrcit de més de 100.000 homes. Enfront d'ells, els prussians reuneixen uns 70.000 homes al comandament del Príncep Friedrich Hohenloe.

L'inici de la batalla el desencadena una càrrega incontrolada del Mariscal Michel Ney, que es llança contra els prussians, havent de ser rescatat per la cavalleria francesa abans de ser completament aniquilat. El posterior avanç del gruix de l'exèrcit francès, amb la cavalleria al comandament de Joachim Murat[cal citació] i l'empenta contra el centre prussià de les forces de Nicolas Jean de Dieu Soult,[1] posa finalment en retirada a l'exèrcit prussià, que al mateix temps estava sent fortament assetjat pel Mariscal Davout a Auerstädt.[cal citació]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Després del combat principal, l'exèrcit francès va avançar, ja pràcticament sense resistència, prenent les ciutats de Erfurt i finalment, Berlín, forçant l'exili de la família reial prussiana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sarrazin, Jean. History of the War in Spain and Portugal, from 1807 to 1814 (en anglès). E. Edward; J. Maxwell, 1815, p. 258. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 50° 57′ 00″ N, 11° 34′ 30″ E / 50.95°N,11.575°E / 50.95; 11.575