Batalla de Karbala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Karbala
Segona fitna
Data 9 a 10 d'octubre de 680
Localitat Karbala
Resultat victòria califal
Batalla de Karbala (Orient Proper)
Batalla de Karbala
Batalla de Karbala
Batalla de Karbala
Coord.: 32° 36′ 58″ N, 44° 8′ 0″ E / 32.61611,44.13333
Bàndols
Califat omeia Rebels musulmans alides
Comandants en cap
Ubayd-Al·lah ibn Ziyad Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Comandants
Úmar ibn Sad
Forces
4.000 homes[1] 32 cavallers
40 infanteria

La batalla de Karbala, lluitada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 680 Muawiya I mor a Damasc, amb el que queda oberta la qüestió de la successió al califat, doncs encara no s'havia establert que la dignitat de califa hauria de ser hereditària, i tant els omeies com els alides ho buscaven, i de fet, Muawiya abans de morir va proclamar hereu al seu fill Yazid

Al-Hàssan ibn Alí, fill major d'Alí ibn Abi-Tàlib, havia mort uns anys abans, deixant a al-Hussayn ibn Alí com a cap dels alides i probable candidat al títol de califa per la dignitat que li conferia ser fill de califa i nét de Mahoma. En ser nomenat Yazid com a nou califa a Damasc, això és contestat en bona part de l'imperi islàmic, especialment pels alides, qui conviden al-Hussayn, que es troba a La Meca, a acudir a Kufa para liderar una rebel·lió contra Yazid, al que accedeix. Yazid, assabentat de la rebel·lió, demanà a Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, governador de Bàssora que menés un exèrcit a la trobada d'al-Hussayn.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Al-Hussayn ibn Alí i els 72 guerrers que l'acompanyaven foren sorpresos a dos dies de camí de Kufa per l'avantguarda de l'exèrcit de Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, d'uns 1.000 homes comandats per Hurr ibn Yazid al-Riyahi, que després d'una conversa no els va permetre tornar a Medina, i van haver d'acampar a Karbala, sense accés a aigua, i a prop d'al-Riyahi.

Ubayd-Allah ibn Ziyad va ordenar Úmar ibn Sad que tallés tot l'accés a l'aigua, i que ataqués immediatament, cosa que va succeir el 9 d'octubre al vespre, però es va donar una treva fins l'endemà perquè els seguidors d'al-Hussayn poguessin resar tota la nit. Al-Hussayn, durant la nit, va donar permís als seus seguidors per marxar en la foscor, però tots es van quedar, a més d'unir-se'ls Hurr ibn Yazid i el seu fill, penedits, per defensar la família de Mahoma, entaulant-se pel matí una batalla desigual que va acabar el 10 d'octubre, i en la que els supervivents, entre ells al-Hussayn, van ser torturats i assassinats.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Es va perdonar la vida al fill menor d'Al-Hussayn ibn Alí, Alí Zayn-al-Abidín, i a les dones de la caravana, que van ser conduïdes a Damasc per a ser venudes com esclaves. El cos de Hussayn va ser enterrat a Karbala, i el seu cap dut també a Damasc per a lliurar-se-la al califa.

Aquesta batalla és sovint esmentada com la ruptura definitiva entre els xiïtes i sunnites, les sectes de l'islam, i fins aquest dia s'ha commemorat cada any pels musulmans xiïtes en el dia de l'Aixura.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Enciclopèdia Britànnica, Battle of Karbala

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]